Susan Hayward va néixer a Brooklyn (New York) el 30 de juny de 1917. El seu nom real era Edythe Marrenner i els seus avis eren originaris de Suècia. El seu agent artístic va pensar que Hayward era molt similar a Hayworth, en referència a la Rita i per tan, molt més comercial.

Als 20 anys es va traslladar a Hollywood per tal de fer les proves per la Scarlett O’Hara de Gone with the Wind, però com tothom ha pogut fruir, l’escollida va ser Vivien Leigh.

Després de debutar en un petit rol a l’any 1937 a la pel·lícula Hollywood Hotel, va fer petites intervencions fins obtenir el rol protagonista, i al costat de Gary Cooper, a la pel·lícula Beau Geste (William A.Wellman) a l’any 1939. A partir d’aquest moment, la seva carrera va ser un seguit de grans èxits amb 5 nominacions al Oscars, de les quals en va guanyar una, a l’any 1958 per la fenomenal I Want to Live!. Les altres nominacions varen ser; dos anys abans per I’ll Cry Tomorrow on cantava i ballava, a l’any 1953 per With a Song in My Heart, a l’any 1950 per My Foolish Heart i la primera, a l’any 1948 per Smash-Up, the Story of a Woman.

Susan Hayward va fer una única aproximació al teatre musical, per bé que no va ser a Broadway. Va cantar per poc temps a Las Vegas, el musical Mame de Jerry Herman. Li varen fer bones crítiques, però ella mateixa no es va veure capacitada per seguir cantant el rol que va estrenar la gran Angela Lansbury. Va ser substituïda per Celeste Holm, a la que va amenaçar en enviar-la d’una petada al més lluny possible, en el cas de que fos conflictiva amb la fantàstica companyia. La Holme sembla ser que amb aquella careta de no haver trencat mai un plat, era un veritable bitxo.

Susan Hayward va protagonitzar a l’any 1956 la pel·lícula The Conqueror. La filmació d’aquesta pel·lícula es va fer en el desert de Utah, on s’havien fet vàries proves nuclears. Les tretze setmanes de rodatge sembla que varen sotmetre al equip a radiacions importants, tot i que mai ha estat oficialment acceptat. Del equip de 220 persones, 91 varen desenvolupar un càncer i 46 varen morir. Ella d’un tumor cerebral a l’any 1975, 20 anys després, molt més tard del que els metges varen pronosticar.

De les representacions de Mame no en tinc constància sonora, però si que podem gaudir de les aptituds canores de la Hayward, en un fragment de la pel·lícula de 1956 I’ll Cry Tomorrow. A l’any 1941 ja va protagonitzar un altre film, Sis Hopkins, al costat de Judy Canova, on també va cantar.

Si surt un missatge, premeu dues vegades i accedireu a la visió, directament des de Youtube.