A L’ENTORN DE LA DIRECCIÓ ESCÈNICA A LES ÒPERES DE WAGNER (2): TANNHÄUSER A BAYREUTH
Tannhäuser, acte 2n Escenografia de Kurt Söhnlein per a la producció de Siegfried Wagner (1930-1931)
Continuant amb la extenuant iniciativa de mostrar totes les produccions de cadascuna de les òperes de Richard Wagner que s’han representat fins a l’estiu passat a Bayreuth, avui toca Tannhäuser, la penúltima de les seves òperes del període romàntic abans d’endinsar-nos en els drames musicals i la ruptura de formats de tota mena i condició.
Durant els cent trenta-un anys des de la primera producció oferta al Turó Verd, només 8 directors d’escena amb produccions que van anar evolucionant al llarg dels diferents estius, s’han fet càrrec d’aquesta òpera. Des de la concepció de respecte estricta a allò que marcava el llibret a càrrec de la vídua, Cosima Wagner, fins a la darrera proposta, només hi ha hagut dos trencaments, diria que provocadors, contemplat des de la privilegiada distància, i han estat l’oferta per Sebastian Baumgarten en les edicions de 2011 a 2014 i que mai va aconseguir el reconeixement unànime, ni tan sols dels més agosarats, a banda dels que amb la voluntat de ser moderns per sobre de tot, aplaudeixen tot allò que sigui estripar i la darrera estrenada l’any 2019, obra de Tobias Kratzer, que si bé ha motivat sorolloses protestes, també ha aconseguit emocionar a molts wagnerians, no pas a mi.
Aquest relat visual va mostrant l’evolució estètica i conceptual que a partir de la irrupció de Wieland Wagner va fer un gir, tot i que per a mi no va ser en aquesta obra on el net talentós, es va lluir més. Malgrat aquest inici de ruptura, ni la proposta de Götz Friedrich als anys 70, ni de manera sorprenent Wolfgang Wagner vint anys després de la proposta del seu germà, continuà ancorat en aquell programari rupturista del Neue Bayreuth, però que a finals del segle XX resultava ser totalment estèril. Tampoc la proposta esteticiste de Philippe Arlaud, tant bella com antiga, varen dir res de nou que incomodès, ni trasbalsés al conservador wagnerisme bayreuthià, fins que Sebastian Baumgarten i Tobias Kratzer van agitar la coctelera produint llagues amfortenianes de difícil cura.
En aquesta ocasió a banda de l’allau de fotografies que ens mostres enscenografies, tractament de l’espai escènic, vestuaris i caracteritzacjons, he incorporat tres vídeos prou coneguts, la sorprenent bacanal de la producció de 1930 en la producció del fill del compositor, hereu inamovible de la tradició imposada per la seva mare i els dos enregistraments complerts, el de Götz Friedrich i el de Wolfgang Wagner, per acabar de gaudir l’òpera i les propostes, però també de la part musical més que vocal, ja que ambdues versions no compten amb el cast ideal i denoten aquella sequera vocal de les grans veus, ara per ara quasi extingides, malgrat les bones direccions de Davis i Sinopoli.
TANNHÄUSER
1891-1892, 1894, 1904: Cosima Wagner
1930-1931: Siegfried Wagner
1954-1955, 1961-1962, 1964-1967: Wieland Wagner
1972-1974, 1977-1978: Götz Friedrich
1985-1987,1989, 1992-1993,1995: Wolfgang Wagner
2002-2005, 2007: Philippe Arlaud
2011-2014: Sebastian Baumgarten
2019-2022: Tobias Kratzer
Aquí teniu aquesta proposta apassionant i a vegades desconcertant, de l’evolució d’aquest títol. Som-hi!
COSIMA WAGNER (1891-1892, 1894, 1904)
Tannhäuser 1r acte escena 1a Bacanal Esbós de Max Brückner 1891
Caram quanta teatralitat, adient a l’apunt, per altra banda.
M’hagués agradat trobar-me amb apunts d’aquesta mena a la xarxa i com que no he sapigut trobar-ne, he fet la meva proposta que pot animar a altres wagnerians. Material n’hi ha, cal com els bolets, saber trobar els millors i fer-ne un bon plat.
Bon profit, en queden més
Aquests dos apunts sobre posades en escena son ja avui mateix tota una fita i quedaran, quan hagis conclòs tots els títols, com una gran aportació al wagnerisme català.
Joaquim, una altra gran barretada amb figures i respectuosa inclinació però afegint’hi vol de mocador brodat. Moltes moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Caram quanta teatralitat, adient a l’apunt, per altra banda.
M’hagués agradat trobar-me amb apunts d’aquesta mena a la xarxa i com que no he sapigut trobar-ne, he fet la meva proposta que pot animar a altres wagnerians. Material n’hi ha, cal com els bolets, saber trobar els millors i fer-ne un bon plat.
Bon profit, en queden més
M'agradaM'agrada
Aquests dos apunts sobre posades en escena son ja avui mateix tota una fita i quedaran, quan hagis conclòs tots els títols, com una gran aportació al wagnerisme català.
M'agradaM'agrada
Fantàstic.
Molt agraït
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, m’agrada que us agradi, m’anima a fer els 11 que em falten 🙂
M'agradaM'agrada
Bestial! Gràcies
M'agradaM'agrada
No hi ha de què, és un plaer per a mi compartir-ho.
M'agradaM'agrada
Espectacular , felicitaciones.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias.
M'agradaM'agrada
Quina feinada !!. Moltes gracies
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi, ho és però agraïda. Fa goig, mal estar dir-ho 😉
M'agradaM'agrada
Fantastic treball (laboriós). Una vegada més et donem les gràcies per regals com aquest, tant espectacular i documentat.
M'agradaM'agrada