Chritian Thielemann, foto de  © Matthias Creutziger, gentilesa de la web del Bayreuther Fiestspiele

La darrera de les retransmissions radiofòniques en directe del Festival de Bayreuth 2025 ha estat la primera representació del Lohengrin de l’1 d’agost, amb el màxim al·licient centrat en el rol protagonista del tenor polonès Piotr Beczala, que ja l’havia cantat en el Festival dels anys 2018 i 2019 i com aquest any, amb la direcció musical de Christian Thielemann i la producció de Yuval Sharon, si bé ja m’atreviria a dir d’entrada, que aleshores amb millors companys de viatge que ara.

Podria ben bé dir a conseqüència de la resposta del públic al final de la representació que ens trobem davant d’una representació memorable i en certs aspectes hi estaria plenament d’acord, si no fos, ho lamento, però hi ha més d’un si no fos, que esguerren l’excepcionalitat de l’esdeveniment.

Beczala no només és el millor i de llarg, Lohengrin de l’actualitat sinó un dels millors Lohengrin que han passat per Bayreuth en els darrers anys, segur i més enllà segurament també, no dic el millor perquè a banda dels gustos personals, hi ha noms que es fa difícil treure-li la corona, però un dels millors no n’hi ha cap dubte i, per tant, estem davant d’un esdeveniment per si mateix memorable i després, i ja em perdonareu que insisteixi, d’escoltar un cantant com Vogt que està triomfant cantant com està cantant el rol de Siegfried al Ring.

També possiblement, aquesta sigui, si més no de les versions que he pogut gaudir fins ara del Lohengrin de Beczala, la millor de totes elles, la més matisada, la més expressiva, la més treballada i la més intrínsecament bella, amb una demostració de varietat expressiva i domini tècnic, amb mitges veus i graduacions, no gaire habituals en el tenor polonès, inspirat segurament sota l’embolcall sonor de Thielemann, que ofereix una versió esplèndida, sobretot a partir del segon acte, perquè el primer dia en el primer acte té alguns punts de conflicte amb l’escenari, que s’acaben resolent en el segon i el tercer acte, amb una direcció d’una força, bellesa i lirisme, veritablement només a l’abast d’un director que quan esdevé genial en el seu repertori, excel·leix per sobre la resta.

No cal dir que Cor i Orquestra, malgrat alguns dubtes ja esmentats en el primer acte, mostren una envejable excepcionalitat, que són el cap i a la fi, els lògics arguments de tots aquells wagnerians que malgrat que la precarietat de les propostes, s’aferren com a motiu inevitable per no deixar d’anar a les cites estiuenques al Turó Verd.

Aquests dos, Beczala i Thielemann són els grans pilars d’una representació que hagués pogut comptar amb un tercer element rellevant sí el baix Mika Kares hagués cantat el Heinrich der Vogler, tal com estava previst inicialment, però va haver de ser substituït a darrera hora per Andreas Bauer Kanabas, i el resultat no passa de discret.

La resta del cast, malauradament, no aporta res veritablement notable i a l’altura del que esperen els peregrins al Turó Verd, si més no en l’interior, encara que de portes en fora mostren excessivament magnànims per allò de no tenir una descortesia amb el Festival, Wagner i el sursum corda.

Anem a pams i al gra:

Elza van den Heever és una Elsa anodina i començo a preguntar-me a on rau la fama d’aquesta soprano sud-africana, que com més anem més m’avorreix. Hom podia pensar que Elsa era sempre un rol agraït per a una soprano lírica o lírica spinto, i que difícilment podia defraudar, però en aquest cas ni Thielemann és capaç de fer lluir una veu sense interès i una cantant amb poc carisma i personalitat.

El Telramund d’Olafur Sigurdarson ja el coneixem al Liceu i no va estar bé, aquí a Bayreuth jo fins i tot el trobo pitjor perquè ja porta a l’esquena un Alberich desastrós i el senyor sona esgotat tan aviat ha de forçar una mica el registre, en els moments més intensos. No té cap noblesa, perquè diguem-ho clar, canta malament i amb un cantant dolent és difícil obtenir noblesa. És d’aquells que creu que com que els personatges que interpreta són malvats, no es notarà tant que és dolent amb ganes. No té remei.

M’ha sorprès també negativament l’Ortrud de la soprano dramàtica Miina-Liisa Värelä, que també va interpretar alguns dies aquest rol en el Lohengrin del Liceu, portada a correcuita per la Katharina davant l’afer lleig amb la Theorin. A Barcelona jo crec que va estar millor, almenys en les dues ocasions que la vaig poder veure (assaig general i la primera). També m’esperava més de la seva Ortrud al Liceu després de la fama que la precedia, però em va acabar agradant, però no entusiasmant, ara a Bayreuth o si més no per la ràdio sona molt més crispada i amb massa problemes en el registre agut, que sona cridat. D’acord que és un personatge malèfic, però a les imprecacions a Wotan i en l’escena final del tercer acte fa grinyolar en excés l’honorabilitat del seu cant. Té caràcter, això si, tanmateix no és això companys, no és això.

Finalment, la correcció discreta de l’herald a càrrec de Michael Kupfer-Radecky, no millora aquesta sensació de precarietat i discreció generalitzada en la immensa majoria dels casts del Festival del 2025, cosa que incideix en la necessitat imperiosa de donar un tomb a l’orientació artística del festival, si no volen acabar acollint-se a la més que probable política dels descomptes del 50% a darrera hora com es practica a teatres de ben a prop.

Però no vull acabar tant negatiu malgrat que les coses són com són encara que les vulguem disfressar, i no me’n puc estar de deixar un tast de Beczala i en el fragment que bé mereix figurar en l’apunt, sobretot si es tracta d’una interpretació amb aquesta categoria. Així va cantar “In Fernem Land” i el comiat de qui hauria de ser el cigne “Mein Lieber Schwan!”.

I fins aquí les cròniques Bayreuthianes del 2025, tot esperant, sense gaires ganes, però per allò de col·leccionista que no porta en lloc de tenir el festival íntegre, que el Tristan und Isolde s’emeti algun dia en diferit.

LOHENGRIN
Musikalische Leitung: Christian Thielemann
Chorleitung: Thomas Eitler-de Lint

Heinrich der Vogler: Andreas Bauer Kanabas
Lohengrin: Piotr Beczała
Elsa von Brabant: Elza van den Heever
Friedrich von Telramund: Olafur Sigurdarson
Ortrud: Miina-Liisa Värelä
Der Heerrufer des Königs: Michael Kupfer-Radecky
1. Edler: Martin Koch
2. Edler: Gideon Poppe
3. Edler: Felix Pacher
4. Edler: Markus Suihkonen