L’inquiet Club Wagner em va convidar fa unes setmanes a un diàleg sota el títol “La direcció escènica a les òperes wagnerianes”, fet que em va esperonar a fer aquesta sèrie d’apunts que inicio avui, amb la relació de tots els directors escènics que han treballat al Festspielhaus des de la seva inauguració fins al darrer festival de 2022.
Unes fotografies poden donar una idea equivocada d’una producció, tant a favor com en contra de la proposta. Les produccions són molt més que una escenografia i un vestuari, són un tot que configura una acció dramàtica, amb un treball exhaustiu de les personalitats de cada personatge i moviment escènic acompanyat de l’escenografia, el vestuari, el disseny de llums i les dramatúrgies que han d’acabar motivant i provocant emoció al públic com a suport visual i estètic a la imprescindible partitura i al rigor vocal i musical de cada personatge.
La creació artística no es pot limitar només a una lectura, ja sigui del llibret i les seves acurades acotacions, ni tampoc d’una partitura, perquè mai m’ha agradat dir que els directors llegeixen. Sigui la partitura o el llibret, desitjo que els directors interpretin l’obra escrita amb totes les conseqüències que això comporti..
On comença l’adulteració i la destrucció de l’obra original és quelcom molt personal i no m’agradaria que aquest apunt produís l’etern daltabaix ideològic de si les òperes són productes d’arqueologia que no es poden re interpretar o tot el contrari, que tot el que va dir el compositor ja està més que dit i repetit, i per garantir la continuïtat del gènere, cal explorar totes les possibilitats dramàtiques per fer viu i entenedora l’obra a les sensibilitats actuals.
L’apunt és un exercici estètic, sí, i també m’agradaria que fos un motiu de reflexió sincera, perquè com podreu comprovar, si més no en el vessant escènic, la profunda bretxa que Wieland i Wolfgang Wagner van obrir, ha deixar totalment enrere allò que avui encara molts lamenten.
En canvi, en el musical les grans diferències més enllà de la tan suada crisi de les veus wagnerianes, diríem que no hi ha canvis profunds, una cosa que també cal reflexionar, perquè el respecte a la partitura, malgrat el que diguin alguns, no corre cap mena de perill.
Cada títol tindrà el seu apunt i si començament de manera cronològica el primer apunt és per:
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
1901: Siegfried i Cosima Wagner
1914: Siegfried Wagner
1939-1942: Heinz Tietjen
1955-1956: Wolfgang Wagner
1959-1961,1965: Wieland Wagner
1969-1971: August Everding
1978-1982,1985: Harry Kupfer
1990-1994, 1998-1999: Dieter Dorn
2003-2006: Claus Güth
2012-2016,2018: Jan Philipp Gloger
2021-2022: Dmitri Tcherniakov
Intentaré deixar una fotografia de l’escenografia de cada acte i també de l’estilisme de vestuaris i caracteritzacions dels personatges de totes les produccions fetes al Festival de Bayreuth. Encara que sembli mentida, de la producció de August Everding, estrenada l’any 1969 i que es va representar fins l’any 1971 és de la que he trobat menys material.
Aquí ho teniu:

Der Fliegende Holländer 1r Acte 1939 Entwurf Emil Preetorius direcció d’escena Heinz Tietjen, escenografia Emil Preetorius

Der Fliegende Holländer 3r acte 1939 Direcció d’escena d’ Heinz Tietjen, escenografia d’Emil Preetorius

Der Fliegende Holländer John Lundgren, Marina Prudenskaya, George Zeppenferls i Asmik Grigorian acte 2 Dmitri Tcherniakov Bayreuth-©-Enrico-Nawrath

Der Fliegende Holländer Erc Cutler Asmik Grigorian acte 3r Dmitri Tcherniakov Bayreuth-©-Enrico-Nawrath
En breu Tannhäuser
Joaquim, barretada i gran salutació amb figures i respectuosa inclinació, pel teu treballat i espectacular apunt. Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies.
Tiot just he començat amb aquest projecte que m’icuparà moltes hores i espero que us agradi.
Ara estic preparant Tannhäuser i estic gaudint-lo molt, espero que quan es publiqui, vosatres també.
Tinc molt material i poques hores per dedicar-mi, haureu de tenir una mica de paciència.
M'agradaM'agrada
Per a mi els que m’ agraden més en el rol de l’ holandès són Hans Hotter, George London i Simon Estes, els dos primers no els vaig veure mai, però Simon Estes sí, junt amb la millor Senta per a mi superior a Astrid Varnay i Leonnie Rysanek es Gwyneth Jones
M'agradaM'agrada
Gràcies, tot són opinions i sempre son benvingudes, però a mi la Jones, una cantant amb gran atractiu i personalitat escènica, vocalment la trobo justíssima, bàsicament perquè desafinava molt, fixava i atacava les notes agudes amb portamento quelcom que sempre m’han molestat i quelcom habitual en l’escola germànica.
M'agradaM'agrada
Això de desafinar al final de la seva carrera quan va cantar El Turandot del Palau, no quan cantava amb la tetralogía de Pierre Boulez a Bayreuth o quan va fer la Senta del Liceu amb Simon Estes o La Valkiria del Liceu
M'agradaM'agrada
Va anar justa d’afinació sempre. La seva Brünnhilde es veu fantàstica i s’escolta amb molt menys d’entusiasme, com la magnífica Salome del Liceu. En fi, aquesta és la meva percepció.
M'agradaM'agrada
Grans cantants wagnerianes del passat els hi passava el mateix la Rysanek i la Nilson són un exemple i altres també tenien una afinació que de vegades es dubtosa, sobretot escoltades en gravació, no pas en directe, la mateixa Elisabeth Schwarzkopf ja deia que la veu de la Nilson les gravacions fonogràfiques no l’ afavorien i en directe era una altre cosa, no deixen de ser grans cantants encara que l’ afinació sigui indefinida en alguns moments això es el que penso jo
M'agradaM'agrada
Espectacular! Treballada tasca. Moltes gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. Si et dic que espero amb ànsia la resta, no és per posar-te pressió.
Quan calgui, promet molt.
M'agradaM'agrada
¿Y cómo no me avisó el correo? ¡Ah, tonnerre!
Es increíble lo señalado y ofrecido con una de mis favoritas : “El Holandés Errante”.
¡Gracias!👏👏
M'agradaM'agrada
Pues se te acumula el trabajo porqué ya tenemos el Tann y ya voy armando el Lohengrin.
Gracias a ti, como siempre, por estar atenta a lo que publico.
M'agradaM'agrada
😍😍😍😍
Esto da gusto verlo.
¡Gracias!💗💗💗
M'agradaM'agrada
kein wifi!!! zurück zu wagner! del que me encontraba alejada, aunque thomas mann y tú me lo vais recordando… revisitando lo de Bayreuth 2021… y haciendome cruces que pasa en la obertura? que hace Daland con una señora que luego se suicida? ni con la piedra rosetta… ya la habia visto y me gusta mucho, pero ahora voy en plan detallista… si bueno, indudablemente hay gente que sale de los bares en barco…pero…
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: A L’ENTORN DE LA DIRECCIÓ ESCÈNICA A LES ÒPERES WAGNER (1): DER FLIEGENDE HOLLÄNDER A BAYREUTH — IN FERNEM LAND | Unanimous Tradition / Tradición Unánime