AGENDA IFL: HOMENATGE A CONXITA BADIA A L’AUDITORI PAU CASAL DEL VENDRELL


Sense que serveixi de precedent, però perquè em ve molt de gust fer-ho saber i per l’estima que sempre m’ha merescut la personalitat artística de Conxita Badia, us vull fer saber que el dissabte 18 d’octubre a les 8 del vespre es farà un acte d’homenatge a la insigne soprano catalana que sota el nom de Vine tu i les Canços, a càrrec del Trio Conxita Badia, creat per l’ocasió i format per Ulrike Haller (soprano), Pau Casan (piano i besnet de l’artista) i Eulàlia Domènech i Bonet (rapsode i també besneta de la soprano homenatjada).

Es tracta d’un recital emotiu que combina obres dedicades a Conxita Badia, amb una lectura de cartes inèdites localitzades a diferents arxius del país. S’interpretaran obres de Pau Casals, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Narcís Bonet, Enric Granados, etc., i es llegiran cartes emotives, divertides i reflexives, del poeta i conseller de cultura Ventura Gassol, escrites des de la presó, de Pau Casals, de Robert Gerhard, entre d’altres. Cartes recollides per Eulàlia Domènech mentre es filmava el seu documental “Conxita Badia no existeix” que ja va tenir protagonisme a IFL l’any 2012 i que podeu recuperar clicant AQUÍ,

Una proposta única que se suma als actes de reconeixement a l’artista pels 50 anys de la seva mort, i que permet conèixer els valors humans de Conxita Badia, el que despertava en els altres i algunes reflexions valuoses que són vigents encara i que cadascú es pot fer seves. Les cartes es llegiran des d’un espai ambientat amb objectes històrics de l’entorn familiar de Conxita Badia, com si fos una invitació per endinsar-nos a la seva persona.

PROGRAMA
Obres dedicades a Conxita Badia i lectura de cartes inèdites

Enric GRANADOS Gracia mía (1915) – Romanç anònim
Jaume PAHISSA Cançó del mocador (1927) – Jaume Pahissa
Frederic MOMPOU Neu (1931) – Frederic Mompou
Baltasar SAMPER Capvespre de juny (1935) – Carles Soldevila
Pau CASALS Balada de la nova Solveig (1937) – Ventura Gassol
Joaquín NIN-CULMELL La dama d’Aragó (1964) – Popular catalana
Carlos GUASTAVINO La rosa y el sauce (1942) – Francisco Silva
Narcís BONET Tot l’estiu l’he enyorada, del cicle Diades d’amor (1952) – Joan Maragall
Robert GERHARD Ventall (1935) – Ventura Gassol

Les roses de les temples de l’amiga,
de L’infantament meravellós
de Schahrazada (1918) – J.M. López-Picó

Eduard TOLDRÀ Visca l’amor, del cicle La rosa als llavis (1936) – J. Salvat-Papasseit
Conxita BADIA  T’estimo tant – Conxita Badia

AUDIOS

  • Entrevista de Manuel Cubeles a Conxita Badia (Biblioteca Nacional de Catalunya, Fons Conxita Badia)
  • El tra la la y el punteado, d’Enric Granados (Disc “Homenatge a Granados”.Conxita Badia, veu. Alicia de Larrocha, piano)
  • T’estimo, de Conxita Badia (BNCatalunya, Fons Conxita Badia)

LECTURES

  • Carta de Conxita Badia a Frederic Mompou (1969)
  • Cartes de Ventura Gassol a Conxita Badia (1935)
  • Carta de Conxita Badia a Ventura Gassol (1950)
  • Carta de Pau Casals a Conxita Badia (1953)
  • Carta de Conxita Badia a Pau Casals (1960)
  • Carta de Carlos Guastavino a Conxita Badia (1964)
  • Carta de Narcís Bonet a Conxita Badia (1975)
  • Carta de Robert Gerhard a Pau Casals (1932)
  • Carta de Robert Gerhard a Conxita Badia (1948)
  • Entrevista d’Oriol Martorell a Conxita Badia (Setmanari Tele/Estel, 1967

Aquest concert homenatge, també està previst que es faci a Barcelona el dia 8 de maig de 2026 al Petit Palau i possiblement en altres indrets que s’anunciaran amb posterioritat.

Crec que la proposta i l’artista homenatjada mereixen ser motiu d’atenció a IFL.

Enllaços d’interès:

 

 

 

Un comentari

    • Giselle? És clar, que es pot esperar del fill de Meyerbeer… 😉
      El 18 d’octubre, no el 25 com deia erròniament, al Liceu no hi ha res, però si tot i així no hi pots anar, sempre et quedarà la possibilitat del 8 de maig del 2026 al Petit Palau, aquell dia també hi ha Werther al Liceu amb en Polenzani que no crec que en tregui gaire la son, tot i que ets capaç de tot.

      M'agrada

        • No hi puc anar aquest dissabte, m’esperaré a fer els honors en el Petit Palau.
          Mandra total La Sonnambula, malgrat la parella protagonista.
          La direcció escènica de Villazón no ajuda gens a engrescar-me, ans al contrari.

          M'agrada

Deixa un comentari