IN FERNEM LAND

DEBORAH POLASKI, l’emoció


La primera vegada que vaig escoltar la Deborah Polaski, no em va agradar gens.

Recordo aquell estiu del 1988, que la primera impressió al escoltar la seva Brünnhilde, en el nou Ring dirigit per Barenboim i Kupfer, va ser literalment d’espant. Com es podia cantar d’aquella manera, cridant tots els aguts?. D’acord que la veu es maca, però allò era un despropòsit.

Els anys que varen seguir no va millorar, tan és així que, quan la Teldec va gravar tota la Tetralogia en directe des de Bayreuth, ella s’havia pres un parell d’anys sabàtics, si no recordo malament, per tal de redreçar la seva carrera. La Brünnhilde va ser la poc més que solvent Ann Evans.

El seu retorn a Bayreuth va ser amb la nova Tetralogia, aquest cop dirigida per James Levine. El canvi va ser substancial, ja no cridava, els aguts eren molt treballats, però havia aprés a modular la veu i sobretot a emetre uns aguts que sempre han estat el seu punt més feble.

La seva carrera es va rellençar amb força i no cal esmentar ara, en els teatres que ha cantat i els directors que l’han dirigit. Quan va venir al Liceu pel Tristan und Isolde, a la temporada 2001-2002, ens va arribar al cor. La seva sensibilitat va poder més que la dificultat d’emissió en els temibles aguts de la narració del primer acte, o en el inici del segon i d’algun lleu dubte d’afinació, que podreu apreciar, en la per altre part commovedora mort.

L’impacta va ser total i aquelles funcions del Tristan und Isolde, amb un cast que preludiava els principals artífexs del imminent Ring, li van valer el reconeixement, com a millor cantant de la temporada, per part del Grup de Liceistes de 4at i 5è pis.

L’any vinent està anunciada per l’Elektra de Strauss, un dels rols més emblemàtics de la seva carrera.

Escolteu el Mild und leise que va cantar al juny del 2002 al Liceu. L’orquestra la va dirigir magníficament, el injustament discutit Bertrand de Billy i ella va recollir la seva voluminosa veu a uns límits, veritablement sorprenents. La interpretació de la Polaski va ser emocionant, això és el que defineix millor el seu art, l’emoció.

Propera entrega, 19 de juny. Temporada 2000-2001, millor cantant, segons el Grup de liceistes de 4at i 5è pis, José Cura per una única funció, però quina funció!!!, de Samsó i Dalila.

3 comments

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: