IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE NACHO FERRER


Benvolguts, avui us presento el segon qüestionari d’aquesta iniciativa que m’ha sorprès per l’aclaparadora i entusiasta resposta que a hores d’ara ja sobrepassa el mes de gener del 2018 i continua…a ritme d’un qüestionari setmanal. Moltes i emocionades gràcies

El segon qüestionari rebut va ser el de Nacho Ferrer. A ell i atots els que com ell no us n’heu pogut estar de no concretar una única resposta, he triat la primera de les opcions, perquè aquest és un dels conflictes o reptes que el qüestionari planteja i crec que s’ha de respectar. Per tant suggereixo a tots els que com ell no heu estat capaços de concretar una única resposta que m’envieu quina us estimeu més si no voleu que jo tiri pel dret, ja que jo triaré sempre la primera de les respostes, però si algú vol que en el seu qüestionari sigui una altra, en la immensa majoria dels casos hi ha temps 🙂 per pensar-s’ho.

Tanmateix us podeu esplaiar en un comentari tan extens com desitgeu, explicant en minuciós detall el vostre qüestionari i les opcions que jo he descartat.

Aquest és el de Nacho Ferrer:

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? L’any 2010
  2. A quin teatre? Al Gran Teatre del Liceu
  3. Quina òpera vas veure? La Fille du Régiment, amb Juan Diego Flórez i Patrizia Ciofi. A la funció del Torn T, el 8 de març
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera?  Si
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Wagner
  6. Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Els Cantants
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Plácido Domingo
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Edita Gruberova
  9. Quin és ell teu baríton predilecte? Sherrill Milnes
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Agnes Baltsa
  11. Quin és el teu baix predilecte? Nicolai Ghiaurov
  12. Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Liceu
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Aquesta resposta l’haig de matisar. No podria viure en una ciutat sense teatre d’òpera. Però sí que podria viure en una que en tingués un relativament a prop. Per exemple a Girona, sí que hi podria viure perquè tot i que els Amics de l’Òpera de Sabadell sempre fan una representació a l’any, queda relativament a prop de Barcelona. No podria viure en una ciutat i/o poble que no estigués a prop d’un teatre d’òpera.
  14. Quina és la teva òpera predilecte? La Bohéme
  15. Quina òpera detestes? Benvenutto Cellini. No he vist la fantàstica producció dels Monthy Piton, però sí que la vaig sentir per la ràdio desde el Liceu, i la música no em va agradar.
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 8
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Nova York
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Penso que en l’òpera la música és més important que les paraules, però el meu llibretista preferit és Francesco Maria Piave.
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? El meu preferit és el Siegfried
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? Brünnhilde
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? La Bohème amb Pavarotti, Freni i Harwood. Dirigida per Karajan.
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Herbert von Karajan
  23. El director d’escena preferit? Robert Carsen
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir?  La primera Anna Bolena al Liceu, l’any 1947
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Giulio Cesare
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Le nozze di Figaro
  27. L’òpera romàtica que més t’agrada? Otello
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? La Bohème
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Written on Skin
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix?
    Tenor, però Heldentenor

Moltes gràcies Nacho!

Deixo el youtube de La Bohème dirigida per Karajan amb les forces de La Scala.

El proper diumenge, compartint el protagonisme ni més ni menys que amb el Tristan und Isolde del MET, el qüestionari de Marco Zircone.

23 comments

  1. Eduardo

    Bravo Nacho, buenas respuestas muy electicas, en su conjunto. Respecto al disco que llevarías a una isla, excelente!!! Cada vez que escucho esa versión de Boheme descubro cosas nuevas.
    Buen domingo!!!!!

    M'agrada

  2. Bravo Nacho, compartim algunes coses, com també em passava la setmana passada amb Colbran i penso que això serà recorrent amb tots els qüestionaris que vagin apareguin cada setmana.
    Joaquim a mi ja m’està bé que siguis tu qui triïs entre les opcions, jo no seria capaç i ja ho explicaré.

    M'agrada

  3. colbran

    Es lógico que haya diversidad de opiniones, como también coincidencias. Esto enriquece mucho los comentarios y a veces ves nombres, títulos o enclaves que te han pasado por alto y también te sorprendes que se haya escogido algo o alguien que uno no valora, mientras que algo o alguien que aprecias mucho no recibe el beneplácito de otros participantes. Esto es muy normal y respetable porque los gustos son indiscutibles.

    Celebro que Nacho se haya expresado con tanta rapidez, teniendo en cuenta que la selección única es muy difícil de asumir.

    Yo, debido a mis “espolones”, me decidí sin dudar, pero tuve que matizar mis preferencias en los comentarios sucesivos porque algunas no quedan completas con una sola respuesta.

    Este cuestionario es sumamente interesante..

    M'agrada

  4. OLYMPIA

    Molt interessant el què diu Nacho. Jo, com que tinc més d’un any de temps, matisaré el qüestionari.
    Nacho diu que per ell la música és més important que les paraules. Jo ho sento com un tot, les paraules són so i fins i tot quan parlem són música. La veu és un instrument més. No vaig arribar fàcilment a aquesta conclusió. Va ser amb el pas del temps que vaig viure aquesta sensació i vaig raonar-la.

    M'agrada

    • Un vocalise pot ser preciós, però és difícil per no dir impossible arribar a commoure sense un text poètic que acompanyi la música, o és la música la que acompanya al text. Strauss en va fer tota una disquisició operística. Molt millor no prescindir de res per gaudir del tot.

      M'agrada

  5. bocachete

    Sí que és difícil triar, sí… En la pregunta de la representació que haguéssim volgut estar, que diu “la primera Anna Bolena del Liceu de 1947”, no deu ser la de 1847, que n’era la primera? Al 1947, pel centenari, també va haver-n’hi una, però…

    M'agrada

    • Segurament deuen ser les dues. Ara posats a escollir m’agradaria espiar una estoneta com era el Liceu de 1847 i com es cantava aleshores. Al no tenir cap referent discogràfic dels cantants d’aquella època sempre ens quedarem amb el dubte. I el públic?. Perquè ara ens queixem dels mòbils i els caramalets, però aleshores era molt pitjor.

      M'agrada

  6. Felipe

    Prima la música poi le parole… Bendito capriccio, una de las óperas que más estimo. Bravo Nacho!! Con tu cuestionario me han entrado unas fabulosas ansias por volverla a escuchar.

    M'agrada

    • colbran

      Pues el reparto de 1947 no era despreciable: la soprano italiana Sara Scuderi (a quien se le rindió homenaje en 1984 con un DVD muy entrañable “Il baccio di Tosca”, dirigido por Daniel Schmid), el famoso tenor uruguayo José Soler (que grabó una excelente versión de “Andrea Chenier” en 1951 para Cetra junto a Renata Tebaldi), la extraordinaria mezzo-soprano Giulietta Simionato, el magnífico barítono catalán Manuel Ausensi y el jovencísimo y excelente bajo Cesare Siepi).

      Liked by 1 person

      • Seguro, seguro. ¡El Sr Pàmias se lo montaba muy bién! Igualmente también sería muy interesante saber cómo fué la primera Bolena del siglo XX en el Liceu. De hecho, se vé que tuvieron que ir a buscar la partitura al Principal de Mahó porque no la encontraban ni en Barcelona ni en Madrid. ¡Y Ricordi tampoco la tenía!

        M'agrada

      • La Scuderi, que malf¡grat el nom sembla que era holandesa, a l’any següent de cantar la Bolena al Liceu cantava així “la mamma morta”

        , la resta del repartiment és prou conegut i estel·lar.

        M'agrada

    • De res i sobretot gràcies en a tu per formar part de IFL i participar-hi tan activament en tot allò que proposo.
      L’any 1847 segur que l’òpera era molt diferent a com és ara, molt interessant el viatge regressiu a aquella Barcelona i aquell esplendorós Liceu inicial.

      Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: