Krassimira Stoyanova com a Desdemona al Liceu, foto Bofill
Abans d’ahir, dissabte 26 d’abril la cantant búlgara Krassimira Stoyanova, va cantar a la Staatsoper de Viena, la Violeta Valery de La Traviata de Verdi, dirigida per Renato Palumbo i acompanyada per Piotr Beczala com Alfredo i Zeljko Lucic com a Germont.
Krassimira Stoyanova ens va impactar molt en la Desdemona del Otello de la temporada 2005-2006 al costat de José Cura i Lado Atanelli.
Aquest any torna al Liceu amb la tan esperada Luisa Miller, que significa el seu debut en el rol i si el Liceu resol la incògnita del tenor, poden esdevenir unes funcions importants.
La temporada vinent tornarà, per un altre Verdi, l’Amelia del Simon Boccanegra. Contents hem d’estar de que el teatre hagi lligat aquests contractes amb una de les cantants més interessants dels darrers anys.
En La Traviata, la Stoyanova, soprano lírica ample, resolt de manera molt valenta els terribles esculls que representa per la seva vocalitat, el primer acte. No se li passa pel cap acabar l’escena conclusiva amb el sobreagut no escrit. La veu rica de registre i harmònics, se’ns mostra segura i expressiva, amb reguladors, pianos i perfectes atacs a la zona aguda, amb uns competents “gioire” i una coloratura suficient. Resolen dignament aquest primer acte, hem d’esperar que les parts més d’agilitat de la Luisa Miller també les resolgui, tot sabent que on es troba més còmoda, és en el cant més lligat i expressiu, amb intenció dramàtica.
Escoltem el final del primer acte amb Piotr Beczala acompanyant a la cantant, des de “È strano, è strano fins el Sempre Libera”
Ara us deixo tota l’escena amb el pare Germont, des de “Madamigella Valery” fins el “Amami Alfredo”. Aquí la veu exhibeix en les amples frases, una adequació al estil verdià i una capacitat expressiva notable.
Finalment escoltarem des de “Teneste la promesa” fins el final, amb una intensa actuació de la fantàstica Stoyanova.
Espero que us agradi.
IN FERNEM LAND 
Ximo, em penso que la Stoyanova, la magnífica Stoyanova, ja ha cantat la Luisa a Munic. Certament, si aconseguim un bon tenor, la cosa promet moltíssim. Almenys la soprano la tenim assegurada…
M'agradaM'agrada
Gràcies Vianant, però jo he tret la informació de la propia web de la cantant, que us he facilitat en el post.
Saps si hi ha constància sonora d’aquesta Luisa de Munic?
M'agradaM'agrada
Ximo, t’adjunto link de la crítica de la Luisa de Munich.
http://www.mundoclasico.com/critica/vercritica.aspx?id=3b972f30-7e9f-47a0-a096-ceb3f9248d0a
Salutacions
M'agradaM'agrada
El so de la veu de Stoyanova té una bellesa gairebe insuperable entre les sopranos liriques de l’actualitat.L’impostació és natural i els seus pianíssims són de somni.Al meu entendre l’únic retret que li podriem fer estaria en el pla emocional on resulta una mica freda.Espero que vingui molt sovint al Liceu.
M'agradaM'agrada
I la seva Rachel? És increible.
No oblidaré mai la Desdemona del Liceu. Quan l’escoltava pensava: Quina grandíssima soprano, quin “sálice” tan tràgicament premonitori.
És fantàstica!
M'agradaM'agrada
Si que és bona, si.
Jo he vist la seva Desdemona i la Rachel, de La Juive, que menciona l’Olympia, no sé quantes vegades pel DVD.
No tinc entrades per la Luisa Miller, doncs per dates i feina no em va gens bé baixar a Barcelona. Espero escoltar-la per ràdio.
M'agradaM'agrada
Recordava la magnifica Desdemona, i una fantastica Antonia amb Villazon a Viena, però quan la vaig veure interpretan Violeta al Met el mes de Març, em va semblar molt freda i correcta.
M'agradaM'agrada
Dont miss her Leonora (Il Trivatore) !
Stoyanova is the most complete singing actress at the moment. What a brilliant technique and warm-velvet voice! Unique musician!
M'agradaM'agrada
Hi Margarita, welcome to In Fernem Land.
I also like very much Stoyanova.
Thanks for the recommendation.
M'agradaM'agrada