Faltava un minut per començar el concert, tot i que a la lluerna davant de l’entrada de l’Auditori hi havia uns quants músics de l’orquestra protestant, el públic entrava al recinte i ningú ens avisava de res. L’Orfeó Català ha començat a entrar a l’hemicicle i el públic que ja començava a ocupar les seves localitats l’han rebut amb aplaudiments. Cap músic de l’OBC assegut a les seves cadires. S’intuïa alguna cosa, però quan per megafonia ens han avisat que el concert estava a punt de començar i que apaguéssim els mòbils i la prohibició de fer fotografies durant el concert i tota la litúrgia habitual prèvia a l’entrada del director, semblava que tindríem segona de Mahler com a mínim, ja que l’altra obra anunciada, Casandra de Blai Soler, ja havia caigut del programa.

S’han apagat les llums de sala i una veu per megafonia ens avisa que a causa de la vaga dels músics i a la impossibilitat de fer la segona de Mahler amb els músics disponibles, el concert quedava cancel·lat, tot lamentant els perjudicis i molèsties ocasionades, fent prevaldre el dret de vaga, com no podia ser de cap altra manera. Entre el públic aplaudiments i protestes, que no crec que fossin contra els músics, més aviat i aquest era el meu cas, contra la direcció de l’Auditori i també de l’OBC.

Després de la cancel·lació dels concerts al Auditorio Nacional de la setmana passada i amb una vaga general dimecres, era de preveure que no es podria preparar la segona de Mahler com seria desitjable. Em pregunto per què no han cancel·lat abans, i han evitat que els abonats i el públic en general ens desplacessin fins a l’auditori si era evident que fins i tot que a darrere hora la direcció hagués acceptat les condicions que posen els músics per a desconvocar-la, el concert que segurament s’havia assajat poc i malament, i per tant no es podia oferir la qualitat mínima exigible.

L’Auditori havia anunciat a les xarxes mostrant un cinisme poc apropiat, que possiblement els concerts d’avui i demà podien patir alguna incidència. El costum i les maneres dels directius i també dels maquinistes de la RENFE sembla que s’està estenent a tots els col·lectius. Potser que tots plegats ens posem seriosos.

Els músics de l’OBC tenen unes reivindicacions no ateses per la direcció? Doncs vaga! Sense eufemismes i caigui qui caigui. Res a dir i molt a lamentar.

Fer veure que no passa res després d’una setmana convulsa que com ja he dit, era impossible preparar el programa prèviament anunciat, em sembla un tracte poc adequat al públic i encara que dilluns es posin en contacte amb nosaltres per informar de com es farà la devolució de l’import de les localitats, aquest precisament era el tema que menys em preocupava quan ens han fet desallotjar la sala. El poc respecte pel públic que s’ha apropat fins al carrer Lepant és lamentable.

Caldria esperar que la direcció de l’OBC i l’Auditori facin pública la cancel·lació de la temporada de l’OBC fins que no se solucioni el problema, perquè no podria arribar a entendre que els concerts amb els solistes i directors corresponents es preparessin amb els assaigs setmanals pertinents, per a després durant el cap de setmana es cancel·lessin.

Tot plegat, molt llastimós i sobretot esperant que s’arribi a un acord, perquè s’ho mereixen i ens ho mereixem.