IN FERNEM LAND

Aix-en-Provence: El Siegfried segons Rattle


Heppner (Siegfried) i Ulrich (Mine) a Siegfried (Aix-en-Provence)

Any de Siegfried’s. A Viena amb el debut de Nina Stemme, a Les Arts de València amb la proposta agosarada, imaginativa i brillant, malgrat tot, de La Fura i ara toca a Aix-en-Provence, amb la Tetralogia que Sir Simon Rattle està duent al festival de Pasqua de Salzburg i al d’Aix, amb la luxuriosa Berliner Philharmoniker i un equip de cantants interessants, on destaca el debut esperat en el Siegfried del tenor canadenc Ben Heppner i la Brünnhilde de la soprano sueca Katarina Dalayman.

En els tres Siegfrieds esmentats han cantat cantants diferents, això és bo. Hi ha diversitat de combinacions possibles i totes elles amb punts prou interessants.

La direcció de Rattle m’agrada. És clara, elegant, musical i l’orquestra sona esplendorosa, però una mica com li succeïa a la versió de Mehta a València, li manca pel meu gust, més passió i heroïcitat, i li sobre lírisme, però és clar, això ja és situant-nos a un nivell d’excel·lència envejable. Sona d’absoluta meravella i al natural això deu ser impactant.

Ben Heppner no acaba d’assolir el repte del tot. És una llàstima, doncs després dels dos primers actes, diria que excel·lents i brillants, acaba defallint en el temible tercer, en un rol que semblava que podria arribar a portar a bon port, si bé la seva veu lírica, viril, maca i contundent, es projecta, al menys en la transmissió radiofònica, de manera notable. Potser en les properes actuacions, Heppner anirà dosificant les forces, aquest és el seu debut en el rol, tot i tenir ja 53 anys. Jo tinc esperances de que sigui així, sempre m’ha agradat molt. El trobo un wagnerià de veritat, no un reciclat.

Willard White fa un bon Vianant, si bé la veu mostra el pas dels anys, amb unes oscil·lacions en les notes prolongades, una mica desagradables. De totes maneres en el Siegfried la decadència del personatge davant l’heroi, permet una visió més caduca que en la jornada i el pròleg precedent, on Wotan s’ha de mostrar en la seva màxima autoritat.

Burkhard Ulrich fa un Mime amb veu de tenor, com a mi m’agrada, res de caricatures i pallassades vocals. Això si, amb incisió en les seves intervencions que fa enyorar la vessant visual de la seva interpretació, tant important en aquest carismàtic rol.

La Erda de Anna Larsson és magnífica (a la ràdio), tant de bo al teatre es projecti de la mateixa manera. Acostuma a passar que les veus acontraltades queden ofegades per l’orquestra. Ella aquí sembla que no. Veu i cant majestuós i de gran classe.

L’excel·lent soprano sueca Katarina Dalayman, la Judit del Castell de Barbablava al Liceu, fa una estupenda Brünnhilde. Qui diu que no hi han sopranos per fer-ho?. La Brünnhilde del Siegfried és la més lírica, la dona enamorada que deixa la lluita juvenil de la Valquíria enrere, abans d’emprendre la inimaginable venjança del Capvespre. La Daylaman està esplèndida tot i mostrar alguns signes de feblesa en els aguts. Recorda molt (al Liceu ja m’ho va semblar) a la Marton.

Dels altres cantants, Dale Duesing en el Alberich, Alfred Reiter com a Fafner i Mojca Erdmann com al ocell del bosc (dels que no escoltareu cap tall) us puc dir que no desmereixen un Siegfried que espero que amb la resta de la Tetralogia signada per Rattle, podem veure aviat en format DVD.

Jo us proposo escoltar de la retransmissió de Radio France el dia 4 de juliol, tota l’escena final del primer acte, amb Heppner, Ulrich i Rattle en plena forma, en una escena de la forja envejable.

Del tercer acte us proposo la cabdal, climàtica i magnífica escena inicial amb White i Larsson mostrant la seva autoritat i classe interpretativa.

I finalment el duo amb el esforçat i esgotat Heppner tirant endavant, malgrat tot, i la Dalayman mostrant al món i sobretot a Siegfried el que és una dona, amb una veu plena, de Brünnhilde i un cant líric convincent.

Algú deia en sortir del Siegfried de Les Arts, que vocalment era el millor Siegfried possible en l’actualitat, jo no hi estava d’acord i escoltant aquest continuo tossut, com sóc jo, en la meva.

Estic content de saber i comprovar que Wagner no s’acaba a Bayreuth, on en lloc de ser la meta on anar a cercar les millors representacions possibles de les seves òperes, com encara hi ha gent que ho pensa, ha esdevingut un teatre més, amb tota la seva aureola mística i romàntica que vulgueu, però que no ha sabut mantenir l’essència i el compromís amb els millors cantants possibles. Tant de bo els nous aires que s’albiren ho facin realitat. De moment a la resta del món wagnerià s’han espavilat i podem gaudir de representacions a gran nivell sense esperar 10 anys per tenir el privilegi d’anar a l’òpera.

Ja em direu el què.

Heppner com a Siegfried a Aix-en-Provence

10 comments

  1. kenderina

    ¿Decian eso en les Arts ? Hasta yo que de Wagner poquito y con cuentagotas, estoy en desacuerdo. Vamos, no me puedo creer que el ruso sea el mejor Siegfried posible ahora mismo….aunque quizá el Wotan si lo sea,jejeje.

    M'agrada

  2. Vaya… henos coincidido en el post. A mí me ha encantado la orquesta, Rattle no está tan pendiente de los cantantes como Mehta en Les Arts, claro que menuda diferencia de Siegfried. De pronto he recordado unas palabras que escribió Pabluxi el año pasado en un foro de ópera de cuyo nombre no quiero acordarme y que he recuperado gracias a Google.
    Anna Larsson fue la Fricka del Prólogo y Primera Jornada en Les Arts, de paso que estaba aquí también cantó la 2ª de Mahler, nos gustó más en Mahler. Pabluxi escribía entonces: “hubo que esperar al canto para empezar a sentir escalofríos por causa de arte. Se debieron los primeros a la voz aún más redonda que grande de la contralto, Anna Larsson, que ha sido Fricka pasable y se adivina Erda formidable”, no sé si debutaba el papel, es posible que no pero si lo de Pabluxi no es visión…

    M'agrada

  3. Quina diferencia entre un heldentenor de veritat i el rus de les Arts ¿eh? I això que el tal Zakhozhaev canta prou bé i té una veu bonica, el que passa és que Siegfried li va molt gran.

    M'agrada

  4. Titus, i això que molts li retreuen a Heppner que no és un heldentenor.
    Jo espero que els notables accidents del tercer acte siguin accidents que es puguin resoldre en properes interpretacions d’aquest rol, quan hagi dosificat els esforços de manera correcta.
    El dos primers actes rosant la perfecció.
    El rus davant d’aquest prodigi hauria de pensar en començar a estudiar el Nemorino
    😆

    M'agrada

  5. kenderina

    Ojo, que a mi la voz del ruso me encantó..pero me pareció un desperdicio que se matara cantando el Siegfried, cuando podría lucirle mucho mas con otra cosa. A mi eso del heldentenor (y sí, se lo que es) me parece un rollo patatero…, la cuestión es que uno se encuentre comodo cantando eso de principio a fin, y el señor Heppner si parece estarlo. (Que este medio cansado al final a mi me parece lo mas normal del mundo…superman no es cantante de opera).

    M'agrada

  6. Rex

    Hola, amics. No sé si aquest és el lloc adequat, però us deixe ací l’enllaç per a baixar-se la intergrel de les simfonies de Beethoven per Furwangler procedents d’EMI, un senyor que va destacar tant en wagner com en Beethoven.

    Bon profit i una abraçada des de València.

    Rex.

    http://www.mininova.org/tor/1697474

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: