Avui inauguro la temporada 2017/2018 a IFL després de la tanda de festivals europeus de la que encara em queda alguna cosa rellevant per parlar, amb el primer concert de la Berliner Philharmoniker, que sota la direcció de Simon Rattle en la darrera temporada al capdavant de la prestigiosa orquestra berlinesa, va oferir l’oratori de Franz Joseph Haydn, La creació.
El streaming, aquest cop gratuït (promocions que s’agreixen del departament de màrqueting de la BF), m’ha permès gaudir altra vegada d’una obra que m’estimo molt en un aversió netíssima i resplendent, lleugera, a mig camí entre la versió de sonoritats historicistes que la Berliner mai acaba de donar i la versió més clàssica de la que els berlinesos en tenen una històrica i àmplia experiència.
La direcció de Rattle és molt detallista i preciosista sense caure en manierismes que no tenen cabuda en una versió lleugera que no es recrea, senzillament amb una orquestra d’aquesta qualitat es pot exigir fer coses que amb altres sembla impossible. Tot flueix amb naturalitat, fins i tot en els moments més “dramàtics” i tensos, o amb les dinàmiques més vives o endimoniades de la narració, sembla com si els excel·lents musics no s’immutin, nio es despentinen.
El Rundfunkchor Berlin sona magnífic en la nítides d’un cant virtuós i volàtil en les coloratures i plenament romàntic en els moments de més ampul·losa solemnitat.
Els solistes són especialistes. La soprano Elsa Dreisig substituïa a l’a inicialment prevista Genia Kühmeier, amb deliciosa naturalitat i sonoritats seràfiques. EStà destinada a figurar en tots els repartiments mozartians dels propers anys.
Els veterans Mak Padmore i Florian Boesch donen harmonia i serenitat a la part vocal, sense ensurts.
Així doncs avui parlo d’un inici optimista d’una temporada encara lògicament incerta, que per a Berlín significa el final de 15 anys de relació amb el director anglès després del llegat de Claudio Abbado, en els darrers anys d’una transcendència ara enyorada i abans de la que segurament serà una nova i esperada sacsejada, l’arribada de Kiril Petrenko.
Joseph Haydn
DIE SCHÖPFUNG, Hob. XXI:2
Elsa Dreisig Soprano
Mark Padmore Tenor
Florian Boesch Baríton
Rundfunkchor Berlin
Director del cor: Gijs Leenaars
Berliner Philharmoniker
Director: Simon Rattle
Berliner Philharmonie, 25 d’agost de 2017
Després de passar per els festivals de Salzburg i Lucerna, i la inauguració de la temporada a Berlín La Creació de Haydn segons Simon Ratte i la Berliner Philharmoniker arriba aquí, a IFL. No ens estem de res
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser
Hola Joaquim, en primer lugar quiero darte las gracias por tu trabajo en este blog … impagable. Escuché la retransmisión del concierto y me desilusionó un poco, el resultado algo frio y Padmore y Boesch no terminaron de gustarme. Quizás influyó que todavía recordaba la interpretación que dirigió Juanjo Mena a la OCNE la temporada pasada en la que, a pesar de los pequeños errores y los problemas del tenor, surgió “ese punto especial” en el que todo funciona y consigue engancharte.
Aquí podéis comprobarlo:
https://mega.nz/#F!9zAQCbDJ!Dy2IMguTj4Q2NBhZmCNhhw
Muchas gracias de nuevo.
M'agradaM'agrada
Gracias por el enlace David, es evidente que una versión vivida en la sala no es lo mismoque una grabación.
A Rattle muy a menudo muchos lo tildan de distante…
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim. Em podries dir on puc veure/escoltar totes les òperes que comentes? Ja sé que vas en persona a moltes però voldria saber a quina emisora de radio les puc escoltar i si hi ha algún canal de tv, suposo que de pagament, on les pugui veure. Gràcies al teu blog tinc, cada vegada més, interès per l’òpera i hi aprenc molt. Altre cop, gràcies.
M'agradaM'agrada
Et contesto en privat.
Gràcies per seguir-me
M'agradaM'agrada