IN FERNEM LAND

JOSÉ MENOR AL TEATRE PRINCIPAL DE SABADELL: GRANADOS I GOYA, UN MÓN D’AMOR I MORT


Jose Menor

Jose Menor

Ahir va tenir lloc en el Teatre Principal de Sabadell el primer concert de la temporada 2016/2017 de música de cambra de Joventuts Musicals de la capital vallesana, amb el pianista sabadellenc José Menor que va interpretar una integral de Granados a l’entorn de Goya, un tour de force sense interrupció que  incloïa:

  • Goyescas: Los Majos Enamorados: Volum 1
    • Jácara
      Crepúsculo
      Serenata Goyesca
      El pelele
      Intermezzo de la ópera “Goyescas”
      Reverie-Improvisation.
  • Goyescas: Los Majos Enamorados: Volum 2
    • Coloquio en la reja
      El amor y a muerte (ballade)
      El fandango de candil
      Epilogo (seenata del espectro)
      Los requiebros
      Quejas o la maja y el ruisenor

Havia escoltat en altres ocasions a José Menor i mai com ahir m’havia agradat tant.

Em va semblar una gosadia molt estimulant que la interpretació d’un programa íntegrament dedicat a Granados aprofitant la commemoració del centenari de la seva mort, s’allunyés tant de l’ortodòxia establerta des dels patrons de l’Acadèmia Marshall amb les insuperades versions de la grandiosa i inigualable Alícia de Larrocha. En canvi José Menor sense cap mena de complexa, amb molta valentia i amb uns fonaments tècnics que li permeten fer-ho, opta per fer front a l’obra d’Enric Granados de manera molt personal i sense intentar ser el millor seguidor de, per ser ell mateix i acabar triomfant.

No era fàcil mantenir el pols i la intenció interpretativa en un programa sense interrupcions, que el públic va començar a interrompre quan li semblava i sense respectar el blocs, en una reacció tan espontània com discutible. José Menor ens va mantenir a la immensa majoria del congregats al Teatre Principal absolutament a la seva sort, sabent administrar les emocions, els climes i les tensions de l’obra amb una balanceig constant d’emocions gràcies a la sensibilitat i a una interpretació més expressionista que impressionista, que ens mantenia en constant tensió, començant per ell mateix i transmetent sense artificis o recursos de cara a la galeria, una versió passional que beu dels manuscrits originals i que s’impregna d’una personalitat pròpia que atorga en el seu conjunt la certesa que estem escoltant una obra mil vegades escoltada, de manera diversa, sense desvirtuar res, sense estripar ni voler cap boutade per diferenciar-se del que han fet la majoria de pianistes que han interpretat Granados a casa nostra.

Com atrevir-se a sortir de la norma sense semblar presumptuós, provocador o imprudent? Doncs si, és possible i Menor ho fa amb frescor i sinceritat, armes infal·libles per comunicar i transmetre.

Tots i sortim guanyant perquè les referències ho continuen sent, òbviament però aquesta sonoritat, aquest tractament dels silencis, aquesta manera discreta però efectiva d’utilitzar el pedal, la pulsació segura però mai agressiva, ni tan sols en els moments que el geni s’imposa, fan que el conjunt esdevingui estimulant, novedós i enormement atractiu.

Potser la interpretació sense pausa, a banda de posar a prova les pròstates més resistents, va fer trontollar en algun moment la interpretació, ja fos per una lògica fatiga momentània o per els inconvenients d’alguna mínima part del públic que no se’n va poder estar de fer comentaris al veí/na del costat amb veu baixa però suficientment audible com per destorbar la concentració necessària del artista i també de la resta del respectuós públic, per no parlar d’aquell vailet que en mig de concert va sortir de la sala per tornar a entrar (vergonya que els responsable de la sala ho permetessin) quan el pianista ja havia iniciat la interpretació del blog següent, el que va motivar que l’inquieta criatura accelerés el pas quasi fins a un trot de cavall per arribar abans a la primera fila o aquells que desemboliquen caramels per embolicar posteriorment l’embolcall, amb una anada i tornada de cel·lofana crepitant, impertinent, improcedent i directament  delictiva.

José Menor gravarà en els propers dies aquest mateix recital, fet que atorga al brillant concert organitzat per JJ.MM de Sabadell,  en una primícia que obligarà  a tots als que us agrada l’obra pianística de Granados en potencials consumidors d’aquesta engrescadora iniciativa discogràfica.

Comença el cicle de cambra de manera difícilment millorable.

El proper concert tindrà lloc el proper 11 de novembre amb el FRIEDRICH PIANO TRIO format per Josep Maria Almiron (piano), Alberto Reguera(violí) i Lito Iglesias(violoncel), interpretant obres de Vítězslav Novák, George Enescu i Johannes Brahms.

8 comments

  1. joana soler

    Certament que, ahir, José Menor ens va fer gaudir d’un Granados extraordinari i pletoric d’emocions i sentiments.
    L’atenció a lo que escoltes o mires no sempre és fàcil de que s’aconsegueixi i menys durant una hora molt llarga, pero ahir José Menor ho va fer fàcil i possible.

    M'agrada

  2. Felipe

    Este mismo y exigente programa lo puede admirar en León a principios de año.
    Estoy completamente de acuerdo con usted,´es un Granados muy personal y no quiero compararle con nadie, podemos decir que hemos admirado el Granados de Menor que aunque suene a recurso fácil, no es nada menor.
    Aprovecho para felicitarle por esta página, un regalo para todos los que amamos la música

    M'agrada

    • Hola Felipe, bienvenido a IFL.
      Hablame de tu por favor y aunque el blog es más operístico que otra cosa, no puedo resistir a hablar de todo lo que me gusta aunque la repercusión entre los seguidores sea mucho menor.
      En cuanto al Granados de José Menor es ciertamente una agradable sorpresa, por diferente y por libre y osado. Es un Granados espléndido.
      Una pregunta,¿Eres de León o coincidiste con él allí?

      M'agrada

  3. jaumeM

    Estic enfadat i avergonyit, Per no haver-nos vist (vaig tenir que sortir durant el concert( per sort estava a la darrera fila i no crec que jo fos un dels molts que deambulaven lliurement pels corredors laterals del teatre fent sorolls. Sí, a un teatre tan acollidor qualsevol moviment distreu). I també per reconèixer que la musica que vaig sentir ahir no l’havia escoltada mai, no soc tan entès per dir si de veritat no l’he havia escoltat mai o si l’interpret m’ho va fer sentir així.
    ” aquesta sonoritat, aquest tractament dels silencis, aquesta manera discreta però efectiva d’utilitzar el pedal, la pulsació segura però mai agressiva, ni tan sols en els moments que el geni s’imposa, fan que el conjunt esdevingui estimulant, novedós i enormement atractiu.” Això es el que descriu el que jo sentia ahir, ho dius tant bé!
    Dos posts amb un dia! això es massa, que deia un televisiu.

    M'agrada

    • Em sap greu també, vaig entrar molt just a darrera hora perquè em vaig entretenir fent un mos i van trigar molt a servir-me. Si hi hagués hagut mitja part tot hagués estat més fàcil.
      Va ser un concert esplèndid

      M'agrada

  4. colbran

    Lamento profundamente no haber podido asistir porque no me encontraba en óptimas condiciones. Ese monumento pianístico que es “Goyescas” de Granados me
    entusiasma y aún no he escuchado a José Menor, pero dada la exposición de Joaquim y los comentarios me arrepentiento de no haberme arriesgado a asisitir, pues, música aparte, hubiera sido una inmejorable ocasión de poder rencontrarme con los grandes amigos melómanos de Sabadell.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: