Véronique Weklé, Ludovic Tézier i Nadine Sierra. Gran Teatre del Liceu 18 de febrer de 2026 Foto gentilesa de J.Manuel Baena

La temporada 2025/2026 havia previst el retorn de la soprano Renée Fleming amb un recital acompanyada pel pianista Howard Watkins el 12 de desembre de 2025. Aviat es va anunciar que la diva nord-americana cancel·lava les seves actuacions i la direcció artística del Liceu, va respondre immediatament amb un altre recital amb dos cantants estimats: Nadine Sierra, una imprescindible pels liceistes que aquesta temporada no ens visitava després que en l’anterior fos una assídua triomfadora en les seves quatre brillantíssimes actuacions i el baríton francès Ludovic Tézier, un que ens agradaria que fos més imprescindible del que és, tot i que té una llarga trajectòria d’ençà que va debutar l’any 2006 amb un Lescaut de la Manon pucciniana. El bellíssim programa triat, íntegrament operístic “exigia” la intervenció de l’orquestra, però ens hem hagut de conformar amb l’acompanyament pianístic de Véronique Werklé, mestre assistent del Liceu.

Nadine Sierra I Ludovic Tézier són dues grans veus, dos cantants excepcionals i és un goig tenir-los sobre l’escenari en aquest recital, malgrat l’improvisat o aquesta solució de bolo de luxe que no permetia altra fórmula que l’emprada, amb una ària rere l’altra, alternant-se i amb dos duos, per acabar cadascuna de les parts, però lamentablement sense les respectives cabalettas. Estaba poc assajat i ens hem hagut de conformar, de molt bon conformar, això sí, amb dos cantants excepcionals que sense despentinar-se gaire han fet les delícies del públic que volia més, jo també.

Jo hauria desitjat que Tézier hagués cantat més i ella menys, o per dir-ho d’una altra manera i no aixecar suspicàcies, que tots dos haguessin cantat igual, no ella més que ell com ha estat i el motiu no és un altre que avui, he gaudit molt més amb Tézier que amb Sierra.

Tots dos són posseïdors d’un instrument privilegiat i generós, però ell ha demostrat una classe excepcional, una noblesa i una elegància extraordinàries. Si algú vol saber que és un baríton, li hem de dir Ludovic Tézier i si algú vol saber que diferencia un bon cantant d’un fora de sèrie, li hem de dir s’escolti a Tézier. Després d’un inici només correcte amb la preciosa “Scintille diamant” d’Offenbach ha sorprès amb la tria del subtil joiell “Devant la maison” de La Damnation de Faust de Berlioz i després encara amb una altra exquisidesa com és el “Sois immobile” del Guillaume Tell de Rossini, totes dites amb una intensitat i una sobrietat extraordinàries, amb una projecció i domini de l’emissió, absolutament aclaparadora. Quedava el millor per la segona part, un referencial i inoblidable “Ah! per sempre” de I Puritani de Bellini, tota una lliçó de belcanto, legato, elegant fraseig i contundència interpretativa que avui no té rival no tan sols en la seva corda. El seu “Dio di Giuda!” del Nabucco de Verdi el situa a l’altar de les divinitats.

És una llàstima que ni en els dos duets que han tancat cadascuna de les parts, Rigoletto a la primera i La Traviata a la segona, no s’hagin incorporat les respectives cabalettas, també hagués estat espectacular sentir la cabaletta de l’aria de Riccardo Forth.

De propina ens ha ofert en solitari, l’ària que canta Cascart a l’òpera Zazà de Leoncavallo i acompanyat de la Sierra, el “La cí darem la mano” del Don Giovanni, ell molt més en estil que ella, ambdós en tot cas, deliciosos.

El cas de Sierra és tot un altre. Ja sabem que l’instrument també és privilegiat i que tècnicament està dotada d’una amplíssima gamma de recursos, però em va “decebre” amb una mancança de varietat expressiva, o almenys en el recital d’ahir ho va mostrar sobretot a la primera part. Tenint una veu tan plena, bonica i extensa, dominant el cant legato i tenint un fiato portentós, per què no va ser més expressiva?. Va iniciar el recital amb Mozart, la deliciosa, etèria ària de Susanna del quart acte de Le Nozze di Figaro “, la va llegir, però en cap moment va crear aquelles sonoritats etèries i aquells sons flotants, no es va aturar el temps, la va llegir i prou i en una de les àries que més estimo de l’òpera que més estimo de Mozart, no pot ser.

Tampoc va estar especialment inspirada a “Chi il bel sogno di Doretta”, una ària d’aquelles per a seduir i ella va estar massa plana, tot estava al seu lloc, però l’ànima fascinant era absent. El seu gran moment va arribar amb “Dieu ! Quel frisson court dans mes veines… Amour, ranime mon courage” del Roméo et Juliette de Gounod, una òpera que ens hauria de venir a cantar sencera perquè hi està més que esplèndida. En aquesta ària llarga, dificil, intensa i exigent, ho broda i aquí si, commou. Extraordinària! Després en la bellíssima “Depuis le jour” de la Louise de Charpentier, només ho va fer bonic, escolàsticament bonic, però li van mancar “nuances”, pianíssims, que ahir no van sovintejar i aquella sensualitat en el cant que fa d’aquesta ària un moment catàrtic, ella només la va fer bonica, el que és, però a les grans com ella, jo els hi demano TOT.

La segona part, més belcantista, va iniciar amb “Prendi, per me sei libero… Il mio rigor dimentica” de l’Elisir i després “Quel guardo il cavaliere… So anch’io la virtù magica” del Don Pasquale, us diria que ambdues intercanviables, sense gaire dirència entre l’Adina i Norina. Tècnicament, cap retret, vocalment tot a lloc, ben posat, net i polit, però potser hauria hagut de triar un belcanto més dramàtic en lloc de dos tan similars.

El vals de Mussetta tan perfecte com innecessari i en els dos duos, Rigoletto i Traviata, magnífica, amb un “Tutte le feste al tempio” intens i segurament motivada per un immens Tézier, mentre que m’hauria agradat molt més que en lloc de cantar mig duo de La Traviata, que ja li coneixem i que canta magníficament, ens hagués regalat amb Tézier el duo sencer de Luisa Miller que acaba d’incorporar en el seu repertori i que aquests dies canta a Viena. En els duos amb Tézier el vessant interpretatiu va crèixer perquè suposo que ell ajudava molt, tot i que ja sabem que Violetta és un dels seus rols carismàtics.

De bis ens va oferir acompanyada pel seu marit contrabaixista, una peculiar i sensual versió de Bésame mucho, la popular cançó de la mexicana Consuelo Velázquez, que ella, acompanyada de manera ben original i “exòtica”, ha cantat a la seva manera, però que a mi m’ha semblat esplèndida.

Mozart no és el seu, però serè magnànim amb el seu “La ci darem la mano” perquè quan estàs de fi de festa, quasi tot està permès i perquè el Don era superlatiu.

Una gran nit perquè els dos cantants són d’aquells excepcionals i molt malament haurien d’anar les coses perquè tant talent no donés els seus fruits, però ara que no em llegeix (quasi) ningú, us diré que m’esperava una mica més, sobretot d’ella.

Que tornin tots dos i en una òpera, si us plau!. Ara em ve al cap una Thais amb ells de protagonistes, seria de traca i mocador, oi?

Nadine Sierra cantant “Bésame mucho” acompanyada pel seu marit. Fotografia gentilesa de Francisco Egea

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791)
“Giunse alfin il momento…Deh, vieni, non tardar” (Le nozze di Figaro) – Nadine Sierra

Jacques Offenbach (1819 – 1880)
“Scintille diamant” (Les contes d’Hoffmann) – Ludovic Tézier

Giacomo Puccini (1858 – 1924)
“Chi il bel sogno di Doretta” (La rondine) – Nadine Sierra

Hector Berlioz (1803 – 1869)
“Devant la maison” (La damnation de Faust) – Ludovic Tézier

Charles Gounod (1818 – 1893)
“Dieu ! Quel frisson court dans mes veines… Amour, ranime mon courage” (Roméo et Juliette) – Nadine Sierra

Gioachino Rossini (1792 – 1868)
“Sois immobile” (Guillaume Tell) – Ludovic Tézier

Gustave Charpentier (1860 – 1956)
“Depuis le jour” (Louise) – Nadine Sierra

Giuseppe Verdi (1813 – 1901)
Duo de Gilda i Rigoletto de l’acte II (Rigoletto) – Nadine Sierra, Ludovic Tézier

PAUSA

2a PART

Gaetano Donizetti (1797 – 1848)
“Prendi, per me sei libero… Il mio rigor dimentica” (L’elisir d’amore) – Nadine Sierra

Vincenzo Bellini (1801 – 1835)
“Ah! per sempre” (I puritani) – Ludovic Tézier

Gaetano Donizetti (1797 – 1848)
“Quel guardo il cavaliere… So anch’io la virtù magica” (Don Pasquale) – Nadine Sierra

Giuseppe Verdi (1813 – 1901)
“Dio di Giuda!” (Nabucco) – Ludovic Tézier

Giacomo Puccini (1858 – 1924)
“Quando me’n vo’” (La bohème) – Nadine Sierra

Jules Massenet (1842 – 1912)
“Méditation” (Thaïs) – Véronique Werklé (piano sol)

Giuseppe Verdi (1813 – 1901)
Duo Violetta Germont Acte II (La traviata) – Nadine Sierra, Ludovic Tézier