L’Orquestra del Festival de Bayreutn per celebrar el seu 150è aniversari de la seva creació farà una gira per l’Estat Espanyol sota la direcció de Pablo Heras-Casado, que s’iniciarà el 29 d’agost de 2026 i finalitzarà el 6 de setembre. La gira inclou el Festival de Santander (fora de dates), Madrid (Teatro Real), Sevilla (Teatro de la Maestranza) i València (Palau de la Música). A Barcelona el concert es farà al Palau de la Música Catalana i s’aprofitarà el quarantè aniversari del Festival de Peralada per commemorar els dos aniversaris, si voleu agafats amb pinces, però el cas és que es farà a la sala modernista i no com seria lògic al Gran Teatre del Liceu.
Més enllà de l’interès d’un concert amb fragments simfònics i vocals del Ring (falta saber els solistes) sota la direcció del que serà el director musical del nou Ring a partir del 2027, cal especular en el perquè no apareix el Liceu entre les entitats que s’han associat per aquesta gira.
Joan Matabosch, des de fa anys molt vinculat amb el Turó Verd i amb sintonia amb l’actual direcció del Festival, ja va aconseguir portar tot el festival a Barcelona per segona vegada (la primera va ser l’any 1955), en aquelles inoblidables jornades wagnerianes del setembre de 2012, de gran repercussió artística i tan nefasta gestió de paret de la direcció general d’aquell moment al Teatre.
A en Joan Matabosch i la seva bona relació amb Katharina, també li devem la coproducció del Lohengrin amb Leipzig, vist finalment aquesta temporada passada i que s’havia d’estrenar en la temporada que va esclatar la Covid, ja sense Joan Matabosch, que feia anys que havia marxat a Madrid per assumir la direcció artística que tan brillantment està duent a terme en el Teatro Real. Per tant, no és d’estranyar que al darrere d’aquesta gira hi sigui en Joan Matabosch, que a banda de ser bon amic de la besneta també ho és del director granadí, que ja ha dirigit molt Wagner a Madrid i que serà qui es farà càrrec de la gira. Ara bé, el món musical barceloní sap que arran de la producció del Lohengrin, les friccions de na Katharina Wagner amb el teatre del Liceu, motivades per la negativa de la directora a què figurés Iréne Theorin en el repartiment, si més no a la funció de l’estrena, van ser molt desagradables i suposo que la rebuda per part del públic del muntatge que ens va proposar, tampoc van ajudar gaire a suavitzar uns dies de màxima tensió.
Deixeu-me especular una mica més, tot i que tampoc cal ser gaire espavilat, per intuir que tot plegat ha deixat fora del circuit al Liceu, no sé qui ha deixat de banda a quí, però el cas és que el Liceu no surt a la foto i jo crec que hagués hagut de ser-hi, sense cap mena de dubte, ja que no debades el teatre barceloní va ser el primer teatre del món on el Festival va representar òperes fora de la seva seu, només repetit fins ara per la gira que van fer al Japó l’any 1972 i l’esmentat retorn a Barcelona del 2012, encara que en aquesta darrera gira les òperes es van fer en forma concertant i ara, també en un concert, només es tracti de fragments del Ring.
La història de Barcelona amb Wagner i el festival és intensa i això hauria hagut de continuar, aprofitant també que el Llobregat passa per Martorell, amb la celebració de Peralada, però el lloc no podia ser altre que el Liceu, no pas al Palau, on a banda que jo ja us he dit moltes vegades que no és la meva sala predilecta per escoltar música, tot i la seva fascinant arquitectura que l’envolta i inclou un grup escultòric de la cavalcada de les valquíries a la part dreta de l’hemicicle, el nom de Wagner ben present entre els compositors homenatjats a la sala i sobretot a venerables concerts i representacions wagnerianes històriques a la casa, jo crec que li corresponia l’honor a la seu operística per excel·lència i també per història, de la ciutat.
Malgrat que fa dies de l’encontre entre les direccions dels diferents estaments artístics que generen aquesta gira, avui s’ha fet pública i el programarà constarà de fragments orquestrals de la Tetralogia amb el comiat de Wotan de Die Walküre i la immolació de Brünnhilde del Götterdämmerung com a fragments també amb intervenció de solistes vocals, crec que a determinar.
En qualsevol cas anoteu el 29 d’agost del 2026 a l’agenda i potser hi haurà més fortuna que en la visita del 2012 i s’esgotaran amb facilitat totes les localitats tenint en compte que ara serà en un únic concert.
En seguirem parlant, ben segur.
IN FERNEM LAND 
Gràcies per l’informació Joaquim.
Em soprén molt que un esdeveniment com aquest es celebri en unes dates tan “extranyes” sobretot aquí a Barcelona, 29 d’agost…
És molt factible que degut a totes les coses que van passar durant aquest Lohengrin al Liceu la direcció del festival no hagi decidit fer aquesta cita al nostre teatre.
Jo no descarto tampoc que degut a que és mes d’agost el teatre està tancat degut a la parada estiuenca i per això va al Palau.
De totes maneres, considero també interessant que l’orquesta de Bayreuth vagi al Palau, considerant com de Wagnerià és.
Espero no estar fora de vacances i poder assistir a aquest esdeveniment que vagi com vagi no deixa de ser únic i excepcional.
M'agradaM'agrada
L’orquestra de Bayreuth es desfà després del Festival. Quan varen venir la darrera vegada també va ser per aquestes dates, després cada músic torna a la seva orquestra d’origen.
No sé si el motiu són les dates, podría ser, però el Liceu inicia activitat cada any el mes de setembre i crec que si no hi hagués, segons la meva teoria, motius de tibantor, segur que si no era el 29, hagués estat en una de les dates disponibles de la primera setmana de setembre.
Jo al Palau. Concerts de solistes, música de cambra, música barroca, coral o del periode clàssic. El so de les orquestres wagnerianes, romàntiques i post romàntiques ja no hi ca, esdevenint aclaparador, poca caixa acústica, a banda que es una saja incomodíssima, sobretot en el segon pis, amb les butaques molt juntes, les files molt estretes i la visió de l’hemicicle molt deficient fins i tot en les butaques centrals.
M'agradaM'agrada
Ens estem especialitzant en dur grans orquestres als llocs inadequats. Ja va passar amb la Philharmònica de Berlin a un lloc amb acústica totalment inadequada com és la Sagrada Família, i ara hi tornem amb l’orquestra de Bayreuth al Palau de la Música, una sala on la música de Wagner, o de Mahler, o de Bruckner, per dir-ne només uns quants, senzillament no hi cap! Ni per dimenssions ni per estructura acústica. Al final s’aconseguirà que Barcelona sigui la capital provincial on no hi hagi cap respecte per la cultura ni per res que no sigui el diner procedent del turisme més arrossegat. En fi, no segueixo….
M'agradaM'agrada
Els concerts a la Sagrada Família són inacceptables i només s’entenen com un producte per vendre en format digital tenint com a decorat un lloc tan sorprenent i fotogènic com absolutament inadequat per a fer bona música. No m’ho trobaràs mai, com tampoc em trobaràs mai a Santa Maria del Mar o qualsevol temple per escoltar música pensada per a una sala de concerts o el teatre.
Difícilment em veuràs al Palau de la Música en concerts de gran format simfònic coral, tot i que he comprat entrades per la Messa de Requiem de Verdi i mai per a veure una òpera d’aquestes que proposa una “agència artística” que denigri el gènere com ho fa la que iomple de turistes la sala modernista, per a vergonya de molts que estimem l’òpera.
El Palau va estar pensat per ser la casa del cant coral i hi ha concerts que hi tenen una més que adequada i justificada programació, malgrat que moltes localitats siguin extraordinàriament incòmodes, però com bé dius, hi ha repertoris i formacions totalment inadequades. Cadascú tria en funció d’unes exigències i les meves en aquest sentit són bastant estrictes. M’estimo més posar-me un disc d’una simfonia de Mahler a casa, que anar al Palau a escoltar-lo en directe, faig excepcions si la cosa és veritablement excepcional, però a L’Auditori, on hi ha concerts que tampoc són els idonis per uns altres problemes també acústics, les grans formacions i les grans obres simfòniques del període postromàntic llueixen com cal.
M'agradaM'agrada
La Sagrada Família és un cas excepcional. La seva acústica no es pot descriure amb només un número, però tots els estudis que he trobat concorden que té un temps de reverberació de 12 segons. No sé si cap altra església a Europa el té tan llarg. El té molt més curt la basílica de Sant Pere, tot i ser molt més gran encara. Potser, com asseguren alguns adoradors de Gaudí, aquesta reverberació excepcional és la que ell volia per assolir una acústica única. Sigui cert o no, el que sense dubte és cert és que destrossa gairebé tota la música que s’hi toca. Queda per veure si és adient per a la monodia litúrgica antiga, o només per a nova música pensada per a aquest espai.
Pel reste, estic d’acord amb vosaltres, però és millor no ser massa primmirats. He escoltat uns quants concerts de música no litúrgica en varies esglésies. Potser no seran el lloc perfecte, però escollint l’església amb una mica de seny s’eviten problemes majors. Tu també, Joaquim, al final no ets tan radical com afirmes: és un temple la canònica de Santa Maria de Vilabertran, n’és un altre la basílica de Montserrat … Nogensmenys, sé que estàs d’acord que és millor anar-hi que no pas quedar-se a casa amb retransmissions o discs.
Tampoc no em queixaria de les sales principals de Barcelona, que no tindran una acústica immillorable que tot el món ens envegi, però tampoc tenen defectes notoris. Clar que només l’Auditori està pensat per a orquestres tardoromàntiques, i evidentment és més adient pel seu repertori simfònic. Però tampoc no és cap desastre escoltar-lo al Liceu o al Palau.
Fins i tot, pel Ring en forma de concert podria proposar-vos la perspectiva herètica que el Palau sigui la sala més adient que tenim. El seu lloc natural seria òbviament el Liceu amb l’orquestra al fossat; però no es fa servir així quan l’òpera no s’escenifica. Amb una orquestra wagneriana a l’escenari, al Liceu hi ha un desequilibri entre veus i instruments (sobre tot els metalls) que al Palau no he notat. I els paràmetres acústics objectius del Palau són força més similars als del Liceu (o d’un altre teatre d’òpera) que no pas els de l’Auditori (o d’altre sales simfòniques admirades com el Musikverein).
M'agradaM'agrada
A Vilabertran, benvolgut, el màxim que he vist és un quartet de corda i habitualment un pianista i un solista, l’espai és recollit i idoni. La de Montserrat és una altra història, però no és el lloc adequat per fer Parsifals o Rèquiems de Verdi o Mozart.
Què l’acústica de la Sagrada Família és la que volia Gaudí em fa petar de riure, perquè a banda de l’espectacularitat de l’interior del temple, tinc seriosos dubtes que fos el que exactament pretenia el genial arquitecte, per tant, que l’acústica sigui la que ell volia és una boutade més dels que ens volen fer combregar amb rodes de molí.
Una simfonia de Bruckner ja sabem on l’hem de gaudir i si és amb la Berliner Philharmoniker, si us plau, a l’Auditori.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Sembla mal fet amb ganes: què hi té a veure Peralada aquí? Però bé, francament, prefereixo tenir a la Davidsen debutant com Isolda, tot i que l’orquestra de Bayreuth (com la majoria d’orquestres alemanyes) estigui en una altra lliga. Fos com fos, tinc pocs dubtes que, de tota la gira, les entrades del Palau seran les més cares i de forma substancial.
M'agradaM'agrada
Hola.
No m’agrada gens contestar a persones camuflades. El seu comentari podria perfectament portar el seu nom o millor encara, el seu nom i cognom i crec que seria igualment interessant.
Les entrades del Palau seran les més cares, segur i la Davidsen i el seu esperat debut d’Isolde al Liceu, valen més que fragments del Ring per l’estratosfèrica orquestra del festival, òbviament.
Un altre dia, si us plau, no s’amagui, encara que sigui una persona coneguda.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Les dates són important, tot i entendre’n el moriu. De moment el dijous 3 de setembre al real segur que no podré i el divendres 29 d’agost al palau potser tampoc. 😦
M'agradaM'agrada
El Teatro Real ha anunciat el programa del seu concert, del qual ven les entrades aquest mes de novembre.
Das Rheinghold
– Entrada de los dioses al Valhalla
Die Walküre
– “Ein Schwert verhieß mir der Vater”
– Despedida de Wotan: “Leb’ wohl”
– La cabalgata de las valquirias
Siegfried
– Waldweben (El murmullo del bosque)
– “Ewig war ich…”
– La muerte de Siegfried: “Brünnhilde, heilige Braut!”
Götterdämmerung
– Amanecer y viaje de Siegfried por el Rin
– Marcha fúnebre
– Escena final: “Starke Scheite”
M'agradaM'agrada
Gràcies Giacomo, quan es va presentar el concert ja van fer saber el programa.
M'agradaM'agrada