VIVIEN LEIGH, cantant


Vivien Leigh - Ship of Fools (1965) 

Continuant amb la sèrie de grans actrius i actors que han cantat a dalt d’un escenari, avui li toca el torn a la meva, és a dir a la Vivien Leigh.

Quan Vivien Leigh va protagonitzar el musical Tovarich a Broadway (1963), ja estava en el procés final de la seva vida, amb una forta depressió, motivada per un personalitat bipolar i una tuberculosi detectada al 1944 i que tornar a aparèixer després del seu divorci amb Laurence Olivier (1960).

Tovarich te un llibret de David Shaw, música de Lee Pockriss i cançons de Anne Croswell.

El musical es va estrenar al The Broadway Theatre, el  18 de març de 1963 i va romandre en cartell durant 264 representacions. El musical està basat en la pel·lícula del mateix títol dirigida al 1937 per Anatole Litvak i  que varen protagonitzar Claudette Colbert i Charles Boyer, que a la vegada estava basada en una obra de teatre francesa, estrenada un any abans a Broadway, de Jacques Deval.

Els companys de repartiment de  Vivian Leigh varen ser, Jean Pierre Aumont, George S. Irving, Louise Kirtland, Alexander Scourby i Louise Troy. L’obra la va dirigir Peter Glenville i la coreografia va ser de Herbert Ross.

Vivien Leigh va guanyar aquell any el Tony a la millor actriu de musical.

Moriria quatre anys després de protagonitzar aquest musical, el 8 de juliol de 1967.

Vivien Leigh va guanyà dues vegades el Oscar de Hollywood, per la seva inoblidable Scarlata O’Hara a Gone with the Wind (1939) i la magistral Blanche DuBois de A Streercar Named Desire (1951). Tot i aixì ella es va estimar més el teatre que el cinema.

No es per que sigui la meva actriu predilecte, però de totes les que he posat fins ara (Khatharine Hepburn i Lauren Bacall) ella, sense  ser la Judy Garland és la que “canta” millor.

L’escoltarem sense solució de continuïtat en tres temes, “The only one“, “All for you” (amb Jean Pierre Aumont) i “I Know the feeling“.

Y Youtube ens deixa aquesta perla, veure la Vivien Leigh ballant i cantant a Tovarich amb Byron Mitchell, el tema “Wilkes-Barre, PA.”

Un comentari

  1. colbran's avatar colbran

    La permanencia en cartel durante 264 funciones de “Tovarich” fue un auténtico milagro porque la gestación, preestreno y estreno auguraban lo peor.
    Delbert Mann el director original fue sustituído por Peter Glenville antes de llegar a Broadway porque la Leigh lo odiaba. A Vivien Leigh no le gustaban (o las quería para ella) las canciones que cantaba Jean Pierre Aumont y tampoco las que cantaba Taina Elg (una de las existosas “Les girls” fílmicas) que tenía un papel secundario. De tal forma, que se escribieron nuevos temas y se suprimió el papel de la Elg, pasando ésta a cover de la Leigh y luego, llegado el musical a Broadway, ni eso. Se buscó nueva cover.
    El estreno en Broadway no pudo ser criticado en prensa porque había huelga de críticos y los comentarios del estreno se hicieron a través de la radio. La Leigh fue muy aceptada por todos y aplaudieron su baile y su canto. Ella, por su parte, no estaba muy convencida de que cantara bien y a punto de estrenar le comentó a Jean Piere Aumont que su voz no estaba a la altura de las canciones y que dejaba el espectáculo. Aumont le hizo ver que tampoco iba a cantar “Aida” y, por lo tanto, debía seguir en el show, aunque lo hizo muy poco convencida.
    La distribución de premios que le adjudicaron a la Leigh (dos más aparte del Tony) le dió moral y siguió adelante durante seis meses, pero al final los problemas de salud que ya comenzaban a minarla
    la obligaron a dejar el show e internarse.
    Eva Gabor, la sustituýó, pero, carente de las cualidades artísticas de la Leigh sólo mantuvo el espectáculo en cartel dos semanas más.
    En 1964 “Tovarich” volvió a representarse por circuitos con Aumont y Ginger Rogers, pero no consiguieron la perdurabilidad del espectáculo que cuenta con un buen libretto de David Shaw, unas canciones muy agradables de la letrista Anne Croswell y del músico Lee Pockriss, el autor de aquél hit de los sesenta “Itsy bitsy teeny weeny yellow polka dot bikini” y de “Catch a falling star” que tanta fama le dió a Perry Como, amén del delicioso musical “Ernest in love”, basado en “La importancia de ser Ernesto” y que cuenta con una canción (“A wicked man”) que durante años estuve tarareando mentalmente pues me había agradado enormente.

    M'agrada

  2. Colbran, és que aquestes dones, malgrat tenir veu d’ànec eren un atractiu per la taquilla. No és el mateix anar a veure la Scarlata O’Hara ballant i cantant un charleston, que el “saldo” de la Gabor.

    M'agrada

Deixa una resposta a ximo Cancel·la la resposta