La contralt canadenca Marie-Nicole Lemieux acompanyada pel seu compatriota, el director Jean-Marie Zeitouni, va fer ahir un concert íntegrament dedicat a Rossini a la sala Txaikovski de la capital russa.
Fa pocs dies la gaudíem com a una Carmen carnosa i ara ho podem fer en un repertori de molta exigència que no acaba de controlar del tot malgrat que la seva veu de contralt llueix esplèndida en el centre i el poderós greu però que es crispa en la zona aguda.
Tampoc acaba de polir i dominar del tot les vertiginoses coloratures que les seves col·legues tan bé executen i això potser és degut a que Lemieux d’un temps ençà ha volgut ampliar el seu repertori amb obres i estils més pesats i això sempre, sempre, sempre, acaba passant factura en el cant ornamentat i endimoniadament exigent del genial Rossini on cal una lleugeresa, nitidesa i claredat que quan la veu s’acostuma a Verdi (ella canta Azucena, Ulrica, Quickly i el Rèquiem), a banda de Dalila de Saint-Saens, la principessa de Suor Angelica i Carmen, alternat amb el seu habitual repertori barroc, és normal que la veu perdi l’elasticitat i lleugeresa en les coloratures, sobretot quan massa sovint vol passar del centre a l’agut.
El concert és però una delícia que es pot assaborir amb goig perquè la genialitat del compositor i la simpatia del intèrpret ho fan possible.
GIOACHINO ROSSINI
Guillaume Tell
- Obertura
Matilde di Shabran (acte 1er)
- Recitativo e cavativa d’Edoardo Eccomi, e ognor lo stesso…Piange il mio cicglio è vero
Semiramide
- Ària de Arsace (acte 2on) In sì barbara sciagura
- Obertura
Tancredi (acte 1er)
- Recitativo e cavatina de Tancredi (acte 1er):Oh patria! dolce, e ingrata patria!…Tu che accendi questo core…Di tanti palpiti”
L’italiana in Algeri
- Obertura
- Cavatina d’Isabella acte 1er “Cruda sorte amor tiranno!”
Il barbiere di Siviglia
- Cavatina de Rosina acte 1er: “Una voce poco fa”
- Obertura
L’italiana in Algeri
- Recitativo e Rondó Isabella (acte 2on): “Amici, in ogni evento…Pensa alla patria”
Propines:
- La dansa (Rossini)
- “Cruda sorte amor tiranno” (L’italiana in Algeri)
Marie-Nicole Lemieux (mezzo-soprano)
Russian National Orchestra
Director musical: Jean-Marie Zeitouni
Txaikovski Concert Hall, Moscou 3 de març de 2017
Estic segur que si voleu passar una bona estona rossiniana passareu més d’una vegada per aquí.
Bon cap de setmana
Quin crack, el concert és d’ahir i ja està a IFL
M'agradaM'agrada
Coincidències venturoses d’un retard fruit del cansament.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies. Es una cantant que haig de descobrir encara i per els comentaris que vas fent desde fa tems, crec que ja es hora que ho faci.
M'agradaM'agrada
Si, és una cantant esplèndida tot i que en aquest concert potser no està tant com acostuma, però mostra classe i un registre central i greu admirables
M'agradaM'agrada
Estic desolat! No puc processar a la velocitat que tu produeixes!
M'agradaM'agrada
No cal processar-ho tot i fins i tot no és convenient, pot ser indigest.
En qualsevol cas només que un dia proposi un tema que no et sembli tan atractiu pots recuperar algun del passat que t’hagi quedat pendent.
Jo tinc una dinàmica de treball que entenc que és difícil de seguir, fins i tot per a mi a vegades se’m fa difícil proposar coses cada dia, quelcom que és per a mi un repte i un estímul,
M'agradaM'agrada
Gracias! Muy interesante! Ella cantera el mismo programa en el fin de mes (24.03). en Paris, Théatre des Champs Elysées
M'agradaM'agrada
Espero que lo disfrutes
M'agradaLiked by 1 person
Marie-Nicole Lemieux debe mejorar el registro agudo o evitarlo cantando roles más centrales. Las coloraturas son imperfectas, pero la voz es hermosa, el registro grave es espléndido y su canto es muy expresivo, siendo bastante rigurosa con las partituras interpretadas en este concierto. Si mejora la coloratura puede cantar roles de contralto en travestí de Rossini y darnos satisfacciones, si bien tiene un “handicap” de cara a las grabaciones audiovisuales y es su exceso de peso, particularidad muy común entre muchas de las cantantes líricas actuales, principalmente las norteamericanas. Eso no tendría que ser ningún problema en la ópera, pero como ahora se graba poco en estudio y las funciones se difunden por medio del DVD/Blu Ray -y muchos directores de escena no aceptan ese exceso de peso- se recurre a las versiones en concierto y ese grupo de excelentes profesionales deben aceptarlo o recurrir a los recitales o conciertos. O, peor, exponerse a la eliminación de kilos sobrantes mediante la cirugía, con todo el peligro que ello implica, incluída la posible pérdida de calidad o potencia de su voz. Es lamentable, pero suele suceder a menudo. Renèe Fleming,por ejemplo, poseía un volumen vocal más potente antes de decidirse por el adelgazamiento y eso que era sólo algo llenita. No todas las cantantes poseen la belleza y envidiable figura de las cantantes que todos conocemos.
Respecto a este concierto debo decir que me ha gustado y Lemieux cada vez me interesa más. me recuerda en según qué momentos a Marilyn Horne y podría calificarla de mezzo/contralto o más propiamente de contralto lírica, si esa calificación puede aceptarse.
M'agradaM'agrada
Sembla com si no tingués un gran dia, tot i que la seva espontaneïtat connecta ràpidament amb el públic moscovita. Venint com ve del barroc el cant ornamentat no l’hauria de reportar problemes, però ja he dit que em sembla que quan s’amplia el repertori a densitats orquestrals i dramàtiques més exigents, aleshores el que es guanya en gruix i potència es perd en agilitat i transparència.
La Horne que també va fer repertori verdià amb un èxit no comparable amb el seu belcanto i barroc mestrívols, no hauria de servir d’exemple. Cantants com Garanca que va començà sent una esplèndida rossiniana i mozartiana, ha anat deixant de banda aquest repertori per endinsar-se en el belcanto més dramàtic i ara ja es deixa temptar pel Verdi més explosiu.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser