IN FERNEM LAND

LA BRÜNNHILDE DE NINA STEMME


Nina Stemme i Stephen Gould, Siegfried Staatsoper de Viena 27/04/2008

Si el 26 d’abril a Viena podien escoltar a la estupenda i magnifica Krassmira Stoyanova en La Traviata, l’endemà, és a dir abans d’ahir, 27 d’abril, la Staatsoper de Viena es vestia de gala per rebre a Nina Stemme en la Brünnhilde del Siegfried.

A l’òpera de Viena això és habitual, és un teatre on entre funcions rutinàries del repertori més adotzenat, es poden trobar veritables nits històriques i memorables. Per la resposta del públic, al final del Siegfried, podem intuir que és un èxit sensacional. L’altre dia, arran dels comentaris fets en el Tannhäuser del Liceu i Berlín, començava a parlar de la probable superació de la llarga crisi de veus wagnerianes. Jo no diria pas que aquest Siegfried ens retorni als anys daurats, però cal fer esment especial a la Nina Stemme.

Veu poderosa, preciosa d’amplíssim registre, però no pas dramàtica com requereix el rol. La Brünnhilde del Siegfried no és tan dramàtica com la del Gotterdammerung. L’exaltació lírica d’un llarg duet d’amor, on el cant és més idíl·lic que en la darrera jornada, on és compleix la gran traïció i la Brünnhilde esdevé la dona ultratjada i venjativa, sembla més ajustat a les característiques vocals d’una soprano ideal per la Sieglinde, la Jenufa, la Isolda o la Salomé que veurem l’any vinent.

Des de el meravellós “Heil dir, Sonne! la veu de la Stemme llueix esplèndida, segura i ferma, sense cap oscil·lació, amb un centre daurat i un registre greu rodó. La veu és molt uniforme i el registre també. No es mostren canvis de color i la intensitat lírica del duet és servida de la manera més esplendorosa que en l’actualitat es pugui escoltar. Si hi afegim que la veu és preciosa i gens feridora. Tot sembla apuntar que serà la futura Brünnhilde Bayreuthiana?

No fa gaire vaig escoltar la Leonora de La Forza del Destino per la Stemme i també una Aida, Ja ho sé que pot fer el que vulgui, però jo li aconsellaria que pel bé del repertori germànic, es dediqui més a les òperes wagnerianes. Estem davant d’una soprano molt important que és capaç de cantar una Brünnhilde com feia temps que no s’escoltava.

Escolteu amics i admireu. No puc treure el reclinatori, doncs us deixo el llarg duo final i Stephen Gould, tot hi està molt voluntariós i valent amb veu segura i incisiva, però amb la tècnica genèrica i aproximada, fa que no estigui a l’alçada de la impressionant soprano sueca.

La direcció de la magnífica Filharmònica de Viena és del discutit i aquí inspiradíssim Franz Welser-Möst.

“Heil dir, Sonne! Heil dir, Licht!”

Final del duo:“Ewing war ich, ewig bin ich”

10 comments

  1. Aquest matí ja corria la gravació per aquests mons d’internet i m’he estat delectant amb aquesta escena final. He quedat impressionat. Veurem com evoluciona el paper i la veu amb els anys, però podem estar davant de la gran veu wagneriana dels nostres dies (de fet jo ja n’estic convençut). Espero la Salome amb candeletes.

    M'agrada

  2. julianen

    un regal, feia temps que no sentia una Brünnhilde tan ben cantada i amb un color a la veu aixi de vibrant i avellutat, d’ell millor no parlar-ne

    M'agrada

  3. Si bien a años luz de Linda Watson, quizás sea pronto para que Thielemann la haga debutar en su Tetralogía. Falta todavía “cuerpo” para la Brünnhilde del Ocaso, y control sobre alguna que otra “oscil·lació”. Bella voz y gran futuro.

    Espléndida dirección y sonido de la orquesta vienesa, reposada y aristocrática.

    M'agrada

  4. wimsey

    ATENCIó!! Del diari El País: “Wolfgang Wagner, director del Festival de Bayreuth, y nieto del compositor Richard Wagner, ha anunciado hoy que dimitirá del cargo, que ostenta con carácter vitalicio desde 1951, a finales de agosto. Wagner, de 88 años, abre definitivamente así la puerta a su sucesión, que tras años de disputa y enfrentamientos asumirán casi con toda probabilidad sus hijas y hasta hace unas semanas rivales, Eva Pasquier Wagner, y Katharina Wagner, fruto de dos matrimonios.”

    M'agrada

  5. Golaud

    Vaya noticia, me he enterado gracias a ti Wimsey. Lo más triste de Bayreuth durante los últimos años ha salido de la propia familia Wagner: las luchas dinásticas dignas de narrarse al más puro estilo – y mezquino- tomatero. Muchos hubieran respirado tranquilos con la salida de Wolfgang, al que se le llevaba presionando hace mucho tiempo para que dejase el puesto, si no leyéramos algún nombre. Pero hace diez ya se vaticinaba este posible desenlace: Eva Pasquier sería la sucesora. ¿Lo nuevo es que ahora viene en coalición con Katherina, con la que se ha tirado los trastos en los últimos años?. Es difícil comprender algo de lo que pasa en Bayreuth. Desearía que la dirección del Festival se depositara en manos nuevas, que por una vez no fueran de la “gran familia”, pero por favor, Katherina no. Si la decisión corriera a mi cargo – y estoy seguro que Wagner pensaría lo mismo- sacaría adelante una ley que prohibiera a Katherina acercarse a la Colina Verde a cien kilómetros a la redonda. Ya ha demostrado cómo quiere las obras de su bisabuelo. Quizá piense que heredar el apellido de Wagner la convierta en genio. Como pensaba Wolfgang, que tuvo que soportar el peso y la atura de su hermano, y que se ha aferrado al puesto hasta que ha podido. También he leído en que existe una posibilidad de nombrar “un triunvirato de gestores que podrían salir de las tres principales instituciones de ópera del mundo de habla alemana, a saber, Deutsche Oper Berlin, die Bayerische Staatsoper und die Wiener Staatsoper”. No caerá la breva. El Festival necesita un ocaso de “dioses”, una pira, para ver si llega alguna corriente nueva del Rin que no esté contaminada. Al menos espero que en esta ocasión no se concedan contratos vitalicios. Seguiremos enganchados al culebrón.

    ¡Ah, la Stemme, sí, qué bonito oasis!.

    M'agrada

  6. Gràcies Wimsey per la primícia.
    Jo no estic gaire segur que això acabi així, és a dir, no acabi.
    Ningú pot imaginar que aquesta solució salomònica sigui la idònia pel futur del festival.
    Haurem d’esperar el reguitzell de noticies que estic segur que aniran apareixent a partir d’ara i la resposta a la reposició dels impresentables (ximo’s dixit) Meistersinger en el festival d’aquest estiu pot ser un punt d’inflexió important.
    Mentrestant ens quedarà la Nina Stemme per somiar en un futur, un altre Neue Bayreuth.

    M'agrada

  7. colbran

    Yo creo que Nina Stemme debe olvidar Verdi, al que no aporta nada, y aplicarse en Wagner donde tiene un campo amplio y seguro para lucir como las grandes. Me gusta mucho en este duo, como ya me gustó también en un “Tannhäuser” que oí hace un par de años, en retransmisión directa.

    El señor que la acompaña, pese a su fama (!), no me gusta nada. Ya no me gustó en lo que oí de su actuación en el “Tann…” del Liceu, via live recording. Quizás es que no tuvo el día o los días. La voz de Gould es apropiada para Siegfried, pero el canto es imposible. Vaya rosario de desafinadas!!!

    Las sopranos suecas tienen una tendencia a ser maravillosas en Wagner y Strauss y Nina Stemme lo confirma.

    M'agrada

  8. Atenció a la Brünnhilde de Jennifer Wilson que li pot plantar cara a la Stemme i convertir-se en la referència dels propers anys. L’any passat ens va deixar bocabadats a València a Die Walküre, enguany torna amb Siegfried. En qualsevol cas, que tinguem dos Brünnhildes de qualitat és una gran noticia.

    M'agrada

  9. dandini

    Magnífica Nina Stemme.La seva veu té un so ample,rodó i especialment exhuberant en el registre central que em recorda la gloriosa Kisten Flagstad.Si això li afagim una gran facilitat per les sutileses i els pianíssims crec que tot plegat ens trobem al davant d’una soprano que será referencial tant en Wagner com Strauss.Ella s’ha convertit en una cantant predilecte del públic del Liceu on rep ovacions atronadores similars a les dels rock stars .

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: