IN FERNEM LAND

Parsifal, 13 d’agost de 1964


A Bayreuth, després de 13 anys, d’ençà la re inauguració després de la Segona Guerra Mundial (el anomenat Neue Bayreuth), s’acabava un cicle transcendental.

Hans Knappertsbusch dirigia per última vegada i ho feia amb la seva obra, el Parsifal. Des de 1951 any que va debutar a Bayreutn, va dirigir un total de 95 funcions, de les quals 55 varen ser Parsifal.

actuacions de Knappertsbusch a Bayreuth

Wieland WagnerWieland Wagner va revolucionar el món wagnerià i operístic, a partir de les propostes escèniques que va crear, ara referents clàssics absoluts de les postes en escena wagnerianes. Tothom ha begut de les essències creatives de Wieland i encara avui sorprenents per la senzillesa i solidesa ideològica i creativa, basada en la atemporalitat, la llum i la força dels personatges i les situacions escèniques, per sobre de les escenografies ampul·loses i grandiloqüents que sempre han acompanyat els drames wagnerians.

La mítica posada en escena del Parsifal estrenada en el festival de 1951 amb Knappertsbusch oficiant i Windgassen, Mödl, Weber, London, Uhde i van Mill, va sorprendre i commoure els ciments dels ortodoxes wagnerians que veien aquella autèntica relectura com una provocació a les essències.

Doncs be, aquesta posada en escena va romandre any rere any, amb les excepcions dels anys 1953 i 1957, fins l’any 1964, després de innombrables retocs i adaptacions per mantenir-la sempre actual. Wieland Wagner va pensar en una nova producció, però Kna va morir l’any següent i ell un any més tard.

Hans KnappertsbusschLa opulència lírica de l’orquestra que Knappertsbusch va donar en els seus Parsifal, fa que totes les altres magnífiques lectures posteriors, hagin quedat com a aproximacions o rebuscades lectures a les antípodes, com la primera lectura de Pierre Boulez en el fracassat Parsifal del any 1966. A l’any 2004 tornaria amb una visió genial, molt més reposada, però sempre allunyada de Knappertsbusch.

A l’any 1964 debutava en el rol de Parsifal l’eminent i musical tenor canadenc Jon Vickers, que amb la seva particular sonoritat, sap extreure tota la mística necessària en un tercer acteJon Vickers inoblidable. També va debutar com a Kundry, als trenta-quatre anys, la mezzo Barbro Ericson , que quedant anys llum de les seves antecessores,  resta com l’únic puntal una mica decebedor d’aquesta darrer ofici del gran mestre. Amfortas va se magníficament cantat pel baríton Thomas Stewart i el Gurnemanz va ser l’oficial, és a dir un Hans Hotter, que tot i començar a notar-se lleugeríssimes defallences en la zona aguda i un cert vibrato, composa un interpretació encara més sensacional, si cap, que en les antològiques versions anteriors. Klingsor és un altre delsThomas Stewart habituals de la casa, Gustav Neidlinger i Titurel, el baix Heinz Hagenau. En el rol de primera noia flor sobresurt la jove Anja Silja que esdevindria immediatament una figura de primer ordre.  

Quan en el tercer acte els cavallers supliquen a Amfortas “Wehe! Wehe! Du Hüter des Grals! Ach, zum letzten Mal, sei deines Amtes gemahnt! Zu letzten Mal! Zum Letzten Mal!”, fa estremir pensa que estan suplicant per darrera vegada al mestre Knappertsbusch que oficiï aquest inoblidable Parsifal.    

Us deixo dos fragments del tercer acte,  la esmentada suplica dels cavallers a Amfortas i el final de l’òpera “Höchsten Helles Wünder!. Els darrers compassos dirigits per Knappertsbusch a Bayreuth, cantats pel cor del festival, en aquells moments dirigit pel mític Wilhem Pitz.

Una autentica emoció

One comment

  1. Wagner, mi gran asignatura pendiente…Con posts tan currados y música tan emocionante le entran a uno ganas de sumergirse en su mundo…
    Veo que has tenido unas buenas vacaciones!! La próxima vez a ver si coincidimos en el ROF 😉
    Saludos!!
    Coco

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: