IN FERNEM LAND

COR VIVALDI: SALVADOR MAS DIRIGEIX EL CONCERT DE PRIMAVERA DEDICAT AL ROMANTICISME GERMÀNIC


Cor Vivaldi, Salvador Mas, Albert Guinovart, Arnay Farré i Òscar Boada. Foto IFL

Dissabte per la tarda vaig deixar amb recança l’assaig general del Liceu després d’una primera part excel·lent de El Dimoni, l’òpera de Rubinstein que avui s’estrena i que de bon grat em venia de gust continuar fins al final, ja que havia d’anar al concert de primavera del cicle Les quatre estacions del Cor Vivaldi, i que en aquesta ocasió a banda d’oferir un programa preciós dedicat al romanticisme alemany, amb obres de Schumann, Schubert, Mendelssohn, Bruckner i Brahms, comptava amb la direcció de Salvador Mas.

Ben aviat em vaig oblidar de l’agradable sorpresa d’aquesta òpera russa que esdevindrà de ben segur un dels moments feliços de la temporada, ja que el que es va viure a l’esplèndid auditori del conservatori del Liceu va ser una experiència d’altíssim nivell musical i un gaudi deliciós i absolut. Música en estat pur, amb una senzillesa i naturalitat i honestedat admirable, que va tenir com a resultat un dels concerts memorables de la temporada  i només el fet d’estar allunyat dels cicles prestigiosos habituals de la programació barcelonina farà que hagi passat vergonyosament  desapercebut i potser fins i tot més d’un dirà, ja hi som amb en Joaquim lloant al Vivaldi com sempre.

Francament tant se me’n dóna perquè els que no hi varen anar s’ho van perdre i aquells que tot anant-hi es van estimar marxar abans d’iniciar-se la segona part per veure la xiulada reial, només els vull dir que varen fer molt mal fet, perquè  es van perdre un final apoteòsic amb el Zigeunerlieder de Brahms difícil d’oblidar.

El concert va tenir un canvi important ja que l’excel·lent pianista  Josep Buforn, un habitual de la casa, va haver de ser substituït a darrere hora per motius de salut i en el seu lloc varem comptar amb l’extraordinari Albert Guinovart, que no necessita presentació i que va ser un acompanyant de luxe que amb Brahms va assolir un nivell de virtuosisme meravellós.

Salvador Mas, al que només li hauria de dir que se’l sentia massa a sota veu, com un borinot que fastiguejava sobretot els moments més delicats, va ser l’artífex d’aquest vetllada decididament inoblidable, aconseguint uns matisos tècnics i expressius, una homogeneïtat de so, unes dinàmiques i unes gradacions d’intensitats admirables. Son eteris, filigranes delicadíssimes i alhora també una intensitat d’emissió d’una contundència d’impacte, mai estrident i sempre amb el so ben cobert. Grandiós!

Al mestre Mas també li haurem d’agrair les intervencions que va fer abans de cada peça, perquè per si mateixes ja pagava la pena el concert. La senzillesa mestrívola de fer-nos arribar un bocí dels seus coneixements va ser un plaer afegit. varem aprendre molt.

Ja es prou coneguda l’emissió adulta d’aquest sorprenent cor infantil/juvenil de veus blanques, és un segell distintiu que el mestre Boada i el seu equip de treball han assolit com un fet diferencial davant de qualsevol dels altres excel·lents cors de la seva categoria que ens envolten, però en aquesta ocasió, tot i veure moltes cares noves (la constant rotació dels seus membres no ajuda a consolidar mai durant un cert temps l’estabilitat) el resultat va ser d’una brillantor excepcional.

Es notava que s’havia treballat molt i molt bé, perquè es respirava seguretat i creieu-me que amb un repertori tan exigent, transmetre seguretat és un gran què.

Amb l’inicial Schumann és potser on les sopranos van mostrar algun dubte en l’emissió d eles notes més agudes, però ben aviat van agafar la confiança i a la segona part van mostrar una potència, seguretat i emissió sorprenents, ja en l’exigent Ave Maria de Bruckner, després d’un delicadíssim Locus iste, com en les diabòlicament complexes cançons gitanes de Brahms, on fent l’exercici habitual de tancar els ulls i escoltar, no podies arribar a creure en molts moments que aquell so fos majoritàriament d’infants.

Preciós el Schubert deliciosament acompanyat per un Guinovart acuradíssim en els detalls.

Per interpretar els tres motets op 30 de Felix Mendelssohn així com l’inici de la segona amb el Bruckner i les dues Ave Maria, es va comptar amb un altre músic expert i habitual, l’organista Arnau Farré. El mestre Boada sempre s’envolta de músics d’alt nivell.

També cal esmentar als solistes vocals, especialment a la contralt que va fer un exquisit Ständchen de Schubert, sense desmerèixer a la resta, però és que el moment va ser especial delicat i reeixit.

El programa de sala no els anomenava i em va semblar estrany, però tant a la primera part com a la segona es va comptar amb veus masculines que no voldria errar però que crec que eren membres del Cor Madrigal i que van tenir moments molts feliços, sobretot els tenors en passatges de veritable compromís.

Va ser un concert exquisit, de gran intensitat musical i interpretativa, dirigit per un director expert que veiem molt poc a les sales de casa nostra i que en a mi ençà d’una substitució del sempre recordat mestre Decker per a dirigir una inoblidable vuitena de Mahler a l’Auditori, li tinc un especial afecte, des de dissabte s’ha incrementat en escreix.

Us deixo un petit tast i espero no rebre cap advertiment per part dels protagonistes. Com sabeu el Cor Vivaldi té la feliç idea de posar el concert a la venda i poques hores després d’acabat reps a casa el mp3. Aquest fragment que us proposo per fer dentetes prové d’aquesta gravació. Es tracta de les quatre primeres cançons gitanes de Brahms. L’impacte a la sala va ser absolut

Després d’aquest Brahms tan captivador i degut als intensos aplaudiments ens va regalar el comiat a la natura de Mendelssohn, una perla que encara va tenir cabuda en un joiell impagable, L’enhorabona a tots els que fan possible aquests miracles.

18 comments

  1. Oscar Boada

    Moltes gràcies, Joaquim. Vam gaudir tots molt d’aquest repte tan extraordinari per a nosaltres. No t’ho creuràs, oi? Però cap crític no va poder venir al concert….i en vaig avisar, personalment a quatre! La propera vegada farem “Jo te l’encendré” a veure si llavors….

    M'agrada

  2. colbran

    Un concierto sensacional, con canciones, motetes, etc… desconocidos por mí en gran parte. Los temas gitanos de Schumann y Brahms son auténticas joyas. La canción “Brauner Bursche führt zum Tanze” me dejó maravillado. Y todo ello qué bien interpretado y dirigido. Estas muchachas del Cor Vivaldi son una delicia, con unas voces muy maduras para su edad y con una sencillez y disciplina que entusiasma. Bravo por ellas, por el gran maestro Mas que nos ilustró con unos preámbulos muy educativos, por el extraordinario pianista Guinovart -y qué gran compositor!-, por el imprescindible organista Farré, por el más que eficiente coro masculino de refuerzo y por la inmensa tarea llevada a cabo por Oscar Boada y sus ayudantes. Bravo, bravo, bravo!

    No lamenté para nada abandonar el ensayo del Liceu a la media parte y eso que “El dimoni” es una ópera que me entusiasma.

    M'agrada

  3. Josep Lluís

    En dono fe de l’excepcionalitat del concert.
    Em vaig quedar fins al final finalíssim i això que sóc molt culé.
    És la primavera vegada que comento però et segueixo sovint.
    Gràcies per els sempre interessants apunts.

    M'agrada

  4. JordiP

    Encantat que anes tan be. I mort d’enveja per no haver-hi pogut assistir. Vaig estar batallant fins a l’ultim moment amb la diabolica agenda familiar pero va ser impossible. Tot i aixi ja vaig deixar clar que al de juny i la missa rossiniana no s’hi valen excuses!

    M'agrada

  5. Lluc

    Els homes erem de Madrigal, Líeder Camera, Orfeó Català i algun freelance. Com va dir el mestre Mas, es un cor de un col·legi d’un barri de Barcelona. No és un miracle, malgrat que ho sembla. És el resultat de una visió clara i una feina ben feta. Ni més, ni menys.

    M'agrada

  6. Víctor

    Vaig anar al concert tot i que de poc no hi arribo, ja que em pensava que es feia a la sala d’actes del conservatori, la que és tota de fusta (que és l’única que jo coneixia). Un vigilant del teatre em va fer adonar del meu error. El cas és que vaig “xalar” el que no està escrit. Quines veus, quina maduresa, quina categoria en unes noietes tan joves i algunes, també, amb una aparença tan fràgil. No sé quantes corals d’adults podrien haver aguantat fins al final i sense defallir el “tour de force” que tot el programa implicava . Ja vaig felicitar personalment l’Òscar, i també l’Albert, ambdós condeixebles meus als estudis de música, per cert, però em plau fer-ho també aquí. Com diu l’Iu Forn: SEN-SA-CI-O-NAL.

    M'agrada

    • Oscar Boada

      Moltes gràcies, Víctor per la teva tan entusiasta opinió que ja saps com arribo a valorar. Sort que existeix aquest blog. De no ser així, hauriem fet aquest concert i no hi hauria cap constància de res. Al menys, ara tenim com a record la gran música que vam procurar fer i les vostres considerades i generoses opinions. Estem molt agraïts.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: