IN FERNEM LAND

ELS RESUMS DEL 2016 QUE EN A MI M’AGRADARIEN


television-resumen-del-ano-2016-tv-3-1482854554220

Sé que el que en a mi m’agradaria no deu succeir en cap país del món, ni tan sols en aquells culturalment més rics i avançats que el nostre, però no per això no deixo de somiar en el que m’agradaria que passes en el meu, un dia o un altre, ara que precisament sembla que estiguem en un procés de disseny de nous models.

Ahir vaig veure un bon tros del resum que els equips informatius de TV3 van fer de l’any 2016, res que no es faci cada any i aquest any com tots els altres fins ara, van repetir la formula emprada dels models establerts si bé el format semblava a priori més novedós, amb tots els equips dels informatius fent un repàs del més destacat, ocupant gran part dels minuts disponibles la situació política, tant la nacional com l’internacional, però també tocant ni que fos de resquitllada, altres aspectes rellevants com podia ser el canvi climàtic o la cultura. I és precisament en l’àmbit cultural on vull fer la meva reflexió ja que encara que sigui obvi que en molt pocs minuts, per no dir segons, és impossible encabir tot el que dóna de sí el món cultural durant un any, si que em va sorprendre negativament que esbandissin  tota la cultura d’un any en menys de 3 minuts en un programa de quasi una hora. Diu molt  i alhora molt poc del nostre estimat país i de la importància que té i el lloc que ocupa la cultura. Absolutament residual.

Ens parlen del conflicte de les pintures de Sixenia, del fenómen casteller i de manera sorprenent s’aturen durant un minut i mig en la música, però compte! perquè en un vertiginós clip musical inclouen com a més destacat de l’any a: Bruce Springsteen, Adele, Rihanna, Beyoncé, Justi Bieber, Coldplay, Sopa de cabra, Catarres, Manel, el Primavera Sound, el Barcelona Beach Festival i el Sónar. Això és tot. Tota la resta de l’activitat musica del 2016 no deu tenir cap importància o en tot cas no deu ser digne de menció.

Tots estarem d’acord que en una selecció de minut i mig no hi podran ser tots, però potser hagués estat més agosarat fer un clip musical amb alguns dels que ja han sortit, per a mi veritablement insignificants i incloure en mig de tantes icones, imatges dels concerts d’algunes de les grans formacions simfòniques que ens han visitat, o dels directors i solistes que han intervingut, alguns el millor del millor. També s’haguessin pogut incloure imatges d’alguna producció del Liceu (qui sap si la més votada pel crítics) o qui sap si alguna imatge dels festivals d’estiu, que si bé no tenen cap mena de repercussió internacional, són el reflex del que sabem o podem fer nosaltres.

Com és possible que el equipament cultural que ens costa més diners als catalans no figuri en el resum anual de la televisió pública.

El dia de Sant Esteve em queixava amb amargor a Twitter, que els titulars a les xarxes socials del tradicional concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català fessin menció de les estelades com a fet rellevant i en cap cas es parlés del fet musical, ni tan sols de la nova titularitat al capdavant de la formació coral, a càrrec del prestigiós director anglès Simon Halsey, destinat a millorar el nivell de l’Orfeó. Per la queixa vaig rebre clatellots i fins i tot insults, ningú dels que es varen sentir atacats es van aturar a pensar quin era el motiu de la meva queixa, que es va interpretar erròniament  i polititzada, és clar.

Si els mitjans no parlen de la música mal anomenada clàssica, no se m’acut cap adjectiu més entenedor per a tothom, és obvi que sempre serà minoritària i elitista. Potser si que l’única solució per tenir-la als telenotícies sigui polititzar-la, però em sembla que ni així l’acabarem fent quotidiana i tan necessària com els castellers que ens situen en el mapa internacional.

Com m’agradaria que el meu país i la seva capital també fossin noticia perquè el projecte operístic de la seva temporada té tan ressò internacional que acaba sent noticia destacable en el resum anual de l’any, com ho és el Sónar o el concert d’un adolescent malcriat com Justin Bieber, per no parlar de la temporada simfònica de les seves orquestres, incloses les de nova creació que nodreixen i posen a l’abast més enllà del centre acaparador barceloní, d’activitat musical arreu del territori.

És clar que perquè això acabi succeint han de ser els polítics i els responsables de cultura en particular els que ho facin possible perquè hi creuen i ho consideren un valor a divulgar, però això ara per ara no té cap rellevància, ni importància, és més, potser fins i tot algun il·luminat deu creure que resta vots enlloc de sumar-ne, i per tant és més rellevant i imprescindible omplir l’aparador amb noms del pop internacional que dóna prestigi.

Fins i tot a l’hora d’acomiadar a aquells que ens han deixat aquest any, hi han hagut oblits dolorosos: Cap menció a Harnoncourt o Boulez, ja no dic a la Dessì o a Botha.

Si voleu veure el resum aquest és l’enllaç, que per a més desgràcia l’han anomenat “Us pensàveu que ho havíeu vist tot del 2016

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/resum-de-lany-2016/us-pensaveu-que-ho-havieu-vist-tot-2016/video/5640359/

46 comments

  1. Joan janer vidal

    En ocasions no estic d’acord amb tu, però ara si, ara si que no puc mes que fer costat a aquesta opinio encertadissima. Sincerament ens tracten com si fossim uns esers d’un altre mon. De vergonya, aixo si que es una mostre de incultura quan hauria de ser de cultura, aixi ens va, el disgust es que estem parlant de TV3 que en teoria es la nostre

    M'agrada

  2. Arnau

    Sempre em queixo del mateix. Cada any trobo oblits dolorosos del món de la música que no apareixen al resum: fa un o dos anys: Claudio Abbado. Sap greu.
    Tota la raó, Joaquim!
    Molt bon any!

    M'agrada

  3. Pere

    Quanta raó tens Joaquim!
    Em sap greu posar-me nostàlgic i, de fet, no serveix per gran cosa, però com enyoro aquells temps on els artistes que actuaven al Palau o al Liceu eren entrevistats en els diaris generalistes!
    En fi, paciència… Bon any i salut, molta salut!

    M'agrada

    • La nostàlgia no ens porta enlloc, és dolorosa i és el recurs dels covards. Toca fer soroll i nio creure mai que som els millors. Exigència i sentit crític, i una mica torracollons
      Bon Any i més bona salut, sense ella res és possible

      M'agrada

  4. Fernando de León

    Que gran verdad cuando dices: “Si los medios no hablan de la música mal llamada clásica, no se me ocurre ningún adjetivo más comprensible para todos, es obvio que siempre será minoritaria y elitista.”
    En fin, como no son fechas para lamentos, aprovecho para desearte feliz año, a ti Joaquín y a todos los lectores de IFL. ¡Salud!

    M'agrada

  5. Jordi Medallo Muñiz

    Si. Un cop més decepció. Però, no em sorpren. La cultura en el nostre país es tractada igual que els veïns del sud i oest, és ha dir sense cap interés. En això sóm quasi igualets. Bé tot plegat la “seva cultureta” va ocupar menys del 5% del programa. A vegades penso que no donen per a res més.

    BON ANY 2017 en tots els sentits a tothom!!!!!

    M'agrada

  6. Montserrat

    Bon any a tothom! No deixem de somniar i confiem que algun dia les coses canviaran, que la música mal anomenada “clàssica” i l’òpera deixaran de ser considerades “elitistes”. És penós de veure a què o a qui donen importància ; amb això es demostra el baix nivell cultural de qui ens governa.
    En fi, esperem que 2017 vingui carregat de bona cultura.

    M'agrada

  7. toni

    Desgraciadamente, es una ” guerra ” perdida. Los medios de comunicación generalistas tienen el concepto ” cultura ” para lo que interesa a su audiencia y su cuenta de resultados económicos, y en un país como el español, en que la CULTURA es de las más bajas de Europa, y prima sobre todas las cosas, el pan y circo del fútbol y sus millonarios protagonistas, sus contratos, peinados, parientas, tatuajes, etc. no hay más que claudicar a los hechos consumados. Como bien conoces Joaquim, hay paises en Europa que sus cadenas públicas tienen varios canales temáticos incluso culturales que retransmiten Ópera o Conciertos de clásica, pero allí tienen el ” canon televisivo ” que sin ser obligatorio, te induce a que si quieres ver una televisión de calidad y practicamente sin publicidad, tengas que abonarte al canon anual correspondiente. En España veo a corto y medio plazo, imposible lo de ” canonizarnos ” por la RTVE y sus posibles contenidos. En Catalunya …….. cuando sea CATALUNYA, lo veo posible a más corto plazo.

    M'agrada

  8. Para que los desastres culturales no ocurran como estupendamente ha descrito Joaquim tediar que haber unos empresarios serios y con gran valentía y crear una cadena como la que creo ARTE en su dia entre Francia y Alemania. Seria ya mucho e incluso demasiado soñar que los propios teatros y salas de concierto de todo el país pudieran agremiarse y crear una plataforma para hacer llegar el amplio y basto repertorio musical que se hace o se representa en Catalunya o en el estado español pero claro eso es como pedir hacer crecer coliflores en Marte. Como eso no pasara habrá que conformarse con los estupendos blogs como este y las cadenas abiertas ( o de pago ) que nos ofrecen tanta cultura como podamos asimilar tipo Mezzo, Arte o Classica.

    Feliz año a tod@s.

    M'agrada

  9. OLYMPIA

    És vergonyós i un símptoma del baix nivell informatiu que té el nostre país. Estelades, aplecs, castells i costellades. Mentalitat de Centre Excursionista que no té res de dolenta però que ha d’anar molt més enllà.
    Feliç Any a Tots!

    M'agrada

  10. colbran

    Que a la sección musical destacable de 2016 se dedique sólo un minuto y medio y totalmente destinado a los nombres que cita Joaquim y ni un segundo a la música y canto que se escucha en el Liceu, el Palau, l’Auditori,… demuestra la ignorancia y el desprecio por todo aquello que no sea lo relativo a esos grupos y solistas que hacen de la mayoría de sus “conciertos” un sinfín de chillidos y cientos de miles de watios; el caso es que se escuche un sonido ensodecedor y en el escenario se alternen miles de efectos lumínicos que producen dolor visual y a menudo llegan a hacer perder el control a los asistentes, a los que menos les importa es que se cante bien o mal, sólo se busca ritmo y ruido. Esto por lo que se refiere a Barcelona, pero es aplicable a cualquier otra ciudad que organice esos “conciertos” por los que se paga un buen dinero. Bien, de acuerdo que hay gustos para todos, pero por qué sólo se ocupan los medios de difusión de esa música y nunca o casi nunca de la otra? Porque si a la música de esos “macroconciertos” de 2016 se les considera cultura, la otra que se ha prodigado durante ese mismo año no se menciona porque no debe ser cultura (?)

    Que 2017 sea mejor que el terrible 2016 que dejamos. Es mi deseo para todos.

    M'agrada

    • Sempre he pensat que els polítics i els responsables de cultura pensen que a els que ens agrada tot això ja ens rasquem la butxaca nosaltres i ja no cal que hi vagi ningú més. Com que repetim i sempre som els mateixos a tot arreu…

      M'agrada

  11. Pep

    Absolutament residual. Sí senyor, aquest él nivell cultural del nostre país, i segurament el mateix que els països de l’entorn! I des d’aquesta gran ignorància ens creiem els “no va plus”.

    M'agrada

  12. Retroenllaç: Noticias de Diciembre 2016 | Beckmesser

  13. no he arribat fins al final, s’hauria d’haver dit “Us pensàveu que ho havíeu vist tot del 2016, doncs t’ho repetim i què guais que som els dels serveis informatius”

    molt bon 17 que aviat celebrem aniversari, oi?
    petons a milers a tú i a tos els infernemelanders

    M'agrada

  14. Duran

    Estic d’acord tot el comentari que fas sobre TV3, i no tinc paraules per descriure lo que tots els que comenten hu fan tan bé, tant es aixi, que tot lo que pugues comentá esta tan ben dit per els infermenlands, que no gosu a dir res mes. A tots, un feliç i marevellós 2017.

    M'agrada

  15. Totalment d´acord amb el teu article, em sap greu dir que el nostre pais té els “referents culturals” que es “mereix” i lamento dir que no soc gaire optimista si un dia Catalunya fos altra “cosa”, doncs en la meva opinió la manca de sensibilitat cultural ve d´arrel i és transversal: va desde els polítics, els mitjans de comunicació (en general), i tampoc crec que (en general) als més joves se´ls ensenyi a estimar i gaudir de la cultura i l´art. Per a mi el problema està instal.lat en la nostra societat i en els valors i referents que es venen avui en dia.

    Per acabar amb una mica d´optimisme si que estic convençut que tots desde el nostre entorn podem fer quelcom per millorar-ho, un exemple és aquest blog i la tasca que fas a través d´ell.

    Bon any 2017 a tots !!!!

    M'agrada

  16. Retroenllaç: Noticias de enero 2017 | Beckmesser

  17. nozzefigaro

    Decepció tampoc, quan fa anys que en els informatius de qualsevol cadena, inclosa “la nostra”, dediquen 20 minuts als esports i 2 minuts a la cultura i “altres varietats” el resum de l’any tampoc te’l pots esperar de cap altra manera…
    I mira que apart de ser amant de l’òpera sóc “futbolera”! Però aquest mal ja casi que és endèmic i poca cosa s’hi pot fer crec.
    Apali, Bon Any a tothom!

    M'agrada

    • Bon Any.
      Jo en molts TN veig imatges del Liceu o de l’Auditori i el Palau. No els costaria res fer un petit resum a final d’any, però manca algú a la direcció de la Nostra que entengui que això és una informació valuosa per apart de la comunitat de televidents.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: