En la pàgina 32 de La Vanguardia d’avui dia 28 d’agost hi trobem un article d’Oriol Pi Cabanyes (Angélica diva), que torna a parlar del presumpte oblit de Catalunya cap a Victoria de los Ángeles i de la presumpte responsabilitat que te en l’afer el germà de Montserrat Caballé, vetant la contractació de la Victoria en el Liceu, quan ell n’era el principal agent artístic que nodria i controlava les temporades.
De la resta del article no penso opinar. A aquestes alçades de la història, sembla absurd parlar de les excel·lències del cant de Victoria de los Ángeles, però d’aquest inici desafortunat si que voldria dir-hi la meva.
Victoria de los Ángeles va debutar al Liceu el 12 de febrer de 1948 cantant la Elisabeth del Tannhäuser i la seva darrera actuació en una funció d’òpera va ser 19 anys més tard, el 22 de gener de 1967 amb la Manon de Massenet. En total 8 temporades i 9 títols diferents:
- Elisabeth (Tannhäuser) temporada 1947-48
- Rosina (Il Barbieri di Siviglia), Elsa (Lohengrin) i Agathe (Der Freischütz), temporada 1948-1949.
- Eva (Die Meistersinger von Nürnberg) i Elisabeth (Tannhäuser), temporada 1949-50.
- Butterfly (Madama Butterfly), temporada 1955-56
- Manon (Manon) i Mimí (La Bohème), temporada 1956-57
- Rosina (Il Barbieri di Siviglia), temporada 1958-59
- La Atlàntida (estrena mundial), temporada 1961-62.
- Manon (Manon), temporada 1966-67.El 24 de juliol de 1992 tornava Victoria de los Àngeles al Liceu amb un recital. Al mateix any, però al mes de setembre (23 i 34) tornà a cantar La Atlàntida i el 17 de març de 1994 va intervenir en el Palau Sant Jordi en el concert anomenat Les millors veus del món, en ocasió del incendi del Teatre.
Montserrat Caballé va debutar amb l’Arabella el mateix any que Victoria participava en l’estrena mundial de La Atlàntida, és a dir, 1961-62. Jo no crec que la influència de la debutant Caballé, fos tan gran com per vetar a partir d’aquell moment la seva contractació.
La carrera operística de Victoria va minvar molt a partir de 1961, últim any de la cantant a les temporades del MET i curiosament any del sonat debut a Bayreuth. Però el cert és que a partir d’aleshores es va dedicar al lied. La seva darrera intervenció operística va ser al any 1980 al Teatro de la Zarzuela de Madrid interpretant la Mélisande.
Es cert que aquest abandonament de les interpretacions operístiques va coincidir amb l’esclat de la Caballé, però va ser el Liceu dels únics teatres en contractar-la a l’any 1967, per cantar òpera. La seva activitat operística va desaparèixer de tots els teatres i no crec que en aquells anys el clan Caballé fos tan poderós.
Ella es va estimar més anar al MET i fer-hi grans temporades que cantar a la Barcelona provinciana dels anys 40’s i 50’s, quan potser Rudolf Bing ja no va comptar amb ella i la resta dels altres teatres tampoc, va orientar sàviament la seva activitat cap a la vessat liderística, en la qual encara va brillar més, si cal.
És absolutament injust dir que Catalunya o al Liceu no varen ser justos o agraïts amb la Victoria. L’agraïment s’ha de guanyar i en tot cas ha de ser recíproc. En un país tan petit com el nostre, potser no tenen cabuda més d’una diva, però el nou Liceu, el institucional, no el privat, va homenatjar-la en vida com es mereixia.
El Liceu de la Victoria era un teatre privat, on ella segurament no es va entendre amb els empresaris que es varen creuar en la seva gloriosa carrera. Voler enfrontar el bo i millor que ha donat aquest país, en qüestió de sopranos, no és just i en qualsevol cas, tan sols coneixem una part de la història. Els Caballé també podrien dir la seva i sobretot, el que més m’interessa, la visió dels dirigents i empresaris del Liceu d’aquella època, ells si ens podrien dir el motiu per el qual no va venir més la insigne Victoria de los Ángeles.
Sr. Oriol Pi de Cabanyes, si volia fer-li un homenatge, crec que ha fet un flac favor a la cultura del nostre país, alimentant una vegada més, aquesta llegenda negra.
IN FERNEM LAND 
La voz de Victoria de los Angeles siempre me ha gustado, especialmente en sus grabaciones de “Faust”, “Manon”, su primera “Butterfly” y su primer “Barbiere”, entre otras.
Pero yo tuve la fatalidad de asistir a su “Manon” de enero de 1967 y, probablemente, es una de las peores prestaciones vocales que he escuchado en el Liceu.
Por lo visto estaba atravesando problemas matrimoniales y familiares que le impidieron rendir como hubiera deseado, pero el caso es que ni renunció a sus actuaciones ni se comunicó al público que se encontraba indispuesta y lo que oimos (cuando la oimos) es lo que oimos.
Mi madre ocupaba mi asiento de la segunda fila de platea y yo con una entrada de las de palco estaba de pie en un lateral. Al acabar el primer acto pregunté a mi madre qué le había parecido y me contestó que no la había oído, a mí me habia sucedido lo mismo y ninguno de los dos éramos sordos. Pero luego, en St. Sulpice sí que la oimos y ojalá no la hubiéramos oído porque su precariedad vocal era lamentable (y sólo tenía 43 años!!!). Con lo cual, acabada esta escena, salimos mi madre y yo del teatro. Luego me comentaron que lo que restó de la función fue más de lo mismo.
Por esta razón, probablemente, el Liceu decidió no contratarla más para una ópera, pues hubiera sido un auténtico suicidio por ambas partes.
Según dice Ximo no volvió a cantar ópera en ningún teatro más, con la excepción del “Pelleas” de la Zarzuela de Madrid (que yo tengo en video) y en donde no estando muy bien tampoco está mal.
Después de estas funciones, muy inteligentemente, se dedicó exclusivamente al lied, donde ella podía escoger aquello más adecuado a su voz en su estado vocal del momento.
Sobre el veto a contratos del Liceu a Victoria ejercido por los Caballé más vale no hablar porque las fechas y el estado vocal de ambas extraordinarias cantantes hablan por sí solos.
De 1961 hasta 1967 (año de la dicha “Manon”), la Caballé cantó funciones extraordinarias, o cuando menos muy solventes, de obras que van de “Arabella” a su impresionante “Il trovatore”(de la cual puedo dar fe porque asistí).
El resto es historia…
M'agradaM'agrada
La Victòria va enregistrar 5 operes complertes en estudi entre els anys 1962 i 1980. Parlem del seu Barbiere di Siviglia amb Vittorio Gui i Luigi Alva, després la Cavalleria Rusticana amb ni més ni menys que Franco Corelli, L’any 1968 va enregistrar Werther amb Nicolai Gedda, Dido and Eneas l’any 1969 (enregistrament que encara està considerat de referència) i L’Orlando Furioso de l’any 1972. Recomano a la gent que escolti il Barbiere del 62 (hi ha un anterior) i el Werther amb Gedda.
Dieu que no va cantar fins al Pelleas et melisande de Medrid. Molt bé ara no puc dirles totes, nomes les que recordo.
1962 2n Tannhäuser a Bayreuth (Festival que mai va convidar a Caballé) Bohème a Los Ángeles amb Sandor Konya,
1964 Le Nozze di Figaro i Lohengrin al Colon de Buenos Aires
1967 Manon al Liceu
1969 Werther a Madrid amb Kraus
1978 Carmen a New Jersey
1979 Carmen a New York
1979 Pelleas et Melisande a Madrid.
I sobre que no se la sentia a manon, comprin-se la manon de caballe i la de dels angels, despres parlem del re sobreagut que victòria va fer i caballé no va poder. Ah! Enreucordin-se de que la musica cal sentir-la, si consisteix en cridar i fer estridències caballé serà la vostra deesa.
Un altre dia parlem de la seva relació amb Rudolf Bing i de que va marxar del Met perque ella va voler (demostrable) i de que la Caballé mai la va boicotejar pel motiu que han donat i perque es com si Maria Bayo intentes Boicotejar a Angela Gheorghiu
M'agradaM'agrada
Hola Jordi, benvingut. Jo crec que estem parlant de coses diferents. Ningú posa en dubte la valua de les dues cantantsm, al menys en el meu post, l’única cosa que jo volia denunciar era l’article del Sr. Pi de Cabanyes, que per defensar a una cantant tirva per terra l’altre, dient que aquesta darrera o el seu entorn eren els culpables de que la Victòria no tornes al Liceu.
Si vols que parlem de gravacions referencials de la Victòria has de mencionar els dos Faust que va gravar (un mono i el segon, quasi amb el mateix repartiment, Gedda, Cristoff, en stereo).
Espero seguir comptant amb els teus comentaris i aportacions.
M'agradaM'agrada
Montserratr Caballé nunca grabó “Manon”. Si circula una versión es pirata y en directo. Efectivamente no da el re. Pero el re que dió la Victoria en estudio es probableente el único que dió en su vida. En un programa de la televisión francesa llamado “Haute de gâmes”, y que aún conservo en video, le mencionan ese re dado en estudio y ella comenta que le pidieron que lo repitiese pero ella aseguró que si repetía la toma lo más seguro es que no pudiera darlo y no la repitió.
En la función que yo ví y comenté en su día ni dió el re ni res porque estuvo garrafal, prueba de ello es que, aparte del “Pelleas” de Madrid, no volvió a cantar ópera en directo. Grabar se puede grabar hasta los 100 años si llegas, ya se cuidarán los técnicos de añadir aquí y empalmar allá. Es al natural, en vivo, donde has de demostrar lo que puedes hacer.
Montserrat Caballé cuando era la Caballé no gritaba, tenía la voz más tersa y flexible que he escuchado en mi vida. Juzgarla por el estado vocal de los últimos años (su decadencia comenzó hace unos 25 años) es cruel, poco justo y muy sectario.
M'agradaM'agrada
No quiero entrar en debates esteriles que nada tienen que ver con el arte.
Estamos debatiendo sobre una cantante porque, segun usted, dejó muy temprano de cantar ópera y sólo pido que se tenga en cuenta lo que Callas hizo de 1960 en adelante y nadie se mete con ella y las operas que Tebaldi representó en los setenta. Sé bien que la última Manon del Liceu no fue bien y sé igualmente que su último recital tampoco (1997) pero, francamente, creo que escuchando otras cosas que no sean estas el 95% de las veces dices chapó.
Caballé grabó óperas que me apasionaron y otras que no. Mis comentarios despectivos hacia ella se deben al pronto del momento y muestro mi respeto por el glorioso pasado de la Caballé.
También digo que deberias revisar lo que dijo en Haute de Gâmes porque yo lo he visto y su versión no es esa. Más bien dice que ella no encontraba razones para hacerlo, porque no era partidaria. De hecho, en los primeros cincuenta llegaba hasta el Fa.
Muchas gracias
M'agradaM'agrada
La vostra visiò sobre el tema en qüestiò la trobo molt encertada i ponderada, tot i el meu afecta cap a la figura de Victoria, crec que s’ha fet un grá massa, una cosa semblant com es va fer en el seu moment amb la figura de Alfredo Kraus, però aixo son figues d’un altre paner.
Ferran Esteve Arias (Malalt de Bach)
M'agradaM'agrada
La hemeroteca de La Vanguardia es fa reso d’intervencions de Victòria de los Angeles com a cantant d’òpera al Liceu (ara no parlo de concerts, que també hi va fer) d’abans de 1948, en concret el diari del 9 de febrer de 1945 comenta una sessió de 3 òperes de cambra, tot dient “fue la de ayer una velada …”. La Victòria va cantar també pocs dies desprès “Les Noces de Fígaro” al mateix Liceu, el dia 13 de febrer de 1945.
Feu clic per accedir a LVG19450209-007.pdf
M'agradaM'agrada
Hola Josep Maria, gràcies per l’enllaç i la informació
M'agradaM'agrada