IN FERNEM LAND

Propera estrena de La Straordinaria vita di Sugar-Blood de Demestres i Cristina Pavarotti.


Cor Vivaldi

La Straordinaria vita di Sugar-Blood de Demestres i Cristina Pavarotti.

El proper diumenge 2 de juliol, a les 19.00,a l’ Auditori Axa, tindrem el darrer concert de la temporada “Les quatre estacions del Cor Vivaldi” amb Josep Buforn al piano i Pilar Paredes com a soprano, a més d’una munió de solistes del Cor Vivaldi,que executaran una selecció d’aquesta llargament esperada òpera, que s’havia d’estrenar l’any passat i que, en aquests moments, te prevista la seva estrena al Festival de Peralada el proper 20 de juliol (en versió de concert).

L’obra, que narra les diferents etapes en la vida de Sugar Blood, una nena diabètica amb un pare agent secret i una mare cantant d’òpera,és, com ja us podeu imaginar els que coneixeu les obres de Demestres, d’enormes dificultats per a tothom. El personatge de Sugar, per exemple, està representat per tres solistes del Cor Vivaldi: Lisa Campos, que interpreta Sugar amb deu i dotze anys, Ariadna Ruiz (en el seu darrer concert oficial com a vivaldiana al nostre cicle, ja que es jubila, en acabar la seva etapa escolar), que interpreta Sugar amb tretze anys) i Núria Prats, que assumeix la Sugar de catorze. Deixeu-vos d’actuacions infantils: els hi exigeix el mateix que als cantants adults i el més sorprenent és que ho fan!

El cor, gran protagonista de l’òpera ( M’atreviria a dir que és, amb tota seguretat, una de les tres òperes més corals de l’història) està constantment cantant sense, virtualment, ni un moment de descans: ara fa d’orquestra, ara és cor, ara toca unes campanes tubulars,ara es divideix en petits solos, ara es queda a cappella…el mateix passa amb el piano, que erigit en autoritat orquestral, està sempre present, exceptuant el virtuosament dificultós  cor a cappella, Ictus day, que precedeix el final de l’òpera i que el deixa respirar una mica, mentre el cor s’hi deixa la pell.

Demestres és un compositor que  dona prioritat absoluta a la melodia i,malgrat que l’obra és moderna i conté fragments atonals, no és, en general, de difícil seguiment i el públic que l’escolti segur que se sent atrapat al moment per la qualitat de les seves descripcions musicals, les seves harmonies i contrastos de tot tipus, fins i tot pel seu sentit de l’humor que, malgrat el pes de l’història, es deixa sentir en tot moment.

Pels qui vulgueu saber-ne més, us adjuntem el link de la pàgina oficial de l’òpera.

Com sempre, els seguidors de In Fernem Land, teniu un link especial on trobareu una oferta de 2×1.

No hi falteu, no deixeu que els altres lectors us diguin el què us heu perdut!

Un comentari

  1. JL Pagán

    A casa hem col.laborat amb el projecte de molt bon gust. Fa uns anys vam veure l´òpera “L´Eclipsi” del mateix Demestres i ens va encantar. Des de llavors el seguim de prop.

    M'agrada

    • colbran

      En el cuestionario de Joaquim, al preguntarme sobre mi òpera preferida del siglo XXI, respondí sin pensarlo un segundo “L’eclipsi”. Alberto García Demestres nunca defrauda. Les deseo a todos los implicados en esta interpretación operística un gran éxito. Estoy seguro que Demestre nos sorprenderá una vez más.

      M'agrada

Deixa un comentari