Per la seva bellesa conceptual, per la seva íntima profunditat, per les coses que es diuen i com es diuen, per la cuidadíssima i luxosa posada en escena, pel sarcasme, la ironia, la mala llet refinada, l’elegància intrínseca d’un país que adoro, immillorablement fotografiada per Dario D’Antonio, per les pauses, els silencis, els diàlegs curts i la lentitud de la proposta, per les interpretacions de tots i la magistral de Toni Servillo, pel guió i per la direcció de Paolo Sorrentino, algú que és capaç de fer-nos aturar, pensar i gaudir.
No és estrany que en acabar, una part considerable del públic l’hagi aplaudit.
No us la perdeu perquè serà difícil que amb el que queda d’any, una pel·lícula m’agradi tant.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Encara m’ha agradat més que La grande bellezza.
M'agradaM'agrada
També diria el mateix, jo.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
caram! Ras, curt i directe. Crec que l’haure de veure.
PS: llegeixo tots els posts pero vaig en una muntanya russa i quan podria respondre me n’oblido i quan recordo no tinc temps. Mal repartit. 🎢
M'agradaM'agrada
Tu no t’has d’amoïnar i quan tinguis tres horetes ocioses, aneu a veure la pel·li i després a prendre una birreta per comentar-la, perquè segur que us agafaran ganes de comentar-la.
Els apunts no es mouen d’IFL.
M'agradaM'agrada
L’acabo de veure. Coincideixo amb tu. Grazie tanti per le consiglio.
M'agradaM'agrada
Di niente, prego e grazie per il comentario. 😉
M'agradaM'agrada
Em sorprèn molt aquesta publicació de la crítica d.un film a la cartellera i què poc te a veure amb l. Òpera però posats a fer jo voldria dir la meva. Marevellosa direcció com ja ens te acostumats el senyor Sorrentino amb una delicadesa sublim a l. hora de dirigir els seus actors/actrius ja de plantilla fixa en les seves produccions. La naturalesa altament política de la trama ( algú em va dir que no evangelitzes els seus seguidors ) ho impregna quasi bé tot el metratge. Això fa que les qüestions morals i religioses comencin a agobiar en certes parts de la cinta. Fotografia sublim i ambientació molt marcadament italiana li dona un caràcter de notorietat al conjunt de la feina d. actors. Destacar la entrada tan agosserada del president Portuguès, les converses amb un papa molt especial ( continuen les incursions políticament correctes que tant poc m. agraden ) i un personatge que per mi es el millor de tots per moltes raons que no diré aquí : el cap de seguretat del president italià. Per últim afegir la poca gràcia que li farà aquesta cinta a aquells amants dels animals en certes escenes las quals jo la veritat no estic gens d.acord.
M'agradaM'agrada
Ja vaig deixar ben clar en l’apunt de retorn el següent:
I ençà d’aleshores he parlat del que m’ha semblat. Calen explicacions després d’haver fet comentaris de discs no operístics, de representacions de teatre musical, de teatre de text, de concerts de música de cambra, de música coral, de música simfònica, d’exposicions, d’homenatges o records a persones estimades, etc.? Cal?, doncs em penso que no. Dit amb tot el respecte, parlo del que vull.
Gràcies pel comentari.
M'agradaM'agrada
Es clar, només faltaria que no poguessis escriure del que vols però està clar que els lectors també farem comentaris del que volguem. Salutacions.
M'agradaM'agrada
No desitjo altra cosa, sempre i quan facin referència al que es proposa.
M'agradaM'agrada
Sempre ho he fet i ho faré malgrat no agradi. Salut.
M'agradaM'agrada
No, sempre no ho has fet , vas posar una falca ideológica i ja et vaig dir que en el blog no se’n parla de política. Ja ho saps.
Gracies.
M'agradaM'agrada
Se.n diu lliberat d.expressió agradi o no agradi i a més a més era referit allò que s.estava criticant. Punt i final.
M'agradaM'agrada
Punt i final? Em busques però no em trobaràs, ara bé un altre comentari ideològic no te’l permetré. No és llibertat d’expressió quan saps que a la casa hi ha temes que no es toquen per decisió de l’amo i si ho fas, tal trobaràs.
M'agradaM'agrada
Ja et vaig dir que considero comentar allò que vulgui i no has de ser tú qui digui el que haig de dir o no en un comentari. El contingut el posso jo i només jo doncs no m.han de dir el que haig de comentar. I sincerament si no t. agrada el que llegeixes doncs només has de tancar comentaris i llestos si no ho fas has de empassar-te tota classe d. arguments t.agradin o no ja que només tenir comentaris complaents o de la corda d. un és fer trampes. Salut.
M'agradaM'agrada
El blog acumula 93.663 comentaris sense contar aquest, en aquesta xifra n’hi ha de tota mena, que m’agraden i no, amb opinions molt divergents a la meva i això mai ha estat un problema, ara bé, si no entens que no permeti parlar de política tens un problema de comprensió i et vaig dir el motiu i si no ho respectes no tancaré els comentaris, això ni t’ho imagines, però bloquejar, ho puc fer, de fet ja ho he hagut de fer amb algú que només buscava brega, un troll se’n diu d’això.
Espero que no sigui la teva intenció.
M'agradaM'agrada
No ho és ni ho ha sigut mai, sempre he fet comentaris dins al teu blog amb total llibertat i continuarà així indefinidament doncs el problema ho tens tú si t. agraden o no. Hi han hagut diferents moments en que has parat i inclús volies deixar d. escriure i jo vaig ser un dels que et van animar a fer-ho però en fí fes el que creguis convenient i continuo dient el mateix tant si agrada com si no. Salut.
M'agradaM'agrada
Per fer estona que has dit punt i final trobo que ho allargues molt. Ja he dit el que t’havia de dir i públicament.
Saps les normes de la casa.
Bona nit
M'agradaM'agrada
Amenaçar a un lector no és una bona idea sobretot perque faràs un ridícul espantós i un mal exemple de pluralitat d. opinió. I aquí qui s.allarga massa ets tú amb tal de no respondre.m ja n. hi havia prou.
M'agradaM'agrada
Ets un provocador i tens ganes de brega, jo no.
M'agradaM'agrada
Paolo Sorrentino crec que és el continuador dels grans directors del cinema italià del passat, Fellini, Visconti, Pasolini etc. per la seva capacitat teatralitzada de posar una posta escènica de gran valor estètic i bellesa, amb arguments no sempre del tot assolits i de vegades feixucs com va passar amb El Divo en el qual feia un retrat de Giulio Andreotti el que va ser durant anys primer ministre d’ Itàlia, o amb Berlusconi, aquí ens presenta un retrat que s’ assembla bastant al president d’ Itàlia Sergio Mazzarella, home irònic, obsessionat amb la traïció de la seva dona en el passat i molt valorat en el context actual de la política italiana per la seva integritat moral amb més llums que ombres abans de deixar el càrrec, gran planté d’ actors tant secundaris com principals, moments genials com la rebuda del president de Portugal, o les converses pare i filla.
M'agradaM'agrada
Així és, pot encertar com és el cas o no, com succeeix amb tots els directors, també els més grans. El temps li donarà més entitat s la seva obra, però si aquesta no li cal. És genial.
Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada