IN FERNEM LAND

OBC 2017/2018: EL RÈQUIEM DE DVORÁK PER PRIMERA VEGADA


El comiat de la temporada 2017/2018 de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) no ha pogut ser més adient, espectacular i necessari.

Adient perquè acabar de manera brillant amb una gran obra simfònica i coral sembla la millor manera d’engrescar al públic a tornar-hi l’any vinent.

Espectacular perquè l’obra escollida té tots els ingredients, malgrat no ser habitual a les sales de concert i molt menys a les nostres temporades on no s’havia fet mai, en concentrar sobre l’hemicicle de l’auditori a una orquestra simfònica, un cor  necessàriament nombrós i el clàssic quartet vocal per interpretar una obra de lluïment.

Necessària perquè l’OBC no l’havia interpretat mai malgrat ser una obra amb grandiosos moments d’una gran qualitat tot i no tenir la inspiració melòdica del Stabat Mater del mateix compositor i molt més divulgada.

Per tant davant d’aquest programa no es podia faltar a la cita i a més  a més després d’assistir-hi el passat dissabte, vaig sortir molt satisfet i engrescat amb la qualitat assolida, ja sigui per el treball fet pel mestre Ono amb l’orquestra, una feina bastant discreta, però que ha anat consolidant una unitat sonora de qualitat i diria que un canvi d’actitud, allunyant-se de la distant pulcritud i poca implicació d’anys enrere, d’aquella asèpsia que només aconseguia fer.nos badallar amb preocupació.

El mestre Ono treballa la sonoritat, l’equilibri, el contrast, les intensitats i les dinàmiques amb precisió, però en la creació de moments espiritualment intensos on va trobar la seva direcció del Rèquiem, el millor i més motivant. L’obra és bella però irregular conceptualment parlant, no té el dramatisme operístic de Verdi, però tampoc la humanitat de Fauré o Brahms, l’obra oscila entre grans moments de poca espiritualitat i molta grandesa clàssica germànica, herena dels grans compositors centreeuropeus, amb altres més íntims  o si voleu més espirituals lligats a la tradició religiosa ortodoxa, allunyat de les grans corals i les grans fugues, on la música veritablement colpeix, i si en els primers Ono demostra control i un minuciós domini concertant, en els segons aconsegueix que la música floti i ens transporti a un  terreny espiritual amb colpidora eficàcia. Donar tota una coherència formal a aquest contrast estilísticamnet no és gens fàcil i ell ho va assolir portant sempre l’orquestra sota control, extraient de tres cors diferents una unitat sonora, tan contundent com subtil, extraient una  qualitat molt treballada en l’àmplia gamma que va des dels pianissims més subtils fins els forte més compromesos, sense que mai es perdés la qualitat de la unitat, ni l’emissió fos forçada o el que és pitjor, cridada, com en alguna que altra vegada hem escoltat en aquestes unions temporals corals en les que estem tan habituats, orfes com estem d’un cor nacional de Catalunya, que seria el que hauríem de tenir. En qualsevol cas el resultat va ser altament satisfactori i només cal felicitar a qui ho ha fet possible a banda del  mestre Ono, vull dir als mestres Eduard Vila (Cor LIeder Càmera), Mireia Barrera (Cor Madrigal) i Júlia Sesé (Cor Anton Bruckner) perquè de la feina ben feta s’han obtingut uns grans fruits. Bravo!

Cal també felicitar a  qui va decidir que per fer front a les parts solistes no calia recórrer a cantants estrangers, a casa n’hi ha molts i molts bons que esperen oportunitats com aquesta. Dels responsables de l’orquestra Nacional de Catalunya s’espera això i per tant quan ho fa i escull bé, cal dir-ho i congratular-nos-en. Marta Mathéu, Gemma Coma-Alabert, Roger Padullés i José Antonio López van estar esplèndids, si bé el baríton murcià va quedar una mica curt de greus en una part que necessita un baix i ell malgrat tenir una sonora veu de baríton, podríem dir que dramàtic, no cobreix totalment la tessitura necessària per l’obra. En qualsevol cas res imperdonable en un conjunt esplèndid, cohesionat i de qualitat.

Un colofó magnífic que situa l’orquestra en el millor moment des de fa anys i que ens esperona a creure que tot el que queda de contracte del mestre Ono seran grans satisfaccions i el retorns a la internacionalització d’una orquestra que necessita definitivament despagar i sortir d’aquesta fase de confort anodí en la que han estat situats fins ara.

Antonín Dvorák
RÈQUIEM, op. 89

Orquestra Simfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director

Marta Mathéu, soprano
Gemma Coma-Alabert, mezzo
Roger Padullés, tenor
Jose Antonio López, baríton
Cor Lieder Càmera
Cor Madrigal
Cor Anton Bruckner

8 comments

  1. jaumeM

    Jo hi vaig anar ahir i me va saber greu que l’Auditori no estigués ple. No havia escoltat mai en “viu” aquest Rèquiem i me va agradar mes que les gravacions que jo he sentit.

    M'agrada

  2. colbran

    Magnífica obra, bien dirigida y cantada, tanto por los solistas -mi preferencia por el gran barítono dramáticio José Antonio López, al que sigo desde su extraordinaria aportación a una espléndida “La verbena de La Paloma” de 2006, editada en DVD, dirigida escénicamente por Marina Bollaín- y coro, algo exagerado de volumen en ciertos momentos, pero sublime en muchos otros. Una espléndida velada, con poco público, inexplicablemente.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    No caure en cert tedi en aquesta obra és difícil, primer perquè no és de les pàgines més inspirades de Dvorak i segon per la seva duració, amb llarguissims passatges de certa monotonia. Però la prestació d’ahir de l’OBC i d’Ono em varen fer el miracle de escoltar-la amb atenció de principi a fi i valorar-la molt més. La vaig escoltar fa anys al Liceu i alli si em vaig avorrir molt i no em podia explicar l’enorme diferència de qualitat que l’obra tenia respecte del meravellós Stabat Mater. Doncs ahir em va agradar molt malgrat insisteixi en dos desajustos que presenta l’obra d’origen (al meu entendre): poca interelació-diàleg del quartet solista amb el cor amb intervencions solistes no logran calar ni ser recordades i excessiva duració d’alguns fragments de la liturgia de rèquiem. En cavi vaig gaudir moltissim de la sereneitat i placidesa amb que són embolcallades totes les intervencions corals, fins i tot en els més punyents i dramàtiques. A destacar el tractament poc contrapuntístic del cor en les seves intervencions de caire més germànic (fins i tot la fuga al final de l’Ofertori és ben simple, que no vol dir mancada de preciositat), el meravellós so homofònic eslau en els fragments de major introspecció i no diguem el breus fragments on s’aprecia pur cant subliminal de liturgia ortodoxa. En definitiva, que d’un concert es pot sortir satisfet de moltes maneres i una de les més fantàstiques es que et facin apreciar una obra que per un motiu o altra no li tens l’estima que mereix.

    M'agrada

  4. bocachete

    Doncs… jo diria que ahir, diumenge, l’Auditori estava més ple que bastants altres diumenges: indicatiu, per tant, de com ha estat de buit altres dies. Ja és això: hi ha moments molt bonics, però al conjunt li falta alguna cosa que l’allunya dels grans rèquiems “que en el mundo han sido”. Estaria més en la línia del de Brahms, però amb una orquestració, sobretot en la fusta, més eslava. Certament, van fer-ho molt bé i va sonar molt compacte i contrastat. I els solistes, excel·lents. Efectivament, un bon comiat de temporada. La vinent, la tancaran amb una versió en concert de Turandot… No sé: reconec que és una peça espectacular per a orquestra i cor, però no sé… no me la veig a l’Auditori.

    M'agrada

    • nachoferrer

      Home, si fan la Turandot amb un màpping segur que és bona. Comença a ser la tendència a l’Auditori… També volen escenificar la novena de Beethoven… Vaig cantar el 3 de març el Magnificat de Rutter amb la Banda Municipal i les Corals Joves de Catalunya i sort que no ens van voler posar res: ens van deixar cantar…

      M'agrada

  5. JordiP

    Doncs merces pel comentari Joaquim, la buscare a Catalunya musica que segur que encara hi es. M’has fet venir ganes de veure-la. I a mes, vaig veure la programacio de l’any que ve i hi ha alguna cosa que em va fer patxoca, aixi que entusiasmats de cara a la propera temporada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: