RAI PAZ: SIS POEMES DE CESC PLA SANTAMANS AMB MERCEDES GANCEDO I LEYRE SÁENZ DE URTURI


Quasi o mai se’t presenta a la vida la feliç oportunitat d’escoltar l’obra recent d’un artista que és amic i que ho és gràcies a aquest blog, on sempre que pot hi participa de manera entusiasta amb els seus sucosos comentaris.

En Rai Paz ha fet un salt sense xarxa en la seva carrera artística, fins ara centrada en la seva faceta com a guitarrista en el món del jazz, on ens ha deixat excel·lents mostres del seu art liderant o acompanyant a altres artistes joves i ara endinsant-se en el món del lied clàssic i musicant un cicle de sis poemes del seu oncle, el poeta Cesc Pla Santamans.

El repte és sorprenent, com el resultat, perquè en Rai sense cap mena de complex busca en el món romàntic (Schubert, Schumann, Brahms fins i tot aneu a saber si alguna espurna dels Wesendonck-Lieder wagnerians o el Morgen de Strauss), reminiscències d’una herència inspiradora per a un treball molt personal, no debades el poeta és l’oncle del compositor i aquest món tan introspectiu i familiar no és aliè a les vivències del músic que es reconeix en els versos dedicats a l’avi (Francesc) o els cosins (Mirarem en els vostres ulls i Ipanema). Els versos d’aquest cicle pertanyen al recull Celobert, publicat el 2022 per Zasbook / Collita pròpia, amb l’excepció del poema “Em dius”, que forma part d’un recull encara inèdit i tot aquest recull de moments íntims i familiars amb vincles emocionals que es desenvolupen amb una creativitat musical d’una rica inspiració melòdica força inusual en les composicions actuals i que oscil·len entre un obstinat davant la mort a “Certesa”, la més curta de les cançons d’aquest cicle o el dramatisme inspirat i intens a “Em dius”, provocat per una ruptura, també aquell immobilisme davant el pas del temps a “El tirà” o les més serenament romàntiques, per a mi, “Francesc” en record del sogre del poeta i avi del compositor, i “Ipanema” on l’enyorança impregna amb especial sensibilitat musical tota l’obra. Totes elles fan preveure que després d’aquest treball inicial en el camp del lied clàssic, hi haurà ben segur futures i més ambicioses obres musicals no tan sols per a una única veu i el piano.

Per l’ocasió en Rai ha comptat amb l’emergent soprano argentina, establerta a Barcelona, Mercedes Gancedo, que tret que a la primera cançó del cicle la veu no sembla la més idònia per les exigències de la tessitura, ofereix la seva ja reconeguda sensibilitat per dir el lied i transmetre les emocions de text i música. L’acompanya magníficament, tot i que no és només un acompanyament el que els calen a aquestes cançons, la pianista basca Leyre Sáenz de Urturi, amb una intensitat i musicalitat exquisida en els moments en què en Rai li demana un protagonisme notable.

És un treball que mereix la deguda atenció i que per a mi no suposa cap compromís recomanar-vos per allò de l’amistat i quedar bé, no, estic segur que també us sorprendrà i el gaudireu plenament.

A banda dels dos Yutubes que acompanyen aquest apunt, podeu accedir a Spotify per escoltar el cicle sencer, trobareu l’enllaç al final de l’apunt o entrant als comptes que Rai Paz té a les xarxes d’Instagram, Facebook, Apple Music.

MIRAREM EN ELS VOSTRES ULLS
Arribàreu, tant se val com,
per quedar-vos en el nostre temps.
La llum pacient de la tarda va espurnejar,
jugant a les escales del jardí,
on corríeu esvalotats, sense cap destí.
Les vostres paraules senzilles
abraçaren els nostres silencis.
L’onatge endormiscat del capvespre va despertar,
tant se val com, en el bressol d’arena,
on cantàveu alegres, sense vergonya.
L’escorça engruixida amb paciència
abraça la fusta viva en aquest bosc nostre.
Va despullant-se el tronc ressec i
escampa el seu vestit sobre l’estora.
Un tel de llum declina fins les arrels
i les fulles mortes s’empolseguen a la clariana
on jaurem nus, mirant-vos els ulls,
fonent-nos en un somni boirós.
Per l’Oriol i el Francesc

FRANCESC
L’estiu és ple del teu buit al balcó,
mirant el mar.
Ens vas deixar amb els llavis closos,
amb la sal cendrejant-te la pell,
enrabiat de marxar.
Vas anar-te’n el primer,
massa d’hora.
Quan el sol encara escalfava la sorra
i les onades no dormien.
Vivies a glopades valentes,
desesperades de ser les darreres.
Et van arrencar de cop,
d’aquestes roques
on vas clavar les arrels i els besos.
L’arbre vinclat per la tramuntana
et recorda a la seva fusta resseca,
inclús les seves ferides
et reten l’homenatge del seu silenci.

IPANEMA
Hauré de beure les llàgrimes dels meus ulls
negats per aquest oceà magnífic.
Assedegat del vostre riure
furgaré la marinada per sentir-vos en els somnis.
Miraré els àlbums, les fotos antigues i els records,
qualsevol retall de vida que em menteixi,
que em digui que camineu per la sorra blanca,
mentre mireu els nostres vespres.
Miraré més enllà de la finestra abocada al celobert,
on moren les matinades,
i imaginaré les vostres nits esperant aquest sol
que ara escalfa la platja on vàreu córrer.
Crideu al sol quan surti en el vostre cel,
digueu-li que l’estimeu, beseu-lo cada matí,
estaré esperant-lo per saber de vosaltres.
Agost 2019

EM DIUS
– No ploris més. Tot anirà bé – Em dius.
M’agradaria cantar un himne brillant
però trossos de nit se’m claven a la gola.
– No ploris més. Tot anirà bé – Em dius.
M’agradaria guarir el teu cor esmicolat
però les meves mans es glacen cada matí.
Em dius
Canta’m una cançó d’amor
d’aquelles que em cantaves.
Agafa’m la mà, trena els dits
amb els meus dits
Dona’m l’alè de la tarda
pinta’m el blau de nou.
Torna d’aquest celobert perdut.
No ploris més. Tot anirà bé.
Si et quedes amb mi.

CERTESA
Hi ets.
No en tinc cap dubte.
L’embriaguesa del somni t’amaga,
però puc notar el teu alè pesat.
Les llàgrimes es congelen a les teves mans,
mentre noto la teva indiferència.
Em fa mal.

EL TIRÀ
Ressona sorneguer el teu somriure
mentre em sotmet al teu caprici.
Perdo l’alè seguint-te amunt
pel carrer costerut que enfila el turó.
Recordo d’aquells dies tendres
– quan ens coneguerem –
com m’acaronaves els cabells,
satisfet, em veies córrer i riure,
jugant innocent, en el teu jardí.
No coneixia encara
les paraules del teu llibre sense fi.
Ara que sé com llegir-les,
voldria oblidar-les, però no puc

Per escoltar a Spotify: https://open.spotify.com/intl-es/album/7y6sON1W6ECUTlnP8frM1B

Un comentari

  1. Rai's avatar Rai

    Moltes gràcies per parlar-ne a IFL! Això sí que és una autèntica fita artística!

    Algunes vegades he somiat que havia de sortir a cantar l’Otello de Verdi al Liceu sense saber-me el paper i… renoi, quin patir només de pensar en la crítica que en rebria a IFL!

    Bromes a banda, em fa molt feliç que l’escolta d’aquestes cançons hagi despertat el teu interès i que hagis considerat oportú compartir-ho amb la parròquia d’IFL.

    A tots/es els/les lectors/es: espero que us pugui interessar i que, si decidiu escoltar-ho, ho gaudiu. No cal dir que em teniu obert a tot tipus de suggeriments, preguntes o crítiques sense pietat.

    Salut i agraïments infinits!

    M'agrada

    • Rai's avatar Rai

      Voldria destacar la professionalitat de la Mercedes i la Leyre, que es van implicar moltíssim des del primer moment que els vaig plantejar el projecte. La seva manera de treballar va partir de l’honestedat i del treball en equip, mostrant un interès real pels poemes i una absència total d’ego. Treballar amb elles va ser molt fàcil. També voldria mencionar en Joan Arnau, de Protomaterial Records: un autèntic luxe que fos ell qui ens gravés. Com a compositor amb molta experiència, ens va guiar molt bé durant el procés de gravació, en què sempre hi ha moments que poden resultar frustrants.

      Respecte al que comenta en Joaquim sobre la primera cançó i l’ajust a la vocalitat de la Mercedes, vull assumir-ne la responsabilitat. Mirarem en els vostres ulls es va compondre un parell d’anys abans que la resta del cicle i estava pensada inicialment per a baríton. Tot i el canvi de tonalitat i l’ajustament d’algunes frases per adaptar-la al registre de soprano, és cert que va quedar situada en un registre més heroic que no pas líric.

      M'agrada

Deixa un comentari