OBC 2016/2017: LOBGESANG DE MENDELSSOHN

obc_progma_04_web-page-001

En un cap de setmana amb un pont l’OBC només ha programat dos concerts, el d’ahir per la tarda i el d’aquest matí i tot i així ahir dissabte no es va omplir i això que el programa era interessant i poc habitual, el Lobgesang (cant de lloança) dels Mendelssohn, el de Fanny (primera audició de l’OBC) escrit l’any 1831 i la simfonia que el seu germà Felix va començar set anys més tard, una obra que es programa molt menys del que mereix.

Per l’ocasió i a manca del cor professional que Catalunya es mereix i la principal orquestra del país també, es va tornar a comptar amb el Cor Madrigal i el Cor Lieder Càmera, dues de les formacions corals més destacades de Catalunya, però ja sabeu perquè ho he repetit masses vegades, això no és suficient i ahir es va tornar a constatar la necessitat imperiosa de comptar amb un cor professional que pugui estar a l’alçada de l’obra i l’orquestra. Continua llegint

OBC 2016/2017: INAUGURACIÓ DE TEMPORADA LEIF OVE ANDSNES-KAZUSHI ONO

obc_progma_12pag_1617_web-page-001

Alguna cosa no estan fent bé a L’Auditori i a l’OBC, perquè desconeixent quina assistència hi va haver divendres per la nit al primer concert de la temporada, en el de dissabte la sala gran de l’Auditori feia més aviat pena, i això que segurament dels pocs que ens varem decidir a anar dissabte per la tarda a concert, molts eren invitats, però caldrà que un dia o altre algú comenci a estudiar perquè els concerts de l’OBC no motiven als melòmans de Barcelona, que en altres cicles es mobilitzen, no sempre per assistir a concerts amb orquestres superiors a la nostra, és clar que aquests concerts són d’actuació única i els de l‘OBC es reparteixen habitualment en tres tres sessions, però si tootes són com les d’ahir tarda, en els tres concerts en prou feina omplíem completament un dia..

L’OBC té un bon nivell, però fa anys que no anem endavant, fa anys que els concerts oscil·len entre la correcció i el notable alt, alguna vegada potser s’assoleix l’excel·lència depenent del director, però no és aquella orquestra que molt desitjaríem amb un so ric, ample, potent, personal i amb una etiqueta de marca, com les grans orquestres, aquelles que només atacat el primer acord penses, caram!.

Ono hauria de Continua llegint

LADY MACBETH DE MZENSK A LIÓ: (Stundyte-Daszak-Ognovenko;Tcherniakov-Ono)

El director titular de l’OBC i des del 2008 director musical de l’Òpera de Lió, el japonés Kazushi Ono, és un dels principals artífexs de l’èxit d’aquesta Lady Macbeth de Mzensk que s’acaba de presentar a la capital de l’Alvèrnia Roine-Alps, amb una impactant, violenta, colpidora, polèmica i al cap i a la fi sensacional posada en escena de l’agitador Dmitri Tcherniakov.

Atenció perquè la proposta imprescindible que avui us comento compta amb un èquip vocal que no desmereix gens l’excel·lència de l’òpera i la proposta, sobretot perquè ens permet conèixer a la soprano lituana de nom complicadíssim de recordar Ausrine Stundyte, però que no serà fàcil oblidar després d’haver-la vist cantar i actuar en aquesta Katerina Ismaïlova absolutament referencial per la seva contundent presència i personalitat, tant vocal com escènica. El rol és extenuant però Stundyte no tan sols resisteix sinó que ho dóna tot com si li anés la vida en la seva intensa i versemblant interpretació, capaç d’estremir per la crueltat o emocionar per la  dolorosa tendresa  que experimenta al final de l’evolució  dramàtica extenuant exigida per Xostakóvitx i per Tcherniakov, director capaç d’extreure dels cantants aspectes i capacitats que de ben segur ni ells mateixos creien tenir. Continua llegint

OBC ESTRENA DE TEMPORADA I DIRECTOR: BENVINGUT KAZUSHI ONO!

01_OBC_TEMP_15_16_X_WEB_PAG-page-001 (2)

Ahir per la tarda, amb cues d’última hora a les taquilles i un certa percepció ambiental d’un joiós entusiasme es va inaugurar la temporada 2015/2016 de l’OBC, si no tenim en compte el concert de la Mercè a la Sagrada Família.

Tot i així L’Auditori no es va omplir del tot i és que el programa no era precisament d’aquells que podríem considerar populars, amb una obra del compositor comissionat aquest any a L’Auditori Hèctor Parra, el concert per a  violí i orquestra número 2 de Prokófiev i el Daphnis i Chloé de Maurice Ravel en la seva versió íntegra, que curiosament es tocava per primera vegada en les temporades de l’OBC. Continua llegint

AIX 2015: A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM (Carsen-Ono)

El Festival d’Aix-en-Provence 2015 ha reposat la meravellosa producció que Robert Carsen va fer per l’Òpera de Lió i que sortosament en la infatigable tasca que Joan Matabosch va fer per recuperar el temps perdut amb les òperes de Benjamin Britten al Liceu, varem poder admirar en la temporada 2004/2005.

És una de les produccions més inspirades i poètiques que jo hagi vist mai sobre un escenari i per suposat una de les millors produccions d’aquest mag de la imatge que és el director canadenc, que en aquest cas va encertar en recrear amb un senzill i bellíssim enginy visual, potser l’obra més poètica i bucòlica de Britten basada en un dels clàssics més clàssics del teatre universal, A Midsummer Night’s Dream (el somni d’una nit d’estiu) Continua llegint

OBC: CASABLANCAS, BRAHMS I RAKHMÀNINOV AMB HILARY HAHN I KAZUSHI ONO

progMa_OBC014_web-page-001Segon concert i darrer abans de prendre la titularitat de l’OBC de Kazushi Ono al podi i el retorn de la sempre espectacular violinista nord-americana Hilary Hahn, aquesta vegada per interpretar l’imponent concert de Brahms, una de les obres imprescindibles que necessita però un solista de gran alçada que ens faci oblidar les versions de referència mil i una vegada escoltades,  i no hi ha dubte que aquest cap de setmana l’OBC seguint el magnífic desplegament de solistes que caracteritza aquesta temporada 2014/2015. l’ha tingut.

El concert s’iniciava amb “Sogni ed epifanie”, una obra de Benet Casablancas, compositor resident per segon any a l’Auditori. L’OBC li va encarregar aquesta obra que s’ha estrenat aquest cap de setmana i que segons el compositor representa un pas endavant molt important en el seu opus creatiu. Jo no l’he entès,  m’ha semblat una reiteració d’alló mil i una vegada escoltat, impossible de retenir i ni tan sols de gaudir. Un exercici tímbric més, d’un dels compositors més prolífics i programats dels nostres dies a casa nostra i que ens amenaça amb l’estrena d’una òpera d’aquí a dues temporades en el Gran Teatre del Liceu, amb la col·laboració de Rafael Argullol a qui ha dedicat l’estrena d’aquesta setmana a l’Auditori. No vull insistir més, crec que s’han d’estrenar obres noves, que no haurien de ser un tràmit i que més enllà del Sr. Casablancas que ja està prou promocionat, potser l’AUditori hauria de buscar compositors residents més joves i amb necessitat d’obrir-se un espai que el Sr. Casablancas té ben consolidat. Continua llegint

RECICLANT: L’enfant et les sortileges, L’heure espagnole, Il Trovatore, Médée i La Juive)

Avui toca reciclar i el reciclatge és potent, ja sigui per els títols demanats, com per les versions esollides, ja que si parlem de directors d’escena hi trobem l’amable Laurent Pelly en el doble programa del Festival de Glyndebourne de l’any 2012 amb les genials L’enfant et les sortileges i L’heure espagnole, però després la cosa s’embolica amb el provocador Il Trovatore a La Monnaie de Brussel·les segons la radical, inútil i agressiva proposta de Dmitri Tcherniakov  i amb la Médée de Cherubini al mateix teatre, ara segons la versió de Krzysztof Warlikowski. Finalment també tenim un àudio de La Juive a Àmsterdam amb Àngeles Blancas com a Rachel.

Crec que només em queda un encàrrec pendent fet ahir mateix i que reciclaré en el proper mes de febrer (Die Meistersinger von Nürnber en la producció per el Festival de Salzburg 2013 de Herheim), ja que Il Trovatore de la Scala, l’amic Werner ja ha deixat un enllaç que ens el permet baixar. Si m’ha quedat alguna sol·licitud pendent, que és possible, prego m’envieu un e-mail a ximowb@gmail.com. En cap cas seran ateses sol·licituds fetes en comentaris.

Aquí ho teniu: Continua llegint

OBC: LA SIMFONIA ALPINA DE STRAUSS AMB KAZUSHI ONO

OBC_12

Per fi, aquest cap de setmana hem pogut veure i gaudir el proper director musical de l’OBC i la impressió és magnífica, però millorable. El que més em va impactar va ser veure, tornar a veure, a tota l’orquestra aplaudint efusivament al director, de manera molt evident, amb aplaudiments, cops a l’arquet i amb el peus, molt il·lusionant, però anem per ordre.

El programa em va semblar molt desequilibrat, tant per l’estètica de les dues úniques obres programades, com per la durada de tot plegat. Una única obra de vint minuts a la primera part no em va semblar suficient. Continua llegint

A PARTIR DE SETEMBRE DE 2015, KAZUSHI ONO SERÀ EL TITULAR DE L’OBC

kazushi_ono_1

Com ja s’intuïa després de que La Vanguardia llencés la noticia, o li fessin llençar, s’ha acomplert el nomenament del substitut de Pablo González, que ha recaigut, és clar, en Kazushi Ono sense que sabéssim prèviament que al mestre González no se li renovava el contracte.

Ahir en roda de premsa es va anunciar la contractació per a tres anys, prorrogables a cinc, del director japonès com a titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Estic content.

Dues decisions magnífiques i una errada formal. Les decisions magnífiques són, i perdoneu que ho digui sense embuts, que no s’hagi renovat a Pablo González que haurà de seguir el seu camí de progressió i aprenentatge amb una altra orquestra, després d’aquest llarg i generós període de formació a càrrec de l’OBC, i també ho estic perquè el mestre triat finalment (és un eufemisme) ha estat el mestre Ono, amb una clara aposta per créixer, la qualitat i el posicionament internacional d’una OBC, fins ara massa tancada en el provincianisme ben entès (no sé si això és possible), que no s’ofengui ningú. Continua llegint

KAZUSHI ONO NOU DIRECTOR DE L’OBC?

Kazushi Ono

Fa uns dies en una conversa informal una persona de tota confiança i ben informada em va dir que a l’OBC ja estaven buscant el substitut del mestre Pablo González, que com tots sabem (alguns comptem els dies) acaba el contracte l’any 2015. Entre els noms que em van dir de possibles candidats hi havia Kazushi Ono i un altre director, aquest altre francès, de prestigiosa carrera internacional i ara d’amplíssim repertori, un director que ja ha dirigit de manera magnífica l’OBC.

Qualsevol dels dos noms em feia il·lusió però mai hagués cregut que un rumor amb aires de versemblança ja aparegués a la premsa. Ahir dimecres (15 de gener) a la pàgina 31 de l’edició impresa de La Vanguardia vaig llegir estorat aquest titular: L’OBC estudia contractar Kazushi Ono com a titular.

L’article de Maricel Chavarría és si més no sorprenent. Jo ja no crec en res o quasi, i aquesta notícia, ni que sigui en clau d’hipòtesis, no deixa de ser un avis a Pablo González per tal de que vagi fent les maletes i es busqui una orquestra on seguir la tasca d’aprenentatge.

No em crec que la informació que ha publicat La Vanguardia sigui casual. Kazushi Ono vindrà a dirigir l‘OBC el cap de setmana del  24,25 i 26 de gener amb un programa molt interessant de música japonesa i l’Alpina de Strauss (premeu aquí).

Si és una operació ja preparada i l’aparició del globus sonda és premeditada, Continua llegint

GLYNDEBOURNE 2012: L’ENFANT ET LES SORTILEGES (vídeo)

L’enfant et les sortilèges, Festival de Glyndebourne 2012, producció de Laurent Pelly. Foto: Simon Annand

La setmana passada us vaig deixar la primera part del doble programa Ravel, amb L’heure espagnole i ara us proposo la deliciosa i surrealista L’enfant et les sortileges amb el mateix equip artístic, Kazushi Ono i Laurent Pelly. També els cantants del vodevil espanyol repeteixen en aquest compte que en prou feines una hora, omple l’escenari d’objectes i animalons que hauran de fer canviar al nen rebel.

SINOPSI:
L’enfant et les sortileges narra la història d’un nen mal cregut que després de ser renyat per la seva mare, trenca tots els objectes que té al seu voltant. Els objectes maltractats prenen vida, els mobles, la tassa, el paper pintat de les parets, la llibreta dels deures i el foc de la llar comencen a parlar; fins i tot del seu quadern escolar esdevé un professor i les xifres un cor. En la segona part, el llit es converteix en un jardí ple dels cants dels animals i les plantes que abans l’infant havia caçat i torturat. Després d’un petit accident el nen aprèn la lliçó i acaba cridant a la mare.

La versió és esplèndida gràcies a una direcció musical minuciosa, plena de contrasts i atmosferes que exploren amb minuciós detall, l’exuberant orquestració raveliana allunyada de la simplicitat que un conte infantil podria fer preveure, i és clar, també és esplèndida gràcies a un treball escènic portentós del millor Pelly. Si a “L’heure espagnole” el director sembla conformar-se amb el vodevil tradicional, a “L’enfant et les sortileges” exhibeix les conegudes capacitats per crear potents espectacles a partir de la quotidianitat, la fantasia i la poesia visual. Continua llegint

GLYNDEBOURNE 2012: L’HEURE ESPAGNOLE DE RAVEL (vídeo)

Stephanie d’Oustrac (Concepción)n a L’heure espagnole, producció de Laurent Pelly a Glyndebourne 2012 Foto Simon Annand

El Festival de Glyndebourne ha ofert en l’edició del 2012, el deliciós doble programa operístic de Maurice Ravel, L’heure espagnole i L’enfant et les sortileges.

Avui a In Fernem Land tan sols us porto la primera, L’heure espagnole i estic segur que us farà passar una hora ben entretinguda alhora que podreu gaudir d’una partitura excel·lent, gràcies a la sempre excelsa London Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Kazushi Ono al capdavant d’un equip tant eficient com poc conegut, i tot embolcallat d’una producció de l’omnipresent i sempre inquiet i enginyós, Laurent Pelly, ja estrenada a Paris. Continua llegint

JOYCE DiDONATO: DivaDivo

Acaba de sortir a la venda el nou treball discogràfic de Joyce DiDonato, a qui ja no em decideixo de qualificar de mezzosoprano, després d’escoltar aquest delicat i interessant enregistrament on va alternant els rols de personatges masculins (Cherubin. Sesto, Cherubino, Siébel, Romeo, le Prince Charmant de Cendrillon i el Komponist), amb el femenins (Susanna, Vitellia, Rosina, Marguerite, Angelina i Ariane), queda un fragment per un rol de sexe indeterminat que Berlioz va escriure per a mezzosoprano en la simfonia dramàtica Roméo et Juliette de Berlioz.

La gran cantant fa una demostració de versatilitat dramàtica i expressiva, fent gala de la seva elegant línia de cant, si bé aquesta alternança sexual de noia noi, en que venen exposades les diferents àries, treu homogeneïtat discursiva a l’oïdor, ja que comencem amb Massenet per passar a Mozart i Rossini, després a Gounod i Berlioz, per anar a Bellini, i en el blog final tornar a Massenet, Rossini, altre cop Massenet i acabar amb Strauss. Original ho és, però potser hagués estat més lògic fer blocs per compositor i a poder ser, seguint una lògica i tradicional evolució musical, començant per Mozart i acabant per Strauss, amb els belcantistes i romàntics francesos en els blocs centrals. Continua llegint