IN FERNEM LAND

TORNANT A LA NORMALITAT?


Rolando Villazón

Amb l’arribada de ses majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, s’acaben aquests dies de disbauxa consumista i d’excessos pantagruèlics.

Diguem que tornem a la normalitat, tot i que aquests deu dies plens d’agradabilíssimes trobades, felicitacions i encontres, familiars, amicals i també “infernemlandaires”, han estat força normals. Potser és que tots plegats ens hem fet més grans i ho acabem ressolen amb un excés calòric, sense passar-se i anar tirant.

Un molest refredat, unes cenerentoles per treure’ns el barret, el meu al menys i cadascú que faci el que li sembli més convenient amb el seu. Un Papa Noel amb uns cd’s originalíssims (ja tocarà post de cadascun d’ells), uns reis esplèndids (aquest any vaig decidir escriure la carta amb dues recomanacions deuvedenianes que ves per on han estat ateses per ses majestats) i ja és hora doncs de tornar a la normalitat.

La setmana se’ns presenta farcida d’esdeveniments musicals amb la darrera tanda d’Aidas de la temporada liceista, amb l’al·licient de veure l’Aida de Norma Fantini enfrontant-se amb l’Amneris de Dolora Zajick. Els homenots tenen un interès més relatiu i no representen modificacions a les representacions de novembre i desembre.

Al Liceu acabarem la setmana amb un dels concerts més esperats, juntament amb el ja celebrat el 30 de novembre amb Juan Diego Flórez, l’altra és el del proper diumenge amb el retorn de Rolando Villazón, després de l’aturada forçada pel perillós estat vocal demostrat en la tanda de Manon’s. Ho esperem de tot cor, perquè ens agrada molt i perquè un material com aquest (vocal i interpretatiu) no es pot deixar perdre per una carrera mal dirigida, com ja hem vist masses vegades. El programa oficial del recital no és cap concessió a la galeria, ans el contrari, és una sessió de liederabend amb el Dichterliebe op. 48 de Robert Schumann a la primera part i una segona més lleugera amb Duparc, Fauré, Massenet, Tosti i Obradors. La tercera part, segurament tindrà un caire més de traca i mocador, o potser no, ja veurem.

Si al Liceu les emocions estan garantides al Auditori també. Aquest cap de setmana es repren l’activitat de la OCB amb un plat importantissim, els Gurre-Lieder d’Arnold Schönberg amb Eiji Oue, Melanie Diener, Jane Irwin, John Mac Master, Thomas Randle, David Wilson-Johnson, Orfeó Català, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i la Coral Polifònica de Puig-Reig (el bo i millor dels cors catalans). La darrera vegada que es va poder escoltar a Barcelona va ser al Gran Teatre del Liceu (juny de 1992), amb una actuació conjunta de les forces del Teatre del Liceu amb les del Teatre d’Hamburg, que sota la direcció de Gerd Albrecht i amb la participació de Linda Plecht, Gabriele Schnaut, René Kollo, Alfred Muff, Peter Haage i Christoph Bantzer ens varen oferir una contundent versió.

En el Palau encara hi hauran reminiscències de Cap d’Any vienès i també ens visitarà l’orquesta Nacional Clàssica d’Andorra, que sota la direcció de Gerard Claret ens oferiran les quatre estacions de Vivaldi.

Un parèntesi a l’activitat clàssica portarà a George Moustaki a fer un concert el dijous dia 10, dins del festival del Mil·leni.

Per tal d’anar fent boca us deixo amb Rolando Villazón cantant el Kuda, Kuda de l’Eugen Oneguin de Txaikovsky el 4 de juny de 2006.

Ben tornat a la normalitat Rolando.

i per acabar aquesta tornada a la normalitat amb un concert excepcional, el final dels Gurre-Lieder amb l’impressionant cor.

19 comments

  1. Tosca

    Normalidad dices ? Yo estoy en un estado de excitación constante desde el 30 de noviembre que llegará a su climax (o eso espero) dentro de siete días. Bienvenido Rolando, espero y deseo que hayamos recuperado a ese Nemorino que tanto nos entusiasmo. Lo sabremos en una semana.

    M'agrada

  2. Vianant

    Ximo, acabo de veure que hi ha un homenot a l’Aida que em fa un il·lusió boja sentir, el nostre estimat i idolatrat FRANCO FARINA!!! Que ens agafin confessats!

    M'agrada

  3. Isolda

    ximo:el Rolando amb tot els seus defectes em continua posant la pell de gallina. Ja no et dic com la tinc en aquest moment escoltant el Gurre-Lider!. Maravellós, extraordinari, sensacional, preciós ect. S’acabat, quina pena..!!

    M'agrada

  4. Judit

    Je, je, imaginava que no trigaries a parlar del recital d’en Rolando, Ximo. Per a mi és un repertori nou, de manera que ja fa dies que estic escoltant les peces que cantarà. Pel que he llegit a la crítica que la Teresa ha penjat, i d’altres que he trobat per Internet, és increible com el seu carisma i la seva personalitat han trascendit la seva veu. Vull dir que té el públic tant encisat i tant desitjós de tornar-lo a sentir, i més després de la “parada tècnica”, que podria cantar “El patio de mi casa es particular” i estaríem encantats. Suposo que per a ell això ha de ser un gran motiu d’alegria però també una pressió enorme… Jo mateixa no entenc com pot ser que comenci ja a estar nerviosa i encara falten 7 dies!! Però si això no em passava ni quan era una adolescent!

    M'agrada

  5. Judit

    Fins ara no he pogut escoltar l’audio dels Gurre-Lieder. Quina passada… a mi la música coral m’agrada especialment, però sentir això en directe ha de ser d’infart, no?

    M'agrada

  6. colbran

    Yo creo que, a juzgar por los comentarios que nos ha facilitado Teresa, tendremos que ser un poco benévolos con Villazón, si es que queremos que vuelva a tener confianza en sí mismo. De lo contrario podría suceder que tuviéramos una nueva “versión” de Aragall y ésto no sería bueno ni para él ni para nosotros.
    Es decir que si no se muestra tan extrovertido, puede deberse al repertorio que ha escogido, o a que ha frenado sus ímpetus arrolladores, o a las dos cosas juntas.
    Confiemos en su buen cantar.

    M'agrada

  7. Gracies “Infernemlandaires”, hem tornat a la normalitat de forma massiva. Bé de fet durant les “vacances” no hi han hagut moltes absències i les que hi han hagut, han estat justificades.
    Els dos grans reptes de la setmana es concentren al dissabte i diumenge, i cadascun tindrà els seus adeptes. Alguns compartirem passions.
    Judit la intervenció del cor en el Gurre-Lieder es limita a aquest impressionant fragment, la resta està dedicada als solistes, però veritablement fa que l’auditori s’aixequi de les butaques.
    Com diu el Titus, cal aprofitar-ho és molt rar que es programi aquesta obra de joventut del gran Schömberg.

    Del Rolando Villazón hem d’esperar que s’ho vagi prenent amb la calma i la professionalitat que requereix una carrera de cantant d’òpera. El ritme dut fins ara, està clar que no li convenia.
    Segons la crònica deixada en el comentari de la Teresa, (moltes gràcies!) se’ns diu que l’actuació va ser notòria però millorable.
    Reptes interessants que tindràn cabuda en aquest blog, és clar.

    M'agrada

  8. Para oírle en un recital no de traca, buscad en el Emule “villazon mma” , una delicia. Ojalá que vuelva fresco y rozagante, 😀

    Mks.

    P.D. Una petición, ¿la letra de los posts podría ser un par de puntos mayor? Es que se hace un poco dura de leer, 😀

    M'agrada

  9. Gracias Awake.
    Realmente no se como controlar lo del tamaño de la letra. Si utilizas Mozilla Firefox, el tamaño se reduce considerablemente.
    Estoy investigando.
    Solamente te queda la solución de ir al menú, clicar en VER y en luego en tamaño de texto, aumentarlo.
    Tan pronto como tenga la solución la aplicaré.
    El tamaño de letra utilizado en el post es grande, luego cuando se edita, independientemente del tamaño utilizado se empequeñece. Parece ser que en wordpress tienes la posibilidad de escoger tamaño y tipo de letra, pero es pagando y ….

    M'agrada

  10. Jaume

    Totalment d’acord amb els comentaris sobre R Villazon.Fins que’l vegi(canti com canti,¿ el program deu estar pensat per cuidar la veu?) no estare tranquil.
    ¿podries aconsellar una bona gravació dels Gurrelieder? Gracies

    M'agrada

  11. Jaume, dues recomanacions per els Gurre-Lieder de Schönberg
    James Levine (Conductor), Munich Philharmonic Orchestra (Orchestra), Ben Heppner, Deborah Voigt, Eike Wilm Schulte,Matthew Polenzani, etc

    Boston Symphony Orchestra, Seiji OzawaNorman, Troyanos, McCracken, etc.

    M'agrada

  12. Emilo

    Para Awake: Si mantienes apretadas las teclas Control
    y + el tamaño de la fuente aumenta en pantalla. Para que luego disminuya pues control y -. En el caso que utilices un MAC entonces Comando (cmd) + y para reducir cmd y -. Saludos.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: