IN FERNEM LAND

La Blancas: la mare era bona, però ella és millor.


Ahir dissabte va tenir lloc la darrera de les funcions del segon repartiment de la Luisa Miller.

El teatre no presentava el ple que és normal en aquest torn popular de divendres i dissabtes. És nota que amb el bon temps la gent s’estima més anar a la platja que tancar-se a dins d’un teatre, per bé que s’està molt fresquet, dissabte fins hi tot feia fred,

L’any passat a l’Ángeles Blancas vaig votar-la com la millor cantant de la temporada per aquella increïble Voix Humanine del Liceu i per la funció que més m’ha agradat de les que li he vist fins ara, la Rusalka de Dvořák al Regio de Torino.

Tenia unes ganes boges de veure aquesta Luisa Miller. Tothom n’havia parlat molt bé i si les circumstàncies personals d’aquests dies haguessin estat unes altres ja hagués vist un altre funció.

Dissabte la Blancas va tenir un dia esplèndid. Els que la coneixem sabem que el seu cant és sense xarxa. Ho dona tot sense reserva i això pot comportar uns certs riscos que posin en perill la valoració de les seves interpretacions. La Blancas és una cantant que no deixa indiferent, mai i aquesta tipologia de cantants, d’entrada m’interessa molt.

La seva Luisa Miller és intensa, lírica, tràgica, passional, amb un punt de bogeria que tant bé li va en aquest rol impossible. Ella vocalment ha fet tot el que cal fer. La versatilitat del instrument vocal, dissabte privilegiadament sa, li ha permès fer tots els trinats i picats en l’ària de sortida. En el magnífic concertant que tanca el primer acte, i en tota la representació, ella ha estat la reina indiscutible.La intensitat dramàtica del segon acte en l’escena amb Wurn, amb l’ària i la cabaletta és on la veu de la Blancas ha de forçar més el registre greu i haig de dir que en algun moment, en el inici del ària ha quedat tapada, però ha fet una interpretació colpidora.On veritablement m’ha deixat bocabadat i on ha estat immensa, és en tot el tercer acte, amb un duo amb el pare d’antologia i en un final amb el tenor, tràgic i de gran impacte vocal i escènic. Tots els atacs al agut i sobreagut, els pianos i pianíssims, el control de l’emissió vocal, ha estat executat de forma admirable. Avui tenia el dia i quan es així ni ha poques que puguin amb ella.

La Blancas és un animal escènic i el seu magnetisme és sorprenent en el panorama actual, on els cantants amb personalitat i carisma es poden comptar amb els dit d’una ma.

Amb una cantant d’aquesta categoria és indigne com el Liceu l’ha envoltada de tanta mediocritat. La Blancas no ha de cantar mai més en un segon repartiment. Si l’envoltes de cantants de primera divisió, com és ella, pot esdevenir una força de la naturalesa capaç de galvanitzar a la resta, fent pujar el llistó d’una representació, assolint al final un èxit espectacular. El dissabte ella el va assolir, la resta no, ans el contrari es varen aprofitar del sobreesforç ofert per ella per tal de que allò s’acabés de manera digne.

Tret de la protagonista, els cantants que varen participar en aquesta funció no son apropiats per cantar Verdi i Albert Montserrat no és apropiat per cantar res.

Jo no entenc com un cantant, relativament jove com Montserrat i amb una veu privilegiada com la seva (pocs tenors poden lluir avui un agut com el seu), no fa un recés de dos anys per anar a estudiar amb Carlo Bergonzi, per exemple, a veure si aprèn d’una punyetera vegada com col·locar la veu, sense fer servir el nas. Un cop hagi aprés això, ha d’aprendre a fressejar. Un cop amb la veu col·locada i sabent fressejar, hauria d’estudiar l’escola de cant verdiana, tant allunyada del verisme i amb tot això aprés, si li tornen a donar la oportunitat de fer un rol d’aquesta categoria al Liceu, no tirar-ho per la borda, com va fer dissabte, en la pitjor actuació, sense discussió possible, de tota la temporada. No és pot fer pitjor. He pensat que en l’ària arreglaria una mica el desgavell, però en prou feines a col·locat una nota a lloc. Hores d’ara encara deu estar buscant l’afinació entre el mar de guiris de Les Rambles.

Stefano Antonucci està molt lluny de ser un baríton verdià. Més valdria que tornés al belcanto més lleuger i tot i així hauran de passar uns quants anys, per tal de que la veu prengui el color baritonal i el gruix necessari per fer els rols més lírics de Verdi. Avui és una temeritat que els canti, si no vol posar en perill la seva carrera. El cant és disciplinat i prou. Massa genèric per arribar a commoure al costat de la Blancas, que se’l ha menjat amb patatones.

Riccardo Zanellato és un baix irrellevant. No molesta, però el comte Walter és tot un personatge que ell ha obviat. Verdi li queda molt lluny

Pavel Kudinov ni te la veu per fer el Wurn, ni la contundència i personalitat dramàtica per aixecar l’aplaudiment sincer en el duo amb Walter. No és un baix.

Nino Surguladze és una bona mezzo i ho ha demostrat en altres rols que el Liceu li ha encomanat, però la Federica, sense ser un rol important és una mezzo verdiana i en el duo amb Rodolfo ha de desplegar la veu de manera contundent. Potser un Bellini el feria bé, doncs sap cantar i és molt musical, però no és la veu adequada.

Itxaro Mentxaca i Josep Fadó han estat bé, correctes.

L’orquestra s’ha notat que porten moltes funcions fetes. En l’obertura ha estat més atenta i compacte, però no s’ha evitat una pifiada en el inici de inclassificable descripció. S’ha sentit un so estranyíssim provinent del fossar orquestral, que no he sabut identificar qui l’ha produït. En el inici de la segona escena del primer acte, la corda gruixuda ha estat tant anèmica com sempre i en algun altre moment del tercer acte han tingut alguns desajustos i acoblaments força notoris. El conjunt ha estat més reeixit que el dia del torn T. M’ha semblat que l’orquestra tocava més fort avui i en tot cas, la tasca del mestre Maurizio Benini, ha estat força interessant en les dinàmiques i els temps emprats. Intensitat hi havia, altre cosa és que tingués la resposta esperada.

La segona visió de la no posada en escena de Gilbert Deflo, m’ha semblat més radícula si cal, que la primera, això si, el decorat i les llums m’han continuat semblant magnífics.

El públic ha estat més aviat fred, tot i que no ha deixat en cap final que l’orquestra acabés i en la tanda d’aplaudiments ha dedicat a la Blancas una standing ovation emocionant, amb llançament de flors des de els pisos alts incloses, com a les grans, que és el que és.

Sr. Matabosch, no li torni a fer una mala jugada d’aquesta mena a la senyora Blancas i envolti-la del que ella es mereix i veurà les nits de glòria que ens pot deixar pel record.

Tenia previst deixar-vos constància sonora de la funció del dia 26 de juny (que m’han deixat), però a part de infringir totes les normatives possibles, que no és el que més em treu el son, he comprovat com la veu i el cant de la Blancas son per gaudir-los en directe i con que els cantants que l’acompanyaven no li feien justícia, millor no donar peu a conflictes de tots tipus.

11 comments

  1. dandini

    Estic d’acord amb la crónica de la Blancas.Tots li coneixiem el seu temperament de foc i les seves esporàdiques imprecisions tonals pero es que amb aquesta funció ens ha demostrat una facilitat insòlita en la coloratura i en l’ascensió a l’agut fins ara ignorades.La resta del repartiment ha estat a un nivell inferior però tantmateix correcta.Crec que el Stefano Antonucci si que sap cantar Verdi encara que la seva veu pertany a la segona divisió.No m’agrada parlar malament dels cantants però l’Albert Montserrat m’ho posa molt difícil doncs no m’ha agradat gens.

    M'agrada

  2. Me alegro por Blancas ¿No habría alguna forma de conseguir su Cleopatra del Liceu, por lo menos su Se pietà? Es que al final uno ya no sabe si la recuerda como era o ha terminado por siendo un recuerdo idealizado. A ver si tengo suerte.

    M'agrada

  3. bocachete

    Hola,

    Vaig ser-hi, també. I, la veritat, la funció la va salvar ella. La resta es va mantenir en un nivell de correcció, però tendint a la segona divisió B; el conjunt va ser una funció bastant ensopida, per no dir d’una monotonia impressionant. Sigui per les veus inadequades, perquè no s’ho creien o pel que fos, cap dels altres protagonistes va resultar (fora de la Blancas) mínimament creïble. Vaig estar a punt d’agafar la son –confeso que vaig tancar els ulls i em va caure el cap més d’un cop. També cre que ella, amb uns altres companys, hagués lluït molt més i hagués pogut fer una representació d’antologia. Realment, va fer-hi de tot i va saber arribar amunt i cantar amb greus. L’únic, potser, que en algun moment va estar a punt –potser és una sensació– que la veu es descontrolés quan estava més amunt; era, com si en algun moment li comencés a sortir un to cridaner, o potser era que al costat de la resta (que amb prou feines se sentia) el volum fos massa gran. Excel·lent i amb nota, penso. I segurament, amb un repartiment així encara té més mèrit triomfar. Pot fer una Traviata ben maca –si no ara, d’aquí a poc. M’apunto a la petició al Matabosch: Blancas als primers papers i repartiments, ja. Ho ha demostrat ara i ja ho havia demostrat amb el Poulenc i altres coses.
    M’ha decebut el Montserrat: sincerament, m’esperava que ho faria bé, mínimament bé. Va millorar molt al segon i tercer actes (almenys se sentia més i no semblava tan nasal), però encara i així, ni arribava ni cantava bé. I no sé, la veritat, si la veu és maca o no, perquè la projecció que en fa, de tan nasal, l’amaga tant que no se sent (i si el que se sent és, realment, la seva veu al natural, malament). Potser a Sabadell, on havia tingut una bona crítica, l’ajudava que la sala sigui petita o un repertori més verista. Aquí, la veritat, em va decebre, i molt. I em va saber greu. Si realment és qüestió d’estudiar més, ara és el moment de fer-ho.
    La resta, psé. Poc convincents. L’escenografia era agradable, i les llums. I, després d’haver-ne llegit alguna crítica, encara pensava que el moviment escènic seria pitjor.
    L’òpera no l’havia vist; l’últim cop, quan la va fer el Carreras, no vaig poder assistir-hi, ni tampoc a la que es va fer durant l’exili. És ben interessant, trobo. Realment, molt heterogènia. Ben cantada per tothom –perquè els altres papers són importants, la veritat– pot arribar a ser galvanitzant. Si no, resulta d’allò més avorrit.
    Repeteixo, doncs: si cal signar un manifest pro-“Blancas for prima donna”, aviseu que el signo les vegades que calgui. I si cal signar-lo perquè el Montserrat es prengui un any sabàtic d’estudis, també: que algú li aconselli seriosament abans que sigui tard.

    M'agrada

  4. colbran

    Bocachete, Angeles Blancas ya ha hecho “La traviata”. Supongo que varias veces, pero, como mínimo en el Bellas Artes de Méjico, al lado de un primerizo Rolando Villazón, de una de cuyas funciones tengo una copia en DVD. Está rutilante y con unas ganas de agradar que traspasan la pantalla. En un entreacto la entrevistan y emocionada comenta que es para ella un honor cantar este rol en el mismo teatro que lo había cantado su madre.

    Aquí en el Liceu se ha visto acompañada de un reparto tan ínfimamente mediocre que es una verdadera injusticia. Parece como si a quien le corresponde tanto le da montar “Luisa Miller” como “La Paula tè unes mitjes” (bueno esta obra no porque es una zarzuela). O no conoce los cantantes que contrata o se deja coaccionar por los managers de artistas.

    No se puede montar una ópera con un barítono que es un tenor corto y casi sin armónicos; con una bajo que es un barítono inaudible; con otro bajo que es más un barítono bajo; con un tenor que necesita un rápido reciclaje de estudios o dejar de cantar y con una mezzo que sólo lo es cuando desciende al grave, pues sus zonas alta y media
    son de una soprano lírica de volumen escaso. Nadie verdiano en absoluto, con la única excepción de la carismática Angeles Blancas.

    Un ejemplo del ínfimo calibre de los “bajos” lo tuvimos en su extraordinario duo que resultó de una pobreza lírica alarmante.

    M'agrada

  5. chinaski

    jo he pogut sentir-la un parell o 3 de cops en el primer acte de la Luisa Miller, i no m’ha agradat gaire la veritat. En els primers aguts que fa, sembla que cridi. En comparació, per mi molt millor la búlgara.

    M'agrada

  6. Chinaski la Stoyanova és una cantant excel•lent, però la Blancas té una personalitat que la búlgara no té i això em pot.
    cantants com la Stoyanova per sort ni ha algunes, forces diria jo. Cantants amb la força, el carisma i la personalitat de la Blancas, per desgràcia ni ha molt poques.
    El dissabte no em va semblar que cridés, però si ho fa tampoc és tan important, sempre i quan mantingui la veritat musical i escènica al nivell que ens te acostumats. L’emissió a vegades perd la justa afinació o quadratura, però si és per motiu de la intensitat dramàtica en el teatre no s’aprecia gaire, ens deixem endur per l’artista.
    Cantants memorables i històriques se les ha acusat del mateix, però en canvi són recordades per la globalitat, no pas per la puresa del so.

    M'agrada

  7. alex tucker

    Me alegro por Angeles Blancas, que ya cantó una intensa y muy buena JUIVE en Zurich el pasado enero y donde me sorprendió muy gratamente, dándole una gran intensidad dramática a este role.
    No he podido degustar de su L.MILLER aunque me han llegado comentarios elogiosos de su interpretación y espero volver a escucharla como Doña Anna en el próximo D.GIOVANNI .
    Ciertamente, se merecería ya en el Liceu un primer cast.

    alex

    M'agrada

  8. Jordi

    Doncs per mi és un cas semblant a un altre gran veu col.lacada en segon cast i que està emergint com ningú : Aihnoa Garmendia a qui varem veure al segon Cast de La clemenza i la veurem al segon cast de Le Nozze al novembre.
    Per mi Garmendia hauria d’estar al primer cast

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: