Jordi Roch i Bosch (Barcelona 1931-2025)

Impossible dir res més que ha mort un home bo i cabdal per a la cultura, la música i per Catalunya, sobretot i entre moltes altres coses, l’ànima eterna de la Schubertíada de Vilabertran, Jordi Roch i Bosch.

Reposi acaronat per la llum primigènia i la música dels grans mestres.

Urlicht (Jochim von Arnim, Clemens Brentano)

O Röschen rot,
Der Mensch liegt in größter Not,
Der Mensch liegt in größter Pein,
Je lieber möcht ich im Himmel sein.
Da kam ich auf einen breiten Weg,
Da kam ein Engelein und wollt mich abweisen,
Ach nein, ich ließ mich nicht abweisen.
Ich bin von Gott, ich will wieder zu Gott,
Der liebe Gott wird mir ein Lichtchen geben,
Wird leuchten mir bis in das ewig selig Leben.

Llum primigènia (Traducció de © Manuel Capdevila i Font)

Oh, petita rosa vermella!
L’home es troba en la misèria més gran!
L’home es troba en la pena més profunda!
M’agradaria molt estar en el cel.
He recorregut un llarg camí,
i ara un àngel em vol rebutjar;
ah, no, no em deixaré rebutjar!
Jo vinc de Déu i vull tornar a Déu,
el bon Déu m’il·luminarà,
m’il·luminarà fins a la benaurada vida eterna.