Vaig conèixer a Josep Sala sota un nick que encara és habitual a IFL, l’any 2006 (o potser abans) en un foro operístic (Una noche en la ópera) que ja no sovintejo. Aviat em vaig adonar que al darrera, a banda d’un dels wagnerians més fiables, savis i honests que jo conec, hi havia una personalitat molt interessant que poc tenia a veure amb la majoria de personatges que s’amaguen darrere l’anonimat d’un nick en aquests foros més aviat talibanescs. És de les poques persones que més tard he arribar a conèixer personalment i amb les que he tingut converses interessants, menys de les que jo voldria i sortosament no sempre parlant ni de Wagner ni d’òpera.
El qüestionari l’he escapçat, no perquè no m’agradi el que diu i com ho diu, però ja sabeu que em limito a les normes que jo mateix vaig posar, per tant davant d’una resposta múltiple, trio el primer dels noms de la llista i si de cas ja serà ell qui s’esplaiarà en algun comentari posterior a la publicació, en el seu cas quan parlem d’herois i heroïnes predilectes n’anomena uns quants amb una explicació pertinent que estaria bé us expliqués ell mateix.
És un qüestionari que obre nous fronts amb noms que sortosament ens visiten per primera vegada i són noms tan importants que sembla mentida que fins ara no hagin sortit.
Aquí el teniu:
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? Els primers 90
- A quin teatre? potser el Teatre Victòria
- Quina òpera vas veure? Il Barbiere di Siviglia (públic juvenil)
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No, alguna sarsuela.
- Quin compositor operístic t’estimes més? Wagner, és clar.
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? L’òpera és l’art total, per tant els components no es poden separar.
- Quin és el teu tenor predilecte? Carlo Bergonzi, per demostrar-nos com es canta Verdi i qui són els impostors.
- Quina és la teva soprano predilecta? Astrid Varnay, la barreja perfecta de temperament i estudi minuciós dels personatges.
- Quin és ell teu baríton predilecte? Pavel Lisitsian. Algú ha cantat millor? Ho dubto.
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Waltraud Meier, un oasi al mig del desert. I tan intel·ligent i bona actriu com la Varnay.
- Quin és el teu baix predilecte? En disc n’hi ha tres o quatre que m’agraden més, però haver vist repetidament Matti Salminen ha sigut un privilegi.
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Festspielshaus de Bayreuth, per l’acústica, el disseny i per ser fet bàsicament de fusta i rajol.
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Sí, de fet ho faig.
- Quina és la teva òpera predilecte? Parsifal.
- Quina òpera detestes? Detesto el Puccini verista en general, potser especialment Tosca.
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística. Un 8, va.
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Copenhaguen, però no per l’òpera.
- Quin és el llibretista operístic preferit? Arrigo Boito.
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Rigoletto
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Ortrud
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Un Anell, que són 16 hores. El de Knappertsbusch de 1956 seria la primera opció
- El director d’orquestra operístic preferit? Carlos Kleiber, malgrat que ens va deixar un llegat minúscul.
- El director d’escena preferit? Patrice Chéreau. Les tres últimes produccions (Tristany, De la casa dels morts, Elektra) són una lliçó magistral.
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? L’estrena de l’Anell de Boulez i Chéreau a Bayreuth (1976), no tant pel que va passar sobre l’escenari sinó pels aldarulls dins i fora del teatre.
- L’òpera barroca que més t’agrada? Juli Cèsar de Händel, sóc així de convencional. L’única que m’agrada sencera, a més.
- L’òpera clàssica que més t’agrada? La flauta màgica.
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Boris Godunov.
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Per mi és el segle de l’òpera i el que ha donat més obres mestres, però ho tinc fàcil per triar La ciutat morta de Korngold, que tinc molt pròxima.
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? El meu desconeixement és absolut.
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baix, que a més tenen la carrera professional més llarga.
I és clar, avui no tornaré a deixar el Ring de Boulez-Chéreau que fa poc va il·lustrar el qüestionari de , i per tant semblava obligat o jo m’ho he fet venir bé per portar-vos a Pavel Lisitsian i així entendre perquè li agrada tant a Josep (és fàcil). I he triat dels molts youtubes disponibles, aquest on canta i com, l’ària de Mazeppa de Txaikovski, una òpera bellíssima que pel Liceu deu ser d’aquelles poc rendibles.
Gràcies Josep Sala!
La setmana vinent serà el torn del qüestionari de l’amic Joan.
Demà us parlaré de I vespri siciliani de Verdi
IN FERNEM LAND 
Lisitsian és grandiós, si m’hagués de quedar amb UNA ària de totes les que s’han gravat a la història, triaria la seva interpretació de la de Ieletski de La dama de piques, sense dubtar-ho ni un moment. Eps, la de Mazeppa també és grandiosa! O aquell Di provenza en rus on canta la primera estrofa en una sola frase. O el mercader venecià de Sadko. O…
M'agradaM'agrada
He posat Mazeppa perquè és una òpera molt menys coneguda que mereix ser molt més representada, l’ària de Ieletski en canvi sempre un meravellós recorrent
M'agradaM'agrada
Coincidimos con Josep en cuanto a la inconmesurable Parsifal pero no coincidimos con Tosca que es una ópera que me encanta.Muy buena elección de Salminen a quién conocí cuando yo era corista del Teatro Municipal y el cantó Sarastro de La Flauta Mágica de Mozart
M'agradaM'agrada
Ahí está la grandeza de los cuestionarios, en las discrepancias argumentadas
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser
Quina trïa tan fantàstica ha fet Josep,es que l’estic llegint i es nota la passiò que posa en les respostes
M'agradaM'agrada
Passió i gosadia
M'agradaM'agrada
Un qüestionari curiós i provocador
M’ha sorprès l’animadversió pucciniana i a Tosca de manera especial.
També m’agradaria saber per quantes obres mestres gusnya el segle XX al XIX.
Els cantants i el director impossible posar cap però
M'agradaM'agrada
A mi també m’ha sorprès que Tosca sigui l’opera que detesta, no conec o coneixia a ningú que no li agradi, ara ja no ho puc dir.
M'agradaM'agrada
A mi Bergonzi també em sembla insuperable en Verdi i a més a més m’agrada en tot el canta.
Hi ha cantants dels quals sents parlar o llegeixes meravelles per tot arreu però no saps si és el timbre o no saps bé perquè, no t’acaben de fer el pes i no veus les raons que justifiquin tanta admiració.
Quan passa això jo penso que sóc jo que no estic veient alguna cosa . Em va passar amb Victoria de los Angeles fins que un día amb unes cançons franceses vaig veure la llum i entendre el perquè de tot. Des de llavors sóc un fan total.
El mateix amb va passar amb la Varnay fins que la vaig escoltar en Elektra i vaig entendre perquè l’anomenaven la Callas del Nord o perquè deia Wielan Wagner ” perquè vull un arbre quan tinc a Varnay”. Sobre l’escenari ho era tot.
M'agradaM'agrada
Bergonzi és l’exemple absolut del valor del cant sobre la veu.
M'agradaM'agrada
Es curioso comprobar la variedad de respuestas de estos cuestionarios. Yo también soy de los sorprendidos por la descalificación de todo Puccini, pero en especial de “Tosca” que para mí tiene el mejor segundo acto de cuantos he visto, pero todas las opiniones son absolutamente dignas de respeto, no obstante yo también creo que el siglo XX no tiene tantas obras maestras como el XIX o incluso el XVIII, pero Josep Sala tiene todo el derecho de opinar así.
M'agradaM'agrada
El XX té títols inqüestionables, però no crec que superi el XIX.
M'agradaM'agrada
No coneixia aquest fantàstic baríton que sona inequívocament eslau pel color de la veu i la forma de dir les frases musicals.
Jo també conec a qui detesta Tosca. Jo no però de Puccini em desagraden moltes coses. Li trobem bellíssimes i molt ben orquestrades peces juntament amb passatges d’una quasi ofensiva carrincloneria.
I, com Mr. Colbran, penso que les òperes del XVIII i el XIX són, en conjunt, millors que les del XX.
Molt interessants opinions les de l’entrevistat i les dels comentaristes.
M'agradaM'agrada
Insiteix amb le baríton rus, busca coses per Youtube, et quedaràs bocabadada
M'agradaM'agrada
Lo de Puccini y sobre todo lo de Tosca ( opino que desde la salida de Scarpia hasta su muerte , es una pieza maestra ), sorprendente .
Pero para gustos….los colores
M'agradaM'agrada
Estem d’acord
M'agradaM'agrada
Ni un pero a la magnifica selección de Josep. Pero su aversión a Puccini me recordó aquella anécdota entre Shostakovich y Britten a cuenta del compositor de Tosca. Shostakovich : -¿Que opinas de Puccini, Ben?
Britten: – Creo que su música es detestable
Shostakovich: – Tienes razón, su música es horrorosa, pero escribe unas óperas maravillosas.
Conde de Harewood en su libro “The tongs and the bones”
M'agradaM'agrada
No sé si Josep será capaz de reconocerse en el genial compositor ruso
M'agradaM'agrada