IN FERNEM LAND

GERMANICO IN GERMANIA DE PORPORA A MOSCOU (CENCIC-LEZNHEVA-WANG-HANCZÁR-BENNANI-IDRISOVA;ADAMUS)


El gener d’aquest any que estem a punt d’acabar el segell discogràfic DECCA va treure al mercat un àlbum de l’òpera de Nicola Porpora, Germanico in Germania, obra estrenada al Teatro Capranica de Roma el 11 de febrer de 1732 amb un elenc exclusivament masculí.

Avui amb la mateixa orquestra, direcció musical i principals intèrprets us parlaré de la representació en forma concertant que va tenir lloc el 17 de desembre a Moscou, dins la temporada del Txaikovski Concert Hall de la que a IFL tinc el privilegi de parlar gràcies als streamings que em faciliten de l’activitat de la sala moscovita.

L’òpera és un seguit d’àries, un sorprenent tercet al segon acte i el preceptiu cor final, tot farcit de virtuosisme, bravura i cantables encisadors, enllaçats per els excessius recitatius que endarrereixen massa sovint el ritme discursiu, que decau massa sovint, quelcom habitual en les òperes d’aquest període tan centrades en l’exhibició vocal, que quan l’acció s’ha de desenvolupar en els recitatius, ja sigui secs o acompanyats, l’interès decau.

Tots sabem de la dificultat que suposa tocar certs instruments del període històric de la composició, com poden ser les trompes sense pistons, potser per això hem de ser més aviat condescendents amb la solista de la Capella Cracoviensis, en unes intervencions molt conflictives des de la caòtica obertura on tot sembla destinat al naufragi, sort que després tot millora i malgrat que la nit no va ser propicia per a la solista, el conjunt va mostrar més tremp, equilibri i qualitat sonora.

El director Jan Tomasz Adamus dirigeix amb nervi impetuós i contrastat, l’ampli desplegament expressiu de les innombrables àries, acompanyades amb els reconeguts criteris historicistes, malgrat que la Capella no sempre sembla suficientment concentrada.

L’equip vocal és esplèndid, començant per l’impulsor del projecte, el contratenor croat Max Emanuel Cencic, que desplega bravura i lirisme de manera mestrívola, tot i que la seva part potser no sigui la més lluïda.

Sensacional Julia Lezhneva en una demostració més del seu talent, del seu virtuosisme, de la seva tècnica, adequació i expressivitat, un prodigi que sembla no tenir límits, però que troba glorioses competidores en estil i virtuosisme en les menys conegudes veus de Hasnaa Bennani (Cecina), Dilyara Idrisova (Rosmonda) i la important mezzosoprano Nian Wang a la que només la perjudica una dicció dificultosa.

El tenor György Hanczár amb alguna tibantor i sonoritat entre engolada i particular complerta un cast quasi sense fissures per a aquesta òpera recuperada que amaga àries precioses i que si no es defensen per cantants d’aquesta categoria es pot fer molt feixuga, perquè el virtuosisme sense virtuosos és poc digerible.

Per sort aquest cast quasi calcat al del disc, és de disc.

Nicola Porpora
GERMANICO IN GERMANIA
Dramma per musica en tres actes llibret de Nicola Coluzzi

Max Emanuel Cencic (Germanio)
Julia Lezhneva (Ersinda)
Nian Wang (Arminio)
György Hanczár (Segeste)
Hasnaa Bennani (Cecina)
Dilyara Idrisova (Rosmonda)

Capella Cracoviensis
Direcció musical: Jan Tomasz Adamus

Txaikovski Concert Hall, Moscou 17 de desembre de 2018

7 comments

  1. JordiP

    Crec que no és el primer cop que ens arriba a Infernemland aquesta obra, jo la he escoltat abans, i, efectivament hi ha molt virtuosisme que en alguns passatges, quan s’executa mestrívolament, és de traca. Ara bé, com comenta en Joaquim, els recitatius, com a mínim a mi, es fan interminables. Al final, em vaig quedar amb la sensació que és una obra força monòtona.

    M'agrada

  2. Pepa MG

    pues está muy requetebien, y los recitativos están bastante resumidos… podría ser peor si vemos el libreto original. La trompa esa suena afónica y yo diría que desafinada en ocasiones… sobre todo si se compara con las versiones del disco disponibles en youtube… y ya puestos si los cantantes se hubieran quedado sentados en el escenario mejor que tanto movimiento entrando y saliendo, los rusos no parecen toser (igual está editado el sonido de la sala, no sé). En fin, una gran obra, aunque nada me habia preparado para el violinista con cresta!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: