IN FERNEM LAND

ROGER GUASCH ANUNCIA QUE DEIXA LA DIRECCIÓ DEL LICEU


Després de 4 anys i 2 mesos de la seva incorporació a la direcció general del Gran Teatre del Liceu, el Sr Roger Guasch anuncia que el proper mes de març deixarà el seu càrrec després d’haver assolit els objectius marcats en el seu pla estratègic 2014-2017

Diu el comunicat:

Dimarts 2 de gener de 2018. El director general del Gran Teatre del Liceu, Roger Guasch, ha decidit iniciar una nova etapa en la seva carrera professional i, amb el president del Patronat, han acordat que la desvinculació es faci efectiva durant el proper mes de març, donant per finalitzada una col·laboració que va començar el 4 d’octubre de 2013.

Guasch, que va ser elegit mitjançant una recerca professional encarregada per l’aleshores president de la institució, Joaquim Molins, i amb el recolzament de tot el Patronat, va arribar al Gran Teatre del Liceu amb l’objectiu de contribuir a la seva viabilitat en un període de crisi econòmica, així com mantenir i millorar la qualitat artística del Teatre i dels seus cossos estables, Cor i Orquestra.

Durant els seus quatre anys de mandat, el Liceu ha millorat la seva imatge i prestigi tant a nivell local, nacional com internacional, i s’ha desenvolupat amb bons resultats en el seu caràcter social. Guasch va ser l’encarregat de dissenyar i executar el Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017, que es va iniciar amb la seva arribada i que va cloure amb èxit el passat juliol de 2017. Culminat el mateix, Guasch ha estat responsable de dissenyar i començar a implementar el que ha de ser el nou Pla Estratègic i de Sostenibilitat 2017-2021, i que properament haurà de ser aprovat pel Patronat de la Fundació Gran Teatre del Liceu.

Durant les últimes 3 temporades, el Teatre ha tancat amb equilibri econòmic deixant enrere els resultats de dèficit de la temporada 2013/14. A nivell de mecenatge i patrocini, i dins del marc de la celebració del 20è aniversari de la reobertura del Teatre, els resultats també han mantingut una tendència a l’alça.

A nivell artístic, el Liceu s’ha mantingut com a pol d’atracció en el sud d’Europa amb una programació amb grans veus i innovadores propostes escèniques que han conservat el seu posicionament internacional. La partida artística per activitat s’ha incrementat un 31% respecte la temporada 2013/14, degut a la bona acollida de les propostes, tant en els seus títols més clàssics com en les més trencadores, com per exemple el fenomen Elektra d’Strauss amb la direcció musical de Josep Pons, o la recent Tristan und Isolde de l’Àlex Ollé, de La Fura, també sota la direcció musical del mestre titular del Teatre.

En aquesta línia, durant aquests 4 anys, el Pla Estratègic i de Viabilitat ha mantingut la política de destinar una part significativa de l’increment d’ingressos de l’activitat artística a la millora dels cossos estables, iniciant així la renovació dels efectius del Cor i de l’Orquestra –centrats principalment en l’Orquestra-. Aquesta primera fase clou amb la pròrroga del mestre Josep Pons fins la temporada 2021/22 amb l’objectiu de finalitzar aquest procés de renovació.

Socialment, el Liceu ha experimentat una obertura a la ciutadania des de 2014, un altre dels objectius del Pla Estratègic 2014-2017. La nova definició del Projecte Social del Teatre es va posar en marxa fa un any amb 10 àrees molt alineades amb els estatuts de la Fundació de “promoure i executar totes aquelles iniciatives que reverteixen en el foment de la cultura, especialment de l’operística”.

Durant la gestió de Guasch, també ha destacat la recuperació dels drets audiovisuals el 2014, que ha permès tornar a situar el Liceu a les grans pantalles de tot el món, així com desenvolupar el projecte de “Liceu al Territori” i “Liceu a la Fresca”. Aquest últim emprèn el 2018 la seva quarta edició, que retransmetrà en directe Manon Lescauta tota Espanya amb l’aliança de TV3 i TVE.

Roger Guasch, que considera que dirigir el Liceu ha estat un privilegi, valora positivament aquests quatre anys i ha agraït la col·laboració del Patronat del Liceu, i especialment del seu President, Salvador Alemany, de les administracions, del Consell de Mecenatge, dels  patrocinadors, i del conjunt de treballadors i treballadores, abonats i públic en general, així com del seu equip més directe.

El Gran Teatre del Liceu, al seu torn, vol posar en valor la gestió de Guasch durant la seva etapa al capdavant de la institució i agrair-li tota la seva dedicació i compromís.

Més enllà de que el comunicat penjat al web del teatre és un panegíric que crec que no s’ajusta al que ha passat exactament durant el seu mandat, crec que a IFL cal fer algun anàlisi d’aquest període, amb llums i moltes més ombres del que ell voldria i segurament acceptarà.

Tan bon punt el Sr Guasch va arribar al càrrec em va demanar que l’anés a veure. Va ser un encontre amable però òbviament interessat. El Sr Guasch necessitava un suport davant una acció que calia fer de forma radical, per millorar els resultats econòmics d’un equipament amb forces pèrdues motivades bàsicament per la nefasta direcció anterior a la seva. Per fer-ho necessitava convèncer a tots aquells que com jo érem i som crítics amb la manera de gestionar el Liceu i ben aviat li van recomanar que passés per IFL per veure el que s’opinava i com s’opinava. Amb ell i el seu equip ens hem trobat esporàdicament al llarg d’aquest anys, però sempre he tingut la sensació que hi havia una manca de confiança mútua que ha condicionat la relació. He d’agrair que volguessin trobar-se amb mi, però sempre he cregut que per intentar neutralitzar-me més que no pas per conèixer la meva opinió i la vostra amb el que heu expressat tants a IFL, opinions que han estat enteses com atacs en lloc de com a oportunitats de millora. Pretendre que sempre parlés bé del que feien al Liceu va ser sense cap mena dubte el seu greu error d’estratègia. Però dir-ho ras i curt no ha pogut fer-me canviar d’opinió i per tant de rumb. Tenia que creure en un projecte que sempre m’ha semblat erroni i als resultats m’intentaré remetre per fer aquest apunt de comiat en meu anàlisi absolutament subjectiu, òbviament.

Ningú podà negar-li al Sr. Guasch i al seu equip, el re-equilibri econòmic i posar en negre els números que va trobar en vermell. Certament va trobar un balanç ruïnós que apuntava més al tancament del teatre que a la viabilitat. Calia prendre mesures dràstiques i efectives, quelcom que el Sr Marco, l’anterior director, no tan sols no va saber fer sinó que va empitjorar el que va trobar. El perfil del Sr Guasch era just el que calia per fer-ho possible, ara bé, a quin preu? I aquí és on rau la gran quantitat d’ombres que jo crec que aporta a la seva gestió malgrat el que diu el que segurament ha fet penjar ell mateix a la web del teatre tan bon punt es fa oficialitzar la renuncia.

Si el Sr Guasch deixa el Liceu, i això és una pura especulació, no perquè no si trobi a gust, més aviat és que crec que no es troba còmode dins de l’organigrama i s’estima més marxar a temps abans que els resultats reals de la seva gestíó mostrin uns números vermells no econòmics (per ara) amagats rere uns resultats econòmics poc discutibles.

Comencem doncs per aquestes ombres que jo crec que deixa com a caramalet emmetzinat per el nou director o directora que se’n faci càrrec a partir del març/abril vinent.

“Mantenir i millorar la qualitat artística del Teatre i dels seus cossos estables, Cor i Orquestra”

De la qualitat artística m’estimo parlar-ne més endavant, però del Cor i l’Orquestra no pot lluir-ne gaire el Sr. Guasch. Ell es va trobar amb el mestre Pons àvid de que el nou director atengués amb decisió un projecte musical no tan sols encallat sinó aturat després de l’enganyifa que es va trobar quan el Sr Marco el va contractar com a motor de transformació dels cossos estables. La reforma a hores d’ara continua encallada malgrat alguna incorporació a l’orquestra i de la impossibilitat de fer realitat un projecte que encara a hores d’ara continua pendent. L’aposta per l’orquestra segueix esperant la contractació de músics que a hores d’ara es contracten amb aportacions esporàdiques quan l’exigència d el’obra ho requereix.  Pel que fa al Cor està clar que ha perdut pistonada i no perquè Conxita Garcia no hagi  estat a l’alçada, a banda que substituir a José Luis Basso era quelcom molt complicat, sinó perquè sense invertir i deixant que funció rere funció s’evidenciés l’envelliment vocal sense solucionar res i esperant que la Conxita fes miracles no havent previst que en un cor necessita d’una rotació constant per tal de que els canvis radicals no afectin al nivell, és un suicidi.

Què és el que ha millorat de la imatge del teatre en l’època Guasch? Està molt bé dir-ho, però s’ha de demostrar això, perquè la percepció és tota una altra. Ens parlen sempre del pla estratègic, un pla que mai parla de projecte artístic perquè ningú dels responsables de la casa hi creu, començant per la directora que ha dit alguna vegada, que per  a ella el projecte artístic és omplir la sala cada dia.

No vull parlar dels números del mecenatge perquè un concís “tendència a l’alça” no em sembla prou seriós.

Ara bé, el que em sembla més lamentable és quan es diu que com a exemple de la gran aposta artística potent ens anomenin el fenomen Elektra d’Strauss (totalment programada per l’equip artístic de Joan Matabosch) o la recent Tristan und Isolde de l’Àlex Ollé (així ho diu el comunicat obviant a un tal Richard Wagner), ja que utilitzen els dos títols de manera poc ètica ja que ambdós van estar a punt de caure de la programació de les seves respectives temporades precisament perquè no es creia en el seu èxit ni en la viabilitat econòmica. D’Elektra us ho puc dir de primera ma perquè en a mi se’m va dir que seria un fracàs poc abans de fer-se la primera representació, després de la qual l’esclat de la crítica i el públic va fer que s’esgotessin les localitats per a la resta de representacions. Ningú de l’equip directiu confiava en Strauss, Chereau, Herlitzius, Pieczonka i Meier? Doncs sembla que no gaire, per no parlar del pànic que provoca Wagner, i la voluntat que hi va haver d’anular el Götterdämmerung feliçment avortada ja que va esdevenir una altra de les fites artístiques que li van regalar al Sr Guasch i que l’equip va intentar vendre acompanyat d’aquella frase indignant per a un teatre de primer nivell com la que pengen  al web cada vegada que programen un dels drames musicals, aquell “atreveix-te amb Wagner” que em fa envermellir d’ira i vergonya cada vegada que la llegeixo.

No es diu res de la pèrdua d’abonats després d’una reestructuració a mitges de les tarifes i zones i amb el tema dels abonaments pendent per resoldre, i com a conseqüència la baixa venda d’entrades en la majoria de funcions que s’ha intentat resoldre amb campanyes agressives a preus que ocasionen el malestar dels abonats i del públic que ha comprat entrades amb antelació a preus més cars i per tant que han vist un greuge comparatiu davant els beneficiats amb els descomptes de darrera hora, difícil d’entendre i pair, ocasionant una pèrdua de confiança.

Es parla de la recuperació del projecte audiovisual, a anys llum del que havia tingut el Liceu i que ara es residual i no som present en cap dels canals de prestigi.

No es parla perquè no n’hi ha hagut, de cap projecte per estrenar òperes de compositors catalans, quelcom que el Liceu no es pot permetre mentre sigui encara un teatre eminentment de caire públic, per no parlar de la recuperació del patrimoni musical català o de les programacions alternatives al Foyer, que tant èxit de crítica i públic havien assolit en temps passats i que el Sr Guasch i el seu equip han pràcticament oblidat.

Es obvi que una reestructuració econòmica portava molts sacrificis, però la gestió artística del teatre amb un pressupost milionari com el que té el Liceu, podia haver donat molt més de si d’haver existit un projecte tan ben definit com el famós pla estratègic que en  la vessant artística ha estat inexistent.

Em sembla molt bé que s’hagi apropat el Liceu a una part de la societat que viu d’esquenes al teatre, però de seguir així, sense fidelitzar al públic que ha de garantir-ne la viabilitat, difícilment es podran fer activitats socials, perquè el públic acabarà donant l’esquena a un projecte petit, provincià i amb l’únic ambició d’omplir els seients sigui com sigui amb títols populars i repartiment poc engrescadors. No es d’estranyar que hi hagi zones que no es venguin. Això els teatres del voltant ja ho fan millor que el Liceu, per tant ja no som ni referents com diuen, en la zona d’influència.

Si parlem de preus, el Liceu es situa clarament com un dels teatres amb les localitats més cares i en canvi el nivell dels repartiments, juntament amb cor i orquestra no es corresponen al que es fa pagar. El públic internacional així ho diu, només cal preguntar o visitar llocs d’opinió internacional.

Jo demanaria al Sr Salvador Alemany que abans d’agafar un substitut o substituta, tinguin present quina institució és el Liceu, el que representa per Barcelona, Catalunya i l’Estat (el Ministerio és qui més paga de moment, per tant cal tenir en compte l’Estat Espanyol tot i que crec que mai permetrà que el Liceu es situí per davant de la seva aposta, el Teatro Real)  i per tant que no tot si val per fer quadrar els números i que el director general del Liceu no pot ser només un home d’empresa o pitjor encara, un home de partit a l’atur a la recerca d’un càrrec. El Liceu ha de comptar amb un equip potent, amb persones que sàpiguen el que és l’òpera, el que significa i la importància que té per desenvolupar culturalment una ciutat i un país. El Liceu ha de ser un centre de creació dels artistes catalans i en cap cas un contenidor on hi càpiguen les “chirigotas de Cadiz” per molt que paguin el lloguer de la sala. El Liceu s’ha de fer respectar i ha de ser orgull i referent pel que fa diferent a la resta de teatres i el que l’ha de distingir és precisament per aquesta aposta per els nostres musics, els nostres creadors, els nostres artistes i la vàlua i elm prestigi que tenen arreu.

L’any s’inicia amb una noticia que pot ser bona si qui ha de tenir cura per restablir a mig termini allò que s’ha perdut en els darrers anys, aposti de manera decidida per un perfil de prestigi, que trobarà una economia molt més sanejada però amb tot un conflicte soterrat que ara per ara els números econòmics no ho acaben de reflectir.

Hi ha models de gestió en teatres propers i llunyans que haurien de servir de referència per saber a qui es fitxa. L’experiència empresarial i el prestigi del Sr Alemany hauria de servir una vegada per totes per trobar en el mercat algú amb experiència demostrada en la gestió de teatres d’òpera i que l’avalin els èxits, no hi ha millor garantia per l’èxit en qualsevol empresa i per tant també en un equipament musical, que buscar algú que sàpiga valorar el producte i el client.

Que tinguem sort!, també la necessitarem.

33 comments

  1. Lourdes Jiménez

    Felicidades por la opinión que comparto del todo sobre la gestión del Sr. Gual y su equipo durante estos años. El Gran Teatre del Liceu debe recuperar el lugar que nunca debió abandonar, está bien “cuadrar las cuentas” aunque esto no lo esto todo, también lo es tener una línea de programación y una buena dirección artística, es lo que merece este gran teatro y su público. Gracias por tus aportaciones en el blog. Saludos desde Málaga, Lourdes Jiménez

    M'agrada

  2. Wimsey

    Gràcies Joaquim per l’anàlisi. Que el millor títol de les últimes temporades (Elektra, Capvespre, Tristany) fos el que més va posar el dubte la direcció seria per riure si no fes plorar. Em sembla que no han acabat d’entendre mai què és el Liceu.

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de enero de 2018 | Beckmesser

  4. j

    Gracias Joaquin por tus reflexiones acertadísimas. Es una pena oír fuera la percepción que se tiene de nuestras programaciones actuales. Ilusionemonos con la posibilidad de que esto mejore en esta nueva etapa…!!!

    M'agrada

  5. Jesús G.

    Una reflexió molt encertada per part teva. Som molts els que hem hagut de fer sacrificis per conservar l’abonament i comprar entrades, veient com amb descomptes “last minut” i invitacions s’ens quedava cara de passarell. Però jo ho donava per bó, per tal de tirar endavant un Teatre que tants estimem. I tot això, amb una devallada notable de la qualitat que, tret d’excepcions ja esmentades, es fa palesa any rera any.
    Necessitem algú que ens retorni l’orgull de pertanyer a un Teatre que un dia va ser referent al món.
    Algú que estimi la música i sàpiga sumar i restar. Tant fàcil i tant difícil com això.
    Que tinguem sort.

    M'agrada

  6. Inés

    Molt encertats els comentaris, Joaquim. Gràcies. Jo hi afegiria que mentre no tinguem una llei de mecenatge realment efectiva, el Liceu (i altres) no s’en sortirà. Mirem el percentage de la venda de les entrades, de les subvencions i del mecenatge d’altres teatres d’òpera i veurem que la descompensació dels percentages del Liceu és francament preocupant.

    I un comentari final, quan jo anava al Liceu el diumenge a la tarda amb el meu pare els anys cinquanta, jo no ho recordo, però el pare em deia que el teatre era buit i sabem que no va tancar mai. Ja sé que les produccions no teníen el nivell de les d’ara, però tant dolentes no ho devíen ser si pensem que s’oferien òperes, concerts i ballet exclusivament, amb l’execepció de Le soulier de satin que és una obra de teatre..

    M'agrada

  7. MERITXELL Tena

    Soscric en general el teu argumentari, estimat Joaquim. El balanç econòmic es fa a curt termini, sense haver consolidat el famós pla. Haurem de veure en un futur proper si els números positius es mantenen. Raons per pensar que no serà així no en falten, especialment la manca de fidelització del nou públic i la desafecció creixent entre els que haviem estat habituals i/o suscriptors i ara hi anem dos o tres cops l’any. Calia fer sacrificis, d’acord, però portar un equipament cultural de pretesa referència com una empresa ha comportat que ara els encerts artístics siguin pràcticament una carambola, no el resultat d’un pla de contingència amb sensibiltat cap al “producte” que toquen. Òbviament, intentar colar que el Liceu és un teatre de primera categoria europea per justificar preus desproporcionats quan tothom viatja i té accès a material d’altres contrades té poc recorregut.
    Finalment, aplaudeixo que Guasch reconegués la influència de la teva feina però que intentés manipular-te o comprar-te diu molt poc del personatge.

    M'agrada

  8. jround

    Gestionar amb èxit un gran teatre d’òpera ha de ser unes de les tasques més difícils del món, ja ho sabem, i en aquests temps encara més. De totes formes, després de veure tot el que està passant al nostre país, he arribat a la conclusió que només ens en sortirem amb el nostre propi esforç i la nostra pròpia il•lusió. En el cas del Liceu, potser algun dia apareixerà una nova generació que realment estimi la cultura i cregui que val la pena sacrificar-se per mantenir el llegat rebut dels que van fer del nostre Gran Teatre un referent que ara hem perdut. Aquí no valen ni plans de màrqueting, ni innovacions publicitàries, ni reclams mediàtics. L’únic que ens pot salvar és l’amor a l’art.

    M'agrada

  9. alex

    En`parte comparto las reflexiones de Joaquim .
    Creo que la labor del Sr. Guasch como gestor económico ( casi como un Administrador o Interventor de un Concurso de Acreedores – antiguas suspensiones de Pagos ), ha sido relevante teniendo en cuenta las barbaridades económicas y despilfarros heredados de las épocas Marco y del inicial Caminal ( 2 políticos metidos a dedo )
    Espero y deseo que la decisión del Patronat que preside el Sr. Alemany sea acertada, buscando y tratando de fichar un perfil de la máxima o mejor profesionalidad posible que sepa aunar las necesidades artísticas ( obviamente, subir nivel de orquesta y coros mediante concursos rigurosos y no a ” dedo”) a las económicas ( no puede ser que el Liceo sea de los teatros más caros de Europa vs.calidad e incomodidad que ofrece) y sobre todo, huir de decisiones políticas y de amiguismos de nula o escasa profesionalidad y o conocimiento

    M'agrada

  10. Fer

    Jo crec que el Liceu tindria que pendre com a model alguns teatres d’òpera europeus com La Monnaie, o l’òpera de Munic, i deixar de banda aquest suposat prestigi “internacional” del teatre, algú es pregunta com s’han auditat els comptes?han fet publics els balanços i les partides?o bé es un secret amagat i molt ben guardat, posar com exemple 2 títols operístics em sembla una vergonya, també cal dir que se n’han deixat altres de referėncia que també van ser un ėxit com La ciutat invisible de Kitezh i mes recenment Benvenutto Cellini, però esclar ja havien estat programats per l’anterior equip artistic, soposo per no posar ni Traviates, Bohėms, Tosques ni Rigolettos, caldrà veure ara que faran per millorar la qualitat de l’orquestra i el cor, si seguiran els antics vicis o hi hauran propostes innovadores.

    Liked by 1 person

  11. Salvamolins

    Si fos membre d’un jurat et classificaria el teu comentari amb un 10. De moment no trobo a faltar què t’hagis deixat res al tinter. Només vull indicar que’l sr. Guash era una persona molt atenta i t’escoltava. Si ell no era una persona aficionada o “entesa” en òpera, esperem que qui el substitueixi ho sigui. Clar què la sra. Directora Artística se suposa què hi entén i ja veiem els resultats títols populars hi persones què CANTEN únicament com poden.

    M'agrada

  12. elioronco

    Esplèndida notícia! Esperem que no sigui una altra vegada sortir del foc per caure a les brases…

    El panegíric que ha fet publicar és una vergonya. Si realment s’ho creu, és més curt del que sembla, i si no s’ho creu però ho fa dir, és simplement mala persona. El Liceu està agonitzant, només cal veure la programació i tots els petits detalls que demostren que s’ha convertit en un contenidor on la gent entra, buida la butxaca, i se’n va, sense que importi res del què ha passat a dintre. Una mica el que ha aconseguit la indústria del cinema, on només importen les xifres de recaptació, que la premsa va esbombant com a reclam publicitari sense ni un sol esment a la qualitat dels films o a la satisfacció del públic que ha fet possible aquesta recaptació.

    En general el problema més greu és l’absoluta falta de respecte (quan no directament menyspreu) cap al públic i els artistes que es desprèn de totes les accions que ha impulsat en Guasch. Des de les qüestionables estratègies de màrqueting (fins i tot Terry Gilliam va mostrar al seu facebook la seva indignació per la utilització com a reclam del nom del seu exgrup, els Monty Python, que no tenien res a veure amb l’espectacle i tot i així apareixia en lletra més grossa que el seu propi nom als cartells. És així com es vol que els artistes de primera vulguin tornar a col·laborar al teatre?), les constants errades del(s) community manager(s) que en saben tant d’òpera com les gavines del port, o la incompetència dels acomodadors, que obren i tanquen sorollosament les portes quan els plau i deixen entrar borratxos a la sala (un dia un turista manifestament ebri em va intentar agredir durant una representació pel simple fet de demanar-li que deixés de parlar en veu alta. Cap acomodador va intervenir ni va ser capaç de preveure que un turista borratxo assegut al cinquè pis d’un teatre d’òpera podia causar problemes). Tot això no depèn de l’economia del teatre, i abans no passava.

    Que Guasch no confiés en Elektra i volgués eliminar el Capvespre demostra que, diguin el que diguin els resutats, és un mal professional. Quan algú assumeix un càrrec d’importància en un teatre d’òpera, el primer que ha de fer si no hi entén és investigar què es cou en els altres teatres i prendre nota de què funciona. Si ho hagués fet, hauria vist de seguida que aquestes dues funcions i amb el repartiment previst eren un èxit assegurat.

    Se’ns diu constantment que el problema són els diners, que l’òpera és cara, que el pressupost és limitat…Doncs bé, que ens ensenyin on van a parar els diners de les nostres entrades i dels nostres impostos. TRANSPARÈNCIA, senyor Guasch, perquè la sensació d’estafa som molts que la tenim. Algun dia s’atreviran a mostrar on va cada euro del pressupost? És l’òpera que és cara o són els agents artístics que hi ha al darrera? Sobren músics al Liceu o bé administratius i directius? Quant costa cada producció? Quina part va a cada cantant, quina part a orquestra i cor, quina part a director i quina part a l’escenografia? Hi ha comissions pel mitg? Que ningú no s’atreveixi mai més a dir “l’òpera és cara” si abans no s’ensenyen clarament els comptes. Fins aleshores, no podrem dir si el Liceu és car o barat, simplement si està ben o mal gestionat. I el Liceu ha estat clarament mal gestionat.

    M'agrada

  13. lluís

    No voldria ser malpensat però crec que encara hi ha més raons de pes que no s’han dit i que potser amb el temps sabrem. No es tracta ara i aquí de parlar de la situació política que estem vivint però les darreres notícies de la situació dels mitjans de comunicació del nostres país torpedinades per l’Estat central en són un clar exemple. Com bé dius “el Ministerio és qui més paga de moment, per tant, cal tenir en compte l’Estat Espanyol, tot i que, crec que mai permetrà que el Liceu es situí per davant de la seva aposta, el Teatro Real” … Primer torpedinar la política, després els mitjans de comunicació, per seguir amb al cultura i tot el que representa Catalunya.

    M'agrada

  14. Duran

    fantástic analisi del Liceo, crec que el llegir-lo, sèndona compte de l’estat actual, ja que segons mols dels teus comentaris, no eran del tot satisfactoris. Espero que podeu gaudir d’un Liceo digne tal com mareix la nostra ciutat de Barçelona. Una abraçade Joaquim.

    M'agrada

  15. Nacho Ferrer

    Una bona notícia, realment bona. Ara el que han de buscar és un director/a com deu mana que començi a programar i a guiar el teatre com deu mana. Portem massa temps de “sinsabores”

    M'agrada

  16. jaumeM

    Quan vaig sentir radio CatalunyaInformació repetir insistentment les glòries de la gestió del ex-Director General no ho podia assimilar, me va fer la impressió d’un anunci pagat.
    Jo no tinc suficient informació ni formació per subscriure tot l’anàlisi, però he de dir que som dels que varem deixar els abonaments.
    En quant al compte de resultats, tots hem vist que el color del numero resultant moltes vegades canvia segons qui fa la comptabilitat. A mes el dia que varem anar al Tristan famós, per a mi, el teatre no arribava al 70% de ple.

    M'agrada

  17. Rosa

    Una alegria quan vaig llegir que se n’anava. Una indignació quan vaig llegir el panegíric que ha penjat el Liceu.
    Molt bon post, Joaquim. Molt encertat tot el que dius. Cal analitzar bé els resultats d’aquests quatre anys. Com a qualitat un desastre, econòmicament potser algun dia sabrem la veritat. Amb el teu permís, Joaquim, comparteixo.

    M'agrada

  18. XavierCat

    En la meva opinió, i em sap greu dir-ho per que no es tracta d’una tasca, responsabilitats i càrreg en general gens facil i molt exposat, però realment la seva baixa/renùncia/ dimissió/ fi de cicle d’objectius es benvinguda com una bona notícia, fonamentalment per que en cap moment ha sapigut connectar amb els aficionats i els abonats i aixó es un deficit molt important per algú que es fa càrreg d’una institució amb tanta història i que evoca molts sentiments.
    Mes enllà de que hagi complert els seus objectius econòmics, que ho dubto, que hagi afavorit la difussió del Liceu i la Opera que aixó crec que es l’ùnic positiu que ha fet…ara que encara no tinc molt clar a qui cercaven…si al pùblic en general i als infants i joves o be a nous aficionats per estatus i moda passatgera amb diners i turístes sense massa criteri (tothom es benvingut, amb reserves aixó si).
    Passant per alt, que ja es generositat per part meva, una ignominiosa forma d’anunciar, publicitar i recomenar les òperes (es curta, es Wagner però atreveix-te, es cómica, etc…) que em van poc menys que indignar i que encara espero les disculpes dels seus publicistes, product managers de marketing, community managers, etc..per manca de respecte als aficionats.
    Potser l’ùnic positiu han estat iniciatives com el Liceu a la fresca de indubtable éxit i mereixedora de continuitat i ampliació ( no era tan dificil) i reitero que no pucvalorar els resultats econòmics per que no s’han fet almenys del tot pùblics, però si que sabem tots el que costen les entrades i els abonaments i aixó no ho justifica ni la situació actual, ni la qualitat dels interprets o escenografies per que malauradament no es aixi ni sempre, ni mes de tres o quatre cops cada temporada, crec que es el mes greu ens han allunyat cada cop mes a molts dels que anavem sempre i ens vàrem aficionar als 70, 80 (es el meu cas) i 90’s…i han volgut enganxar erròniament noves èlits encara que no tinguessin ni interés, ni afició, ni coneixement de la Òpera.
    Ens han deixat al marge dels circuits de retransmisions operístiques sense saber aprofitar les noves tecnologies i aixó avui en dia et converteix en un teatre amb història vingut a menys i de tercera fila.
    Per no estendrem més diré que estic d’acord amb en Joaquim en totes les reivindicacions, si mes no poc escoltades pel Sr.Guasch, que tant de bo l’acompanyés la Directora Artística que ni tan sols s’ha integrat en el taranná del teatre, la seva ciutat i Catalunya i encara menys, altre cop, amb els aficionats. Espero que sigui per a be i tinguem un nou director/a com el que ens mereixem tot i que com ja ha comentat en Lluís no ho tindrem gens facil i de ben segur al Liceu també arribaran les urpes de les represàlies del Gobierno i els seus Ministeris i malauradament el de Cultura no es el mes ecuànime en vers Catalunya, be en realitat cap ho es i no, aixó no es unaltre tema ens afecta a tot malgrat que ho vulguin ocultar.
    Salutacions a tots els Ifl.

    M'agrada

  19. JordiP

    Encara no se molt be si ens n’hem d’alegrar o be haurem de lamentar-ho. La vida sempre te molt mala bava. De moment li demanarem a l’any nou, ara que encara deu acceptar peticions, que ens escolti una miqueta i a veure si les coses s’encarrilen cap a on demana el personal…

    M'agrada

    • colbran

      Ahí es donde más le corresponde estar porque de ópera no entiende ni sabe una J. De todas formas después de su fracaso en el Liceu que vayan con cuidado los del Español, ahora que el equipo parece que está remontando el vuelo, no vaya a desprestigiar el Club como ha desprestigiado mundialmente el Liceu. Por cierto, podría aprovechar el campo del Español para los ensayos y actuaciones de “Las chirigotas de Cádiz”.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: