La mezzo soprano francesa Sophie Koch, debutarà la propera temporada del Gran Teatre del Liceu cantant el Cherubino de Le Nozze di Figaro de Mozart, en una producció que es preveu de gran interès, amb direccions de Ros Marbà i Pasqual i on la Koch haurà de seduir, a part del públic, a la Comtessa d’un altre debutant a la que hauré de dedicar un proper post, Emma Bell i a la Susanna de la meva estimada Ofelia Sala, per si no ni hagués prou, tindrem a Ludovic Tézier i Kyle Ketelsen enredant i intentant desenredar la troca.
Sophie Koch posseeix una preciosa veu de mezzo aguda, ideal pels rols mozartians i straussians, del que s’està convertint en una autèntica especialista.
Abans de presentar-se a Barcelona ja ha cantat a, Toulouse, Opera Estatal Bavaresa, Dresde, Brussel·les, Madrid, Deutsche Oper de Berlín, Teatro del Maggio Musicale Fiorentino, Teatro Real Madrid, Paris (Châtelet i Bastille) Covent Garden, Vienna, Scala, Festival de Salzburg, Carlo Felice Genova, Capitole Toulouse, etc. i els rols que ha interpretat ha estat entre d’altres, Octavian a Salzburg, Monte Carlo, Zuric, Berlín, Dorabella (Salzburg),Idamante i la Charlotte in Werther, Marina del Boris al Maggio Musicale Fiorentino, Cherubino al Covent Garden, Dresde, Munic. Cenerentola a Viena on també ha cantat Zerlina, Compositor, Dorabella. Al Capítol de Toulouse, Mignon, Dorabella i Nerone de L’Incoronazzione di Poppea, Le Roi d’Ys i Octavian. A Dresde a cantat el Compositor, Idamante i Marguerite de la Damnation de Faust. AL MET ha cantat el Nicklausse. A Avinyó cantarà el proper mes de juny, Adalgisa.
No està malament, oi?, doncs ara us proposo veure-la i escoltar-la.
La veurem en un vídeo provinent del Festival de Salzburg on va cantar a l’any 2006 la Dorabella del Cosí fan tutte, tot cantant “Smanie implacabili“. Les tonteries que li fa fer son obres d’un d’aquests genis de la dramaturgia, Karl-Ernst Herrmann.
Per acabar aquesta presentació de Sophie Koch us deixo una petita sofisticació d’Erik Satie, el valset “Je te veux“, tal com la va cantar el passat 11 de febrer al Théâtre Marigny de Paris, acompanyada al piano per Sophie Raynaud.
L’espero amb ganes.
IN FERNEM LAND 
El Hermann leyó eso de “Dentro quest’anima più non cessate” y se le fue la olla. Esta chica lo que necesita no es un chocolate sino un consolador.
M'agradaM'agrada
Jooooor! Desapareixo uns dies i mare meva com està el pati!!!! Ja, ja, Maac, tens tota la raó!
M'agradaM'agrada
En estas imágenes tiene un no sé qué a la Infanta Elena que me deja más frío que un témpano.
M'agradaM'agrada
Pobre Sophie, maac la tienes entre ceja y ceja, con lo que me gusta. ¿En el Satie tampoco te dice nada?.
M'agradaM'agrada
No, si me gusta, aunque no la conozco muy bien, me refería a las imágenes, aunque también es verdad que en el aria de Dorabella está sobreactuada escénicamente pero también en lo vocal, aunque siempre se podemos decir que el Così es una comedia y no está de más exagerar algunos sentimientos para ridiculizarlos y que no parezca que se subliman. Respecto al Satie, lo escuché ayer, me pareció algo uniforme y monótono pero me gustó.
M'agradaM'agrada