HAMBURG INAUGURA SALA DE CONCERTS

El dimecres 11 de gener es va inaugurar l’espectacular sala de concerts Elbphilharmonie de la ciutat de Hamburg després de 10 anys interminables i una desviació pressupostària incomprensible a Alemanya i habitual dels paisos llatins.

L’edifici concebut com un referent arquitectònic i com ja ha succeït en altres edificis similars, a la recerca de esdevenir un nou símbol  de la ciutat, és obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

No us vull atabalar amb números i dades arquitectòniques d’aquest enorme complexa cultural, podeu trobar-ho a la xarxa i si coneixeu l’idioma alemany en el streaming que va oferir l’imprescindible canal Arte, s’explica fil per randa.

El programa televisiu ofereix un munt d’entrevistes, alhora que els inevitables i a vegades interminables discursos que trenquen la continuïtat musical, cal dir que esplèndida, en la seva amplíssima varietat estilística. Continua llegint

ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

CONCERT DE SANT SILVESTRE 2016 A BADEN-BADEN: SONYA YONCHEVA-PIOTR BECZALA;DOMINGO HINDOYAN

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz
Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Si ahir inauguràvem l’any musical amb el tradicional concert al Musikverein de Viena, abans d’ahir moltes sales de concert i teatres acomiadaven l’any 2016 amb concerts i representacions que durant aquesta setmana intentaré portar a IFL, i començo per Beden-Baden ja que en el Festspielhaus de la ciutat/balneari es van citar Sonya Yoncheva i Piotr Beczala (molt aviat esperat Werther al Liceu), per oferir un ampli concert  amb bàsicament obres del repertori francès si bé també inclou aproximacions a les operetes de Lehár i alguna que altra llicència verdiana per fer participar al públic i que s’haguessin pogut estalviar però que ja forma part d’aquesta mena de concerts, com la marxa Radetzky en el de Cap d’Any.

El concert compta amb Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern dirigida per el director veneçolà Domingo Hindoyan, marit de la Yoncheva. Continua llegint

LICEU 2016/2017: SONDRA RADVANOVSKY

001

Al Liceu sempre han agradat les grans veus, les de volum abassegador que omplen tots els racons de la sala encara que pel camí caiguin consideracions de caire preciosista, d’estil i d’estètica que poc importen a aquells que s’estimem més un plat abundant a una exquisidesa per paladars refinats, res a dir jo he estat el primer en una època ja llunyana de la meva vida en sucumbir rendit a aquesta mena de fenomens, amb els anys però, m’he tornat més exigent en certs aspectes i qüestiono molts dogmes per molt que la reacció del teatre sigui majoritàriament contraria a la meva percepció.

És impossible no rendir-se a una veu com la de Radvanovsky i es fa difícil no caure rendit quan canta allò que li escau com anell al dit. Continua llegint

LIFE VICTORIA 2016: JOAN MARTIN ROYO-PIERRE RÉACH;MERCEDES GANCEDO-CARMEN SANTAMARIA

Ahir va tenir lloc el penúltim liderabend de l’edició 2016 del LIFE VICTORIA, amb un programa titulat Die Nacht (La nit) amb obres de Schumann i Schubert que tenien com a protagonistes al gran cantant, baríton i liderista Joan Martín Royo i el pianista Pierre Réach.

Com a prèvia al recital i com és magnífica costum en els concerts del LIFE des de la primera edició, va tenir lloc un petit lierabend del LIFE  New Generation Artists, amb la soprano argentina Mercedes Gancedo posseïdora d’una veu ample, carnosa, càlida i flexible que en mans de l’artista sensible i acompanyada prodigiosament per la pianista càntabra Carmen Santamaria, en van tenir prou amb els encisadors  4 lieder Op 2 d’Arnold Schönberg i amb 3 dels 12 lieder del cicle  Liederkreis Op 39 de Robert Schumann, per posar-se el públic a la butxaca i quedar-nos amb ganes de més. Continua llegint

EL “ALLEIN, WEH GANZ ALLEIN” DE HERLITZIUS AL LICEU

 

 

Evelyn Herlitzius Elektra al Liceu 2016 Fotografia ® A Bofill

Evelyn Herlitzius Elektra al Liceu 2016 Fotografia ® A Bofill gentilesa del departament de premsa del Grann Teatre del Liceu

L’imponent Elektra d’Evelyn Herlitzius no es pot apreciar en tot el seu aclaparador abast i esplendor només en la gravació radiofònica (esplèndida per cert la transmissió de Catalunya Música). Cal veure-la, ja que la seva actuació escènica transmet la força i la complexitat del personatge en perfecte sintonia amb la seva interpretació vocal, no es  poden dissociar i per tant només amb la banda sonora quedem coixos.

Tot i així la transmissió de Catalunya Música del dia 15 de desembre, sobretot per a tots els que l’hem vist en el teatre, és un record imprescindible per mantenir intacta la memòria alhora que també podrem apreciar la resposta orquestral i la direcció de Josep Pons.

Al respecte m’agradaria dir que ningú ha mencionat que l’orquestra del Liceu més les ampliacions pertinents per fer front a la monumental partitura, no reunia tots els músics “imprescindibles” que calen segons les exigències de Strauss. Sembla ser que falten quatre clarinets, quatre trompes, un heckelfon, dos trombons i un fagot. Suposo que de la mateixa manera que el Liceu no utilitza les edicions crítiques de moltes òperes per no pagar drets en molts casos elevadíssims, també deu prescindir de músics, no sé si amb el consentiment del director musical, no tan sols de l’òpera sinó que en aquest cas coincidint amb el del teatre o potser amb la resignació incomprensible, de qui no pot comptar amb els musics necessaris per fer una òpera. Continua llegint

BIRGIT NILSSON LA MÉS TRIADA

nilsson-elektra

Disputadíssima tria i al capdavant 4 versions molt juntetes, totes elles esplèndides i totes elles amb possibilitats d’acabar sent la més triada, però per l’estret marge d’una tria, la que ha agradat més ha estat la versió de Birgit Nilsson en la mítica gravació de la DECCA sota la direcció de Georg Solti, Tot i ser una versió d’estudi, estem davant d’un dels cims de la discografia de tots els temps i com que ella ha demostrat en escreix en el teatre que és una de les millors Elektra de les que tenim constància sonora (que són quasi totes), suposo que a ningú li estranyarà que ella hagi estat la més triada.

La versió és aquesta Continua llegint

1 DE DESEMBRE: WORLD AIDS DAY o LA GALA ANUAL A LA DEUTSCHE OPER DE BERLÍN

 

Any rere any i ja en van 26, la Deutsche Oper de Berlín organitza una gala, sovint esplèndida, per recordar-nos que la lluita contra la SIDA continua necessitant de la generositat de tots.

La gala és pur glamur, amb catifa vermella, “postureig” i tot el que vosaltres vulgueu, però a banda de ser un aparador de famosos que serveixen òbviament de reclam, alhora també serveix per mostrar en aquesta ocasió, tota una jove fornada de cantants joves que en algun cas seran estels rutilants en el firmament operístic dels propers anys. Continua llegint

TRIEM UNA ELEKTRA o “Allein, Weh ganz allein”

richard_strauss-woche_festival_poster_1910_by_ludwig_hohlwein

Richard Strauss Woche Festival (poster de Ludwig Hohlwein 1910)

Aquest any per a mi l’interès operístic del 7 de desembre no es trobarà a la prima de la Scala amb una Butterfly poc estimulant, no, l’interès el tinc focalitzat al Liceu amb la primera representació de les 5 previstes d’Elektra de Richard Strauss, amb l’imponent producció que Patrice Chéreau va estrenar al Festival d’Aix-en-Provence i amb quasi un cast idèntic, el que representa sense cap mena de dubte, l’estímul més potent i engrescador de tota la temporada.

Aviat prepararem Elektra i res millor per començar a escalfar motors que proposar-vos per la indispensable tria, 12 versions del impactant monòleg d’entrada d’Elektra “Allein, Weh ganz allein“. Continua llegint

EL VOI QUE SAPETE MÉS TRIAT ÉS EL DE VICTORIA DE LOS ÁNGELES

victoria-de-los-angeles

Aquesta ha estat una tria molt participada, quelcom que m’agrada molt. Hi han hagut 274 tries, el que suposa una participació, si tothom hagués triat les 4 opcions possibles, 68,5 participants.

Entre totes les opcions la 12 ha estat la més repetida amb 48 tries i la intèrpret que hi havia al darrera era Victoria de los Ángeles, curiosament i feliçment la setmana que ha començat el LIFE Victoria 2016. La versió és deliciosa i malgrat que la gran soprano catalana no la va cantar mai en escena, ho hagués pogut fer perfectament perquè la seva veu i la seva sensibilitat la feia suficientment versàtil per interpretar La Comtessa, Susanna i aquest Cherubino que us ha agradat a tants, també en a mi que la vaig triar per formar part de la dotzena estel·lar, tot i que jo no he participat en aquesta tria final ja que només és vostra.

La versió és aquesta: Continua llegint

TRIEM 4 VOI CHE SAPETE

teyte-cherubino

Maggie Teyte (Cherubino) dibuix de George Cecil Wilmshurst (1873/1874-1930)

La tria d’aquest més de novembre és una pura delícia, un bàlsam, una delicatessen que fa de molt bon escoltar i no tant de triar perquè les 12 versions que us proposo tenen molta, però molta malicia, ja que quan acabeu d’escoltar cadascuna de les versions estic segur que la triaríeu i no en podeu triar 12, només 4.

Hi ha sopranos i mezzosopranos barrejades, alguna antiga i altres més del moment, la majoria glòries del passat recent i algunes una mica més llunyanes, totes elles me les enduria a casa, totes elles m’han fet gaudir molt, per motius ben diferents però totes admirables.

Aquí les teniu, us garanteixo que es tracta de tot un repte, perquè descartar-ne 8 us resultarà molt dolorós: Continua llegint

PRESENTANT A LISE DAVIDSEN

Lise Davidsen Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

Lise Davidsen
Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

L’Albert Garriga diumenge passat em va parlar de la soprano Lise Davidsen i de l’impacte que li va produir en una representació de Der Freischütz on cantava el rol d’Agathe, i com que la tenia pendent de portar-la a IFL ençà que la vaig veure en uns vídeos provinents del Operalia del 2015, quan el va guanyar, que em van deixar garratibat, vaig creure convenient portar-la a IFL, ja que disposo d’un liderabend del mes de maig passat, on acompanyada de l’eminent Helmut Deutsch (que no acompanya a qualsevol) ofereix un recital que estic segur que no deixarà indiferent a ningú.

Lise Davidsen és una soprano líric-dramàtica que ençà d’aquella participació en l’Operalia del 2015 no deixa indiferent a ningú. Va néixer a Stokke, un poble rural del sud-est de Noruega. Va començar a estudiar guitarra i el cant als quinze anys. Al principi es decantava molt per la guitarra, però posteriorment es va abnar decantant cap al cant. Els seus primers mestres van ser Mona Skatteboe i Runa Skramstad. Continua llegint

ANNA PIROZZI LA LADY MÉS TRIADA

anna-pirozzi

Anna Pirozzi

I quan possiblement ni jo mateix esperava malgrat que quan la vaig escoltar em vaig quedar absolutament colpit, la Lady més triada ha estat la soprano italiana Anna Pirozzi, una autèntica soprano dramàtica que malgrat la seva joventut ja triomfa en les presentacions que fa arreu. Ha cantat a Les Arts (Abigaille) i hi torna aquesta temporada a cantar la Hélène de Les vepres siciliennes, així com a Bilbao per cantar la Maddalena de Andrea Chénier i al Teatro Real per cantar precisament Lady Macbeth el proper mes de juliol.

A IFL l’he presentat d’incògnit i també ha triomfat, cruspint-se amb patatones a grans, grandioses Lady. Va començar a despuntar des d’un bon començament i sempre s’ha mantingut al capdavant disputant-se el primer lloc amb dos noms indiscutibles: Ghena Dimitrova i Shirley Verrett, que són les que han quedat en segon i tercer lloc. Un podi magnífic però jo mai hagués pensat que la Pirozzi guanyaria, per aixóòencara em sembla més valuós aquest triomf, perquè estic segur que la immensa majoria dels que l’heu triat no sabíeu qui era.

Les votacions han anat d’aquesta manera. Continua llegint

A L’ENTORN DE MACBETH TRIEM UNA LADY

 

Vivien Leigh (Lady Macberh)

Vivien Leigh (Lady Macberh)

Iniciem les tries de la temporada 2016/2017 amb un personatge operístic fascinant, la Lady Macbeth, aprofitant que el dia 7 d’octubre s’inicien les 11 representacions d’aquesta òpera cabdal del repertori verdià.

De la Lady podríem triar-ne tres fragments o àries que caracteritzen la seva complexa personalitat i els diferents estat d’ànim que l’ambiciós personatge ha de mostrar, però potser el moment més emblemàtic i que el ofereix més possibilitats de valorar les possibilitats tècniques i expressives de la veu i l’intérpret sigui la seva escena d’entrada, amb la lectura de la carta “Nel dì della vittoria io le incontrai…“(tot i que alguna versió de les triades opta per la discutible solució d’escoltar la veu d’un home que la llegeix, no debades és la carta que Macbeth dirigeix a la seva esposa),  seguida del recitatiu “Ambizioso spirto tu sei Macbetto…” , l’ària “Vieni t’affretta! Accendere” i la preceptiva i vibrant cabaletta “Or tutti sorgete“.

Jo us proposo 12 versions, tot i que podien ser moltes més perquè la fonografia ens ha deixat veritables perles, no totes en italià, tot i que jo només m’he cenyit a les cantades en l’idioma original, encara que alguna d’elles costa acceptar que el que canti sigui en italià ;-).

En podreu triar 4 i teniu temps fins la mitjanit del dijous 6 d’octubre. El dia 7, coincidint amb la primera representació liceista publicaré la llista amb la més triada.

Gaudiu-ho perquè la intensitat de les versions és electritzant Continua llegint

DAMRAU I PETRENKO: VIER LETZTE LIEDER DE RICHARD STRAUSS A MUNIC

Diana Damrau i Kirill Petrenko. Foto: wilfried-hosl

Diana Damrau i Kirill Petrenko.
Foto: Wilfried Hosl

La seducció vocal que Diana Damrau utilitza amb intel·ligència i sensibilitat és una arma imbatible per a recrear l’univers nostàlgic i crepuscular dels darrers quatre lieder de Richard Strauss. Després d’un treball discogràfic esplèndid amb Christian Thielemann dedicat íntegrament al compositor bavarès ara fa front a aquesta joia testamentària per primera vegada i sota la direcció de Kirill Petrenko, el futur director de la Berliner Philharmoniker, encara director a Munic. Continua llegint

DANIELA DESSÌ (1957-2016)

Daniela Dessì Fotografia de Nicola-Allegri

Daniela Dessì Fotografia de Nicola-Allegri

Costa entendre i acceptar que Daniela Dessì hagi mort.

La primera vegada que vaig veure a Dessì va ser al Liceu cantant Desdemona al costat de Plácido Domingo i Silvano Carrolli, dirigits per García Navarro i Piero Faggioni. La joveníssima i bellíssima soprano va cantar com atemorida en mig de la força tempestuosa de l’orquestra verdiana sota la direcció efectista del malaurat director espanyol, d’un Domingo abassegador que va motivar les més llargues ovacions que jo hagi escoltat mai al Liceu després d’una representació i d’un Silvano Carroilli vociferant, gens subtil i intentant imitar a Titto Gobbi sense ni tan sols aproximar-se al seu il·lustre col·lega.

Dessì no tenia encara els 30 anys i potser era el seu debut en el rol, no ho he pogut contrastar, però recordo que en molts moments va quedar tapada per els excesos orquestrals, ara bé quan va venir el torn de la gran escena del quart acte, amb l’orquestra obligada  a pregar al seu costat, aleshores va sortir tota la dolçor, la musicalitat i el temperament d’una soprano que esdevindria imprescindible en molts teatres importants sota la direcció dels més grans mestres i en les produccions més rellevants. Continua llegint

GALA A BADEN BADEN: HARTEROS-GUBANOVA-KAUFMANN-TERFEL;ARMILIATO

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Com aquells sorbets refrescants que serveixen per alleugerir els plats més densos dels àpats més suculents, avui entre Die Walküre i Siegfried, us porto la Gala que va tenir lloc el passat 24 de juliol al Festspielhaus de Baden-Baden i que va reunir un pòquer d’asos: Anja Harteros, Ekaterina Gubanova, Jonas Kaufmann i Bryn Terfel, sota la direcció de Marco Armiliato.

És una gala festiva amb uns cantants que enlluernen i que poc importa algun que altre excés o alguna que altra  relliscada interpretativa, perquè és un entreteniment per a butxaques ben nodrides (entre 280€ i 87€) que són feliços assistint a un concert de grans noms i amb obres mil i una vegades escoltades. Poc risc, glamour, públic nonagenari i una ocasió d’or per comercialitzar un concert de vendes garantides. Continua llegint

FEDORA A NÀPOLS: EL DECLIVI DE CEDOLINS I FILIANOTI

Giuseppe Filianoti i Fiorenza Cedolins a Fedora (Teatro San Carlo de Nàpols)

Giuseppe Filianoti i Fiorenza Cedolins a Fedora (Teatro San Carlo de Nàpols)

Ja feia anys que gaudia de l’òpera quan va sorgir un tenor que semblava que havia de fer una gran carrera, Giuseppe Filianoti i una mica més tard, tot i ser deu anys més gran que el tenor, vaig descobrir gràcies a un vídeo VHS d’una Aida al San Carlo de Nàpols, a Fiorenza Cedolins, tota una revelació.

No han passat tants anys i ambdós cantants, joves promeses de la lírica italiana fa 20 anys, amb veus lluminoses, solars i belles, mostren ara un declivi lamentable, fruit segurament de decisions errònies, de consells poc encertats, d’ambicions i pocs escrúpols d’agents i directors artístics que temptaven la glòria dels artistes, amb contractes sucosos i emmetzinats. Malalties mai previstes i sempre implacables, han fet la resta. Continua llegint

Sabine Devieilhe i Anne Le Bozec interpreten Ravel, Roussel i Zemlinsky

Anne-Le-Bozec-Sabine-Devieilhe-Monnaie

Avui un exquisit àpat per a paladars refinats: Un recital de la soprano francesa Sabine Devieilhe acompanyada al piano per Anne Le Bozec, interpretant obres de Ravel, Roussel i Zemlinsky, és a dir, quasi amb tota seguretat l’afluència de visitants caurà en picat malgrat que la deliciosa soprano francesa, de veu puríssima i musicalitat distingida, garanteix una vetllada de qualitat musical i vocal admirable, quelcom que sempre hauria de ser un motiu de joia per a tots els amants de la música i el cant.

Tot i que els autors interpretats no siguin ni Schubert, ni Mahler, compositors “tolerats” per el gran públic que defuig els liderabend com els gats l’aigua (casos mediàtics a banda, és clar) , Devieilhe i Le Bozec recreen amb delicadesa i refinament aquest reguitzell de cançons de cristall fràgil i trencadís, que sense la deguda sensibilitat i expressivitat corren el perill d’esmicolar-se en mig del tedi. Continua llegint

Concert d’Ermonela Jaho i Charles Castronovo a París

ermonela-jaho charles-castronovo

Doncs sí, un concert, un bon concert, amb una soprano i un tenor (que no necessàriament han de ser parella fora de l’escenari), cantant àries d’òpera i fins i tot incloent alguns fragments orquestrals poc habituals, és possible.

Només cal agafar dos cantants amb la passió necessària per transmetre emocions, escollir un repertori quasi idoni a les seves vocalitats i amb unes  certes pretensions per incloure obres una mica diferents.

Això és el que la soprano albanesa Ermonela Jaho i el tenor nord-americà Charles Castronovo proposen en un concert celebrat el passat 7 de juny al Théâtre des Champs-Elysées de Paris, acompanyat per l’Orchestre National d’Ile de France sota la direcció de Marco Zambelli. Continua llegint