IN FERNEM LAND

TRISTAN UND ISOLDE, Milano 07/12/2007


Ahir va ser la inauguració de la temporada de La Scala, és a dir, LA  PRIMA.

Per Milano i pel món operístic, el 7 de desembre és una data cabdal, per la ciutat, és el dia de San Ambrogio, el patró de la ciutat. Pel món operístic, acostuma a ser una data referencial d’un esdeveniment artístic i musical de primer ordre.

Tots coneixement inauguracions de La Scala sonades, en els dos sentits.  Acostumen a haver-hi sempre protestes a dins i a fora del teatre. Les de fora, de caire reivindicatiu, aprofitant els il·lustres visitants i la demostració del poder econòmic i polític. Les internes de caire casi sempre artístic.

Aquest any La Scala ha apostat per quasi una “squadra vincente”, sobretot tenint un director musical com Daniel Barenboim, en una obra que domina fins als mínims detalls i de la que ja ha fet versions absolutament referencials i al director francès Patrice Chéreau, que sempre que es posa en una empresa operística encerta de ple.

En la part vocal, la Isolde de la Waltraud Meier ja forma part de les grans Isoldes de la història i la millor dels darrers 20 anys, em permís de l’emergent Nina Stemme. Pel Tristan han optat per un tenor anglès de discutible carrera i sempre amb resultats més aviat discrets.

Encara no he pogut veure la retransmissió del canal Arte, però ja us puc deixar uns fragments on s’aprecien les coses que musicalment m’han agradat més:

  • Daniel Barenboim dirigint de manera absolutament inspirada a una orquestra superba.
  • Waltraud Meier cantant de manera magistral el relat del primer acte, amb una força dramàtica sense màcula i amb una tècnica assolida al llarg de tots aquests anys d’Isoldes, que fa que passi per les dificultats evidents de tessitura, que sempre ha tingut, de la manera més intel·ligent i musical. Al seu costat, la Brangane correcte però una mica crispada de Michelle De Young.



  • Un fragment del duo del segon acte amb la Meier, el Storey i la De Young. Storey aguanta el tipus, malgrat que la seva sòlida veu no està educada musicalment, per fer el que la partitura li exigeix. La Meier ho posa tot i més. La De Young canta una de les pàgines més glorioses escrites per Wagner, sense la morbidesa vocal necessària i amb una oscil·lació massa estentòria.
  • I per finalitzar el Mind und Leise i l’esclat final. A la Meier, notòriament cansada, li costa arribar als aguts, però la intensitat emocional entre el cant i el fossar és total. BRAVO!

Ian Storey - Waltraud Meier (Scala)

Un exitàs amb bravos i pluja de flors, fins hi tot pel Tristan de Ian Storey. També han obtingut l’aclamació del públic, el imponent Matti Salminen, tot i que l’estat vocal comença a evidenciar el pas del temps i el jove baríton Gerd Grochowski.

Barenboim seguint amb la seva tradició de fer pujar l’orquestra a rebre els aplaudiments a dalt del escenari no ha obtingut els aplaudiments que crec que es mereix, sobretot tenint en compte els aplaudiments que ha tingut al sortir a dirigir el segon i el tercer acte. Potser el fet de que les representacions varen perillar per la anunciada vaga, que al final no s’ha dut a terme, per part dels musics de l’orquestra no ha agradat gaire als milanesos.

Al final un gran èxit i quedem a l’espera de fer un anàlisi més en profunditat quan haguem vist l’escena i haguem escoltat tota la representació.

Ben segur que aviat hi hauran vídeos al youtube.

Ara els youtubes:
Mild und leise

El final del acte 1er:

Impressionant escena la que ens ofereix Patrice Chéreau.
Jo compraré el DVD quan l’editin i espero que sigui aviat.

Mes informació extreta de:

18 comments

  1. Ximo, estic uns dies desconnectat i quina feina que em dones! Puc confiar que em proporcionaràs la gravació del canal Arte? Si’l-te-plaît!!!
    Realment la Meier impressionant (tot i que no sé si més que la Stemme…hehe). A veure si el seu aterratge al Liceu per les Walküren no és una cosa passatgera. Els altres (exceptuant, clar, en Baremboim) són prescindibles, esclar que tal com està el pati de tenors wagnerians… el senyor Storey no em sembla mala opció del tot.

    M'agrada

  2. Tosca

    Quina sort els que teniu Arte !!!! Hauré d’esperar el youtube.

    De moment m’ha agradat molt el que has posat i tinc tantes ganes de veure la Meier al Liceu, pot ser una gran funció.

    M'agrada

  3. maac
  4. Teresa

    Maac, una altra que et dona les gràcies!Ja quasi el tinc baixa’t i espero veure-ho aquesta tarda.
    Tosca, no cal que esperis al youtube, ja te’n faig còpia (a veure si hi ha més sort que a l’anterior!. Ximo, també gràcies per fer tot això possible…

    M'agrada

  5. Teresa

    Ja ho tinc baixat, i en fer la comprobació, m’ha sorprès l’inici amb l’Himmne d’Italia. Que deu se bonic, això de poder tenir un himne reconegut, poder-lo escoltar identificant-te, sense que sigui un acte reivindicatiu, amb normalitat, simplement, un país, un himne!

    M'agrada

  6. Daniel

    Gracies a tots i en especial al Ximo per els valuosos comentaris que hi han en aquest blog.

    M’adreço a vosaltres no més per dir-os que me l’he baixat del RapidShare i em dona errors en el segon acte en el que apareix una extensió .rar. No hi ha manera de visualitzar cap del 5 trossos d’ aquest acte i menys de ajuntar-los.

    Cordialment

    Daniel
    Barcelona

    M'agrada

  7. Hola Daniel, benvingut.
    No et puc ajudar, sóc un ignorant amb el tema vídeo/Rapidshare.
    Consultaré amb el maac.
    Gràcies per les teves amables paraules i espero, malgrat la poca ajuda tècnica, seguir comptant amb les teves visites i comentaris.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: