A diferència del que puguin creure encara a hores d’ara alguns aficionats a l’òpera, Felice Romani, llibretista de I Capuleti e i Montecchi, no es va basar en la tragèdia de William Shakespeare.

A la Itàlia de principis del segle XIX, l’obra de Shakespeare era poc coneguda i Romani va acudir directament a les fonts originals italianes, principalment a la novel·la de Matteo Bandello (segle XVI), a la versió de Luigi da Porto i a la revisió dramàtica que n’havia fet Girolamo Dalla Corte.

Així i tot, com que totes dues obres parteixen de la mateixa tradició literària, hi ha diverses coincidències estructurals i temàtiques, però moltes més diferències.

L’argument central i la rivalitat d’ambdues versions narren l’amor impossible entre Giulietta (Julieta) i Romeo (Romeu) en el context de l’odi visceral entre les dues famílies rivals de Verona, els Capuleti i els Montecchi.

També el confident Lorenzo es converteix en l’aliat i intermediari dels amants i ell és qui idea el pla de la poció simuladora de la mort per evitar que la noia sigui forçada a casar-se amb un altre home.

Així mateix, el pare de Giulietta (Capellio en l’òpera, Capulet en Shakespeare) imposa un matrimoni a la seva filla contra la seva voluntat, desencadenant la pèrdua de control dels esdeveniments que conformen el desencadenant tràgic quan Romeo creu erròniament que Giulietta és morta, prenent-se un verí i ella es desperta de l’efecte de la poció que ha pres per simular la seva mort i poder escapar amb Romeo, quan aquest acaba de prendre el verí mortal.

Però per entendre millor les coincidències, cal destacar algunes diferències clau que mostren que Romani no va seguir l’obra anglesa:

El famós balcó que tants turistes visitants de la ciutat del  Vèneto cerquen per fer-se la foto i mostrar-la, fins i tot abans que existissin les xarxes socials, no és en cap moment l’escenari de l’encontre nocturn secret dels amants. Romani fa entrar a Romeu directament a la cambra de Giulietta i també envia a la cua de l’atur a la nodrissa a Mercutio i Benvolio, dessacralitza a Lorenzo i el fa metge de la mútua privada dels capulets, alhora que envolta la trama d’un cert ambient polític fent present que Romeo és el cap militar dels Montecchi en el conflicte entre güelfs i gibel·lins per reforçar l’animadversió entre les dues famílies.

En el desenllaç al sepulcre, a la versió de Romani, seguint la tradició italiana de Da Porto, Giulietta es desperta abans que Romeo mori del tot, cosa que permet un breu i agònic duet de comiat abans de la mort final. Shakespeare, que potser no va pensar mai que les seves tragèdies fossin font d’inspiració de compositors per fer òperes que podien fer possible que els dos personatges poguessin cantar alhora les desgràcies del seu destí, fa que Romeo mori abans que ella es desperti.

Com que aquesta òpera ja va ser motiu d’un apunt preparatori el mes de maig de 2016, quan aquest títol es va programar per darrera vegada al Liceu PREPARANT I CAPULETI E I MONTECCHI, en aquest d’avui només deixaré coses dels cantants que interpretaran els dos repartiments prevists.

La soprano nord-americana Lisette Oropesa és prou coneguda al Liceu, on ja ha intervingut en la “Rodelinda” de Händel (2019), la Violetta Valery de “La Traviata” (2020) i concert del 175 aniversari del Liceu (2022) on va cantar l’escena de la bogeria de “Lucia di Lammermoor” i en un altre gal·la l’any 2024 on va cantar una ària de “Monte Carmelo” de Moreno Torroba, el vals de Juliette de “Roméo et Juliette” de Gounod i el duo “Caro elisir! Sei mio!” de “L’elisir d’amore” de Donizetti.

És una soprano magnífica, una lírica lleugera que si no s’endinsa en rols excessius per a la seva veu i la Giulietta de Bellini és ideal per a la seva vocalitat, és tota una garantia de musicalitat, belcantisme ben entès i, per tant, de gaudi.

Lisette Oropesa cantarà cinc representacions de les set previstes. Us la proposo cantant Bellini, però l’Elvira de I Puritani l’any 2024.

Les altres dues representacions previstes les cantarà la molt estimulant Marina Monzó que l’any passat va enlluernar com Adina de “L’Elisir d’amore”, com us recordo en aquest YouTube amb el sorprenent Nemorino de Michael Spyers (debutaven ambdós en els respectius rols)

En el rol de Romeo, debuta al Liceu la mezzossoprano italiana Raffaels Lupinacci que ja cantar aquest rol l’any 2024 a Liège en l’estrena d’aquesta producció d’Allex Aguilera de l’Opéra Royal de Wallonie-Liège que veurem enguany.

Raffaella Lupinacci és una mezzosoprano italiana nascuda a Acri (Calàbria). Després de començar la seva formació musical amb el piano a sis anys, va estudiar cant líric al Conservatori Stanislao Giacomantonio de Cosenza. El punt de inflexió decisiu en la seva carrera es va produir el 2012, quan el prestigiós director de l’esperit rossinià Alberto Zedda la va seleccionar per formar part de la reconeguda Accademia Rossiniana de Pesaro. Aquell mateix any va debutar al Festival Rossini de Pesaro en el paper de la Marchesa Melibea a Il viaggio a Reims. Lupinacci canta habitualment als escenaris operístics i festivals més importants d’Europa, incloent-hi el Teatro alla Scala de Milà, la Dutch National Opera d’Amsterdam, el Theater an der Wien, el Teatro Regio de Torí, el Donizetti Opera Festival de Bèrgam i ara incorpora el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Els rols habituals del seu repertori son: Adalgisa a Norma (Bellini), Giovanna Seymour a Anna Bolena, Sara a Roberto Devereux (Donizetti), Cenerentola a La Cenerentola i Rosina a Il barbiere di Siviglia (Rossini) i també ha cantat Carmen (Bizet) i Charlotte a Werther (Massenet).

Escoltem-la cantant “Se Romeo t’uccise un figlio/la tremenda ultrice spada” de l’òpera de Bellini en la producció de Liège de l’any 2024.

En el segon repartiment el rol de Romeo anirà a càrrec de la mezzosoprano Caterina Piva, de la que no en vaig parlar gaire bé no fa gaire, arran d’un concert amb Spyres i Tézier. No canta gaire belcanto, però he trobat un YouTube on canta “Deh non voler costringere” l’ària de Smeton de l'”Anna Bolena” de Donizetti, d’una representació de juny de 2023 al Teatro San Carlo di Nàpols.

Per fer front al rol de Tebaldo, torna al Liceu el tenor peruà Iván Ayón-Rivas que tan bona impressió em va fer cantant en el Trittico de l’any 2023, els rols de Rinuccio a Gianni Schicchi i el jove enamorat a Il Tabarro. Després he llegit algunes ressenyes que no m’animen gaire, però espero i desitjo que com a Tebaldo no desllueixi a la parella femenina, tot i que en el seu repertori el belcanto no sigui l’estil que acostuma a cantar i això em preocupa.

No feu cas, una vegada més, de la pàgina web del Liceu perquè en la biografia diu que debuta aquest any. Caldria aconsellar o quasi exigir al becari/ària que li fan fer aquestes coses, que abans d’escriure consulti els annals d’en Jaume Tribó penjats a la mateixa web del Liceu. A banda del becari/ària, com a mínim cal fer una estirada d’orelles a qui hauria de controlar la feina que encarreguen a persones que no saben gaire i no hi posen tot l’interès. Tots els responsables d’aquesta cadena de descuits o negligències, ja és una cosa molt més greu perquè cobren, i molt.

Tornem a Ayón-Rivas. Va guanyar el premi Viñas de l’any 2019, però millor no posar aquella “Gelida mannina” que va cantar al concert final. Crec que l’ajudo si us poso l’ària de “Faust” de Charles Gounod tal com la va cantar a La Fenice l’any 2021, malgrat que quan va cantar aquest rol a Les Arts, les crítiques de les persones que conec i em refio, no van ser gaire estimulants. Encreuarem els dits.

El tenor mallorquí Antoni Lliteres assumirà el rol de Tebaldo en les funcions dels dies 7 i 10 de novembre, substituint a l’inicialment previst, cosa que s’agraeix perquè ja era hora que se li donés una oportunitat consistent. Fins ara el tenor havia participat en les temporades del Liceu, cantant rols petits a la Pikovaia Dama (2021/2022) i a Il Trovatore (Ruiz) de la següent la 2022/2023 i ara per fi assoleix un rol on podrà demostrar les capacitats estilístiques, tècniques, musicals i artístiques d’una veu poderosa.

Es fa difícil trobar algun YouTube d’Antoni Lliteres cantant un rol belcantista, ja que més aviat es dedica a interpretar rols més extravertits, expansius i de força, però m’ha semblat interessant aquesta ària de “Pepita Jimenez” d’Isaac Albéniz “Deseo y no puedo olvidar este amor” per alguns dels bons detalls que s’evidencien en la interpretació i també perquè el fragment és deliciós i l’obra potser mereixeria una representació al Liceu, no debades la catalanitat del compositor de Camprodon està fora de tota dubte, ho dic per allò de programar sempre La Francisquita de Vives quan toca cobrir la quota  de músics catalans del passat.

La interpretació és de fa un any (5 d’octubre de 2025) al Teatro de La Zarzuela on no tenen cap inconvenient en programar obres de compositors catalans.

En el rol de Lorenzo, el metge, cantarà el baix croat Marko Mimica, ja conegut a les temporades del Liceu, on ha cantat el Raimondo de la Lucia (2015), el Sir Giorgio d’I Puritani (2018), el Wurn de Luisa Miller (2019), el Ramfis a l’Aida (2020), l’Oroveso de Norma (2022), el Timur a Turandot (2023) i l’Alidoro a La Cenerentola (2024).

Us proposo sentir-lo cantant un Bellini, “Vi ravviso o luoghi ameni… Tu non sai con quei begl’occhi” l’ària de Rodolfo de “La Sonnambula” tal com ho va fer el 26 d’agost de  2025 en un concert a l’aire lliure en la commemoració del 76 Festival d’estiu de Dubrovnik.

Finalment, el rol de Capellio anirà a càrrec del baix mexicà Alejandro López que també substitueix al cantant inicialment previst. López ha cantat al Liceu el rol de Cleante a l’òpera La principessa filosofa de Carles Baguer (2021), l’Espectre de Lady Macbeth de Mtsensk i el Padre Guardiano de La Forza del destino (2024), el rector i el teixó de La guineueta astuta (2025) i el Don Bartolo de Le nozze di Figaro (2026).

Us proposo el duo amb Leonora di Vargas i el Padre Guardiano “Infelice, delusa, reietta”, amb Saioa Hernández de l’any 2024. És el més recent que he trobat.

Aprofito aquest apunt de I Capuleti e i Montecchi per posar-vos el fragment que més m’engresca, que no és cap de les àries i duos, tan celebrats pels bellinians de pedra picada, entre els que no em compto. Es tracta del concertant que s’inicia amb “Tace il fragor… silenzio”  en la versió que en fan Rosa Feola (Giulietta), Raffaella Lupinacci (Romeo), Roberto Lorenzi (Capellio), Maxim Mironov (Tebaldo), Adolfo Corrado (Corrado) dirigits per Maurizio en la producció d’Allex Aguilera a l’Opéra Royal de Wallonie-Liège de l’any 2024.

Si voleu saber més coses de les representacions del Liceu del 2026, us deixo l’enllaç del teatre.

• I Capuleti e i Montecchi Liceu 2026