Dedicar tot un concert a Gluck, en el torn T de la temporada del Gran Teatre del Liceu, te els seus riscos.

El teatre fa bé en programar aquests monogràfics d’autors poc representats i contractar a una cantant de la categoria de Sonia Ganassi, però la felicitat mai es complerta i sembla ser que el pressupost no donava per contractar als Musiciens du Louvre amb la direcció del eminent Marc Minkowski, que és un dels referents absoluts en el compositor, per defensar aquest repertori de manera brillant.

Potser és demanar massa?, però ja ho sabeu que pel Liceu, jo vull el millor.

Anys lluny de les meves pretensions, l’acompanyament de la Ganassi ha anat a càrrec de la voluntariosa orquestra de l’Acadèmia del Liceu, dirigida pel avorrit Michele Mariotti. L’orquestra, sota el meu punt de vista, no hauria de tocar encara, en concerts de tarifa I, per entendre’ns.

És lloable les ganes i la joventut dels seus components, però el so moltes vegades decau, tan en la secció de cordes com en el vent, que en la tarda de diumenge, no ha estat del tot afortunada. El so no ha estat brillant, ni dolç, ni tan sols acaronava la veu envellutada de la mezzo italiana, més aviat al contrari i amb resultats com aquests, es fa difícil aixecar el vol d’un concert, que per la categoria demostrada per la intèrpret, hauria d’haver estat  excepcional.

L’estructura del concert ha estat la típica d’aquests esdeveniments. Obertures i ballets a tall d’interludis orquestrals, entre els blocs d’àries. Amb una orquestra com la que jo demanava, mai haguéssim hagut de fer l’esforç de remuntar les tedioses interpretacions orquestrals, amb les sensibles, matisades i punyets  de la Ganassi, ans el contrari, serien punts d’interès constant, tant per la part vocal com instrumental.

Les peces interpretades a la primera part han estat:

Alceste (versió original italiana de 1767):

• Obertura
• Che avvenne? Oh infortunata Alceste…Senza del tuo sospir. Escena i àrian d’Alceste acte I, escena quarta.
• Fatal divinità. Escena i àrian d’Alceste acte I, escena cinquena.

Iphigénie an Aulide:

• Obertura
• Seigneur! J’embrasse vos genoux…Par un pére cruel. Recitatiu i ària de Clytemnestre, acte II, escena quarta.
• Dieux puissants que je atteste!…Jupiter, lance la foudre. Recitatiu i ària de Clytemnestre, acte III, escena sisena.

Segona part:
Armide:

• Obertura
• Enfin il est en ma puissance…Ah, quelle cruauté. Recitatiu i ària d’Armide. Acte II, escena cinquena.
• Ballet del acte I, escena tercera.

Iphigénie en Tauride.

• O malhereuse Iphigènie. Ària d’Iphigènie, acte II, escena sisena.
• Je cède à vous desirs…D’une image, hélas, trop chérie. Recitatiu i ària d’Iphigènie, acte III, escena primera.

Armide:

• Ballet del acte II, escena quarta

Iphigènie en Tauride.

• Non, cel affreux devoir…Je t’implore et je tremble. Recitatiu i ària d’Iphigènie, acte IV, escena primera.

Ha fet un bis que no ha enunciat però que crec que era un ària d’Alceste. 

La Ganassi, en tot el concert, ha sabut demostrar unes capacitats tècniques i expressives de primer ordre. Domini absolut dels pianíssims i del reguladors. Mitja veu i aguts implacables. Sentit dramàtic intens i dolcesa per donar i per vendre.Quina llàstima que no hagi estat acompanyada com crec que es mereixia un artista d’aquesta categoria.

El públic, com no podia ser d’altre manera, ha estat fred i gèlid. Gluck i els clàssics no són compositors estimats pel públic liceuenc. Ha estat molt difícil escalfar un públic que mai ha volgut fer el mínim esforç per deixar-se seduir per una artista que ens ha demostrat que sap cantar Donizetti, Verdi, Bellini i ara Gluck, i que te l’assignatura pendent de Rossini, de la que us asseguro que n’és una de les millors intèrprets actuals.

Torna aviat