IN FERNEM LAND

Bumbry versus Bumbry


Avui us proposo un experimentat, una raresa, un caprici de diva.

Grace Bumbry, la gran cantant americana, nascuda a St. Louis (Missouri) en el si d’una família molt humil, va se la primera estudiant negra a graduar-se a l’escola Charles Summer High School.

Quan tenia 17 anys va guanyar un concurs radiofònic cantant el “O Don Fatale” del Don Carlo, òpera que li va reportar sempre grans satisfaccions i l’entrada al grans teatres.

El premi consistia en una beca per estudiar a la Universitat local, però les lleis segregacionistes no la varen admetre. Els organitzadors del concurs, avergonyits, varen proporcionar-li una beca a la Universitat de Boston. De la Universitat de Boston va anar a estudiar un curs a la de Northwestern, impartit per la gran Lotte Lehmann. Per tal de continuar estudiant amb la gran cantant alemanya, va anar a Santa Bàrbara on la Lehmann tenia la càtedra de cant.

A l’any 1958 va guanyar juntament amb Martina Arroyo les audicions per a joves cantants del MET.

Aquell mateix any va anar a Paris on va debutar en un recital i immediatament li varen oferir el debut a la prestigiosa Opera Garnier en el rol d’Amneris.

El gran llançament internacional de la Bumbry va venir amb una genialitat de Wieland Wagner, quan li va proposar cantar la Venus del Tannhäuser al costat de Victòria de los Ángeles i Wolfgang Windgassen, ocasionant una reacció sense precedents dels més rancis sectors de la societat alemanya, amb part de la premsa i els mitjans en contra de l’elecció. La Bumbry va ser la primer cantant de raça negra que va actuar a Bayreuth. Tenia 24 anys.

Aquest fet va provocar que la Jackie Kennedy la invités a cantar a la Casa Blanca.

Una joveníssima cantant ja estava definitivament llançada a cantar en els grans teatres d’òpera.

La veu sensual, carnosa, rica d’harmònics i de intensitat expressiva amb un registre molt generós, va fer tots els rols importants de mezzo i a mida que va anar ampliant el repertori, va començar a provar amb els rols de soprano dramàtica o spinto.

El primer rol de soprano que va cantar va ser la Lady del Macbeth de Verdi a l’Òpera de Viena a l’any 1966. Després vingueren la Tosca, Salomé, Jenufa, Selika, Norma, Medea, Abigaille o Gioconda. En el Covent Garden de Londres i en la mateixa temporada, cantava Norma amb la Veasey d’Adalgisa i Adalgisa amb la Caballé de Norma.

També va cantar les dues Leonora de Verdi, així com la Santuzza, la Elisabeth del Tannhäuser i la Elvira del Ernani.

No cal dir que també feia la Carmen, Ja qui diu que ella ha estat la Carmen referencial.

Al final de la seva interessantíssima carrera va tornar als rols de mezzo. La seva última actuació va ser cantant la Klytämnestra de la Elektra a Lió a l’any 1997.

Al Liceu la Bumbry va cantar dues Carmen al1966 i al 1975, sempre amb el Don José de Pedro Lavirgen, Macbeth a l’any 1968 i Gioconda per dues vegades al 1974 i al 1988, aquella Gioconda explosiva amb la Cossotto cantant la Laura.

Ara l’experiment.

La Bumbry mezzo li va demanar a la Bumbry soprano si volia gravar el duo del segon acte d’Aida i ho varen fer. Espero que no s’esgarrapessin i potser en el duo li falta una mica d’això, però no deixa de ser una absoluta curiositat.

No es coneix orquestra, cor i director que l’acompanyen, és a dir, va fer un kareoke de prestigi.

Espero que ho gaudiu, la veu, la intèrpret i la gran cantant s’ho valen

16 comments

  1. miracle

    Jo la recordo molt bé a la Bumbry i les dues vegades que va venir a fer la Carmen, sobretot.
    La segona vegada ella va estar per sobre de les altres tres, que s’alternaven en la commemoració del centenari de l’estrena.
    Quan entrava per cantar la Havanera hipnotitzava.
    Gràcies pel record.

    M'agrada

  2. teresa59

    Com que no hi ha un apartat especial per comentar “Els meus videos”…amb permís… QUE GENIALS EL BEBO I EL CHUCHO !!!!Quina versió a piano de Tres Palabras, i quin emocionant Lágrimas Negras amb El Cigala. Hi ha d’haver un gran domini tècnic per tocar així, pero sense una sensibilitat i una emoció a flor de pell, trasmeses amb una gran mestria, els resultats no serien tan potents i trasbalsadors.

    M'agrada

  3. BroadwayBaby

    Uf, m’ha passat el mateix que a la Teresa59, no sabia on posar el comentari dels vídeos.
    No sé si hi han entrades per anar el dijous a Peralada. No em va gens bé, però ho canviaria tot per poder veure’ls en directe.

    M'agrada

  4. olympia

    Un amic molt estimat, en Josep, em va fer conéixer aquesta fantàstica mezzo i soprano a través de Carmen que tinc en video. La meva mare, poc melòmana, s’hi tornava quan sentia la Carmen-Bumbrey i també la Carmen Jones-Dandridge-Horne.
    La versió que ens has posat és bella i curiosa, però jo quasi juraria que l’autor del miracle ets tu, perfectament capaç de creuar i fer fer duo a ambdues veus.
    Sigui com sigui, n’has sabut molt, com sempre.
    Kisses.

    M'agrada

  5. colbran

    Cuando ví a Grace Bumbry en su primera “Carmen” en el Liceu, ya la conocía por su extraordinaria Eboli en el “Don Carlo” que grabó Georg Solti con Tebaldi y Bergonzi. Me entusiasmó y me convertí en un fan suyo. Su “Carmen” era fascinante y en la escena de la seguidilla que cantaba sentada con las manos ligadas a la espalda, se acompañaba con un taconeo ritmado que le iba de maravilla a la canción. Entre ella y Lavirgen (Don José fue su mejor rol) se produjo verdadero fuego que culminó con un duo final de campanillas.

    Posteriormente vino para un “Macbeth” que cantó muy bien cuando cantaba, pues yo desde la fila 2 de platea, en la función que yo asistí, pude comprobar que en algún conjunto omitía su intervención. De todas formas en sus arias y duos estuvo extraordinaria. La réplica de Peter Glossop le iba de maravillas.

    Este duo de “Aida” es una curiosidad, pero yo no encuentro diferencia de sonidos entre su Aida y su Amneris. El registro me parece el mismo, quizás porque sé que es la misma intérprete.

    Cosa también curiosa fue el concierto que dió en Londres hace bastantes años con Shirley Verrett, en el que ambas se intercambiaban los roles de soprano y mezzo, como en el siglo XIX hicieran la Pasta y la Malibran, o la Pasta y las Grisi, entre otras. De este concierto hay constancia en una grabación (bastante pobre) en vídeo.

    M'agrada

  6. Pepa MG

    com ara per ara estic endisada a la caverna platónica i no mes veig que ombres, es a dir, videos…. anit vaig vore la seva Carmen con Karajan : molt bona. La vaig vore pel Jon Vickers i mira em vaig trobar amb ella.

    M'agrada

    • Una Carmen esplèndida, amb un Vickers trasbalsador, una Freni immillorabñe i un Justino Díaz molt adient. El problema és la posada en escena. Perquè aquella munió de tòpics i aquells Guardia Civils tan pocs creïbles, em fan petar de riure.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: