A Joan Isaac mai el vaig seguir, malgrat la qualitat de les seves cançons. Ja se sap allò de les fidelitats a uns determinats cantants de manera absurda i excloent, que no porten enlloc i que acaben per deixar-nos una mica més ignorants, però la cançó A Margalida, dedicada a l’amant de Salvador Puig Antich i un vehícle més de protesta contra la dictadura, sempre va ser un referent absolut d’un temps i d’un País. Tots la cantàvem
Molt pocs sabien que era un homenatge a Salvador Puig, l’anarquista executat al garrot en la última de les paranoies franquistes.
Ens ho havíem de dir d’amagatotis és clar.
Quan arribava allò de crida el nom del teu amant, bandera negra al cor i ja coneixedors del destinatari del homenatge, tothom aplaudia.
Temps molt penosos, temps que molts han volgut oblidar de manera ràpida traient allò de que no cal remenar la història i que de totes bandes hi ha molt per perdonar. Ben segur que l’argument és cert, però a Salvador Puig el varen matar a les darreries d’un règim que volia fer veure el que no era.
Joan Isaac es va molestar molt quan Lluís Llach, va ometre qualsevol referència de la cançó, a la magnífica banda sonora de l’excel·lent pel·lícula de Manuel Huerga, Salvador. Certament va ser una incorrecció imperdonable tot i les explicacions adjuntes.
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.
No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.
I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.
I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.Joan Isaac
IN FERNEM LAND 
Jo recordo aquesta cançó insistentment cantada per la meva germana i he recordat la portada del disc.
Han passat molts anys. Osti!, si que ens hem fet vells.
M'agradaM'agrada
Jo anava al cole amb la germana petita de Salvador. Recordo l’angoixa de les hores del pati dels dies abans, el dia que no va venir, la tristessa dels dies desprès…
M'agradaM'agrada
Ostres! Quants records de campament i motxilla, d’agrupament escolta i rascar la guitarra! La vam cantar tantes vegades al voltant del foc de camp. Ha passat molt de temps. Per cert, fill d’Esplugues de Llobregat, el meu poble.
M'agradaM'agrada
Preciosa cançó. No tenia ni idea de la connexió amb en Salvador, m’ha agradat descobrir-ho, gràcies Ximo. A mi tot això em va pescar massa petita, tenia tot just 6 anys, i no sé perquè però sento nostàlgia d’uns temps que no he viscut, d’una època de lluita però també d’esperança, de repressió però d’unitat i d’il.lusió, de consignes d’amagat com tu dius, Ximo, de cançons amb paraules disfressades que us aplagaven en una mateixa veu… Avui només veig desil.lusió, insults, descrèdits… Aquesta època us l’envejo.
M'agradaM'agrada
Efectivament la cançó és preciosa, però l’època no es pot enyorar gens. En una dictadura criminal i repressora, amb gent que patia molt. Qualsevol època en llibertat, malgrat el desencís, abans que allò.
MAI MÉS.
Jo era encara adolescent, però començava a entendre coses que després vaig assimilar.
Enveja altres coses Judit, i ara també hi ha molt per lluitar, molta injustícia, però estem massa tips de tot.
M'agradaM'agrada
Doncs això és justament el que envejo, no la dictadura evidentment, sinó l’esperit de lluita, la sensació que les coses podien canviar i que el fet que canviessin estava en mans de la gent. I en la unió, i no pas en la segmentació i el descrèdit mutu i constant en què vivim ara i al qual els nostres polítics semblen estar abonats. Estem massa acomodats en un “totsemfotisme” i un individualisme que no es pot aguantar i que està a tot arreu, al carrer, a la feina, a la Uni… 😦
M'agradaM'agrada
Gràcies per fer-nos recordar, dies tristos, dies grisos, també d’esperances i d’ilusions i amb molta por sobretot. La memòria col.lectiva (la individual tampoc)no es pot amagar, acaba sortin.
Ximo m’agrada el teu blog perquè no ets neutre, no suporto les coses neutres enlloc.
Judit avui són altres temps i per sort ja no hi ha dictadura i no hem de llegir entre línies, però avui també hi ha persones que s’ajunten i treballen i lluiten per millorar o canviar les coses que no van be.
M'agradaM'agrada