IN FERNEM LAND

Maometto II conquesta Pesaro


Maometto II entrant a Constantinopla

Maometto II entrant a Constantinopla

Abans d’ahir, dia 12 d’agost, va tenir lloc la primera representació de la nova producció de Maometto II de Gioachino Rossini, en el ROF 2008, sota la direcció musical de Gustav Khun i Michael Hampe en l’escènica.

Anna, la tràgica heroïna va estar interpretar per la soprano letona Marina Rebeka, Calbo, per l’especialista Daniella Barcellona, Maometto II pel millor baix baríton rossinià del moment Michele Pertusi i Paolo Erisso pel tenor Francesco Meli.

Sembla que la premier va anar prou bé, pel que he llegit i sobretot escoltat i que també tindreu la oportunitat, si ho desitgeu de descarregar-vos, a part d’alguns fragments engrescadors que us penso deixar, en aquest tour de force del mes d’agost que aviat es veurà gratificat per uns dies de descans, em deixeu oi?.

Maometto II es va estrenar el 3 de desembre de 1820, amb un retard de 37 dies de l’estrena prevista per l’onomàstica de Maria Isabella , segona dona del hereu al regnat de Nàpols. Sembla que aquest endarreriment no va caure gens bé i va ser un dels motius per l’extrema fredor d’aquesta altre obra mestre de Rossini, sense sort en la seva estrena. A aquest fet, calia sumar-li que el regnat particular de Rossini a la ciutat de Nàpols i del seu empresari el famós i temut Barbaja, estava arribant a la seva fi, va fer que aquest Maometto II fos la penúltima òpera que estrenés a la ciutat on va obtenir els èxits i el reconeixement més sensacionals. Paris, va ser la ciutat de la jubilació creativa, malgrat les estrenes que va adaptar per l’Òpera i la quantitat de música que va escriure, però el corpus operístic estava a punt d’acabar-se. Després del Maometto II, va estrenar Matilde di Shabran (Roma 24.02.1821), Zelmira (Nàpols 16.02.1822), Semiramide (Venecia 03.02.1823), Il Viaggio a Reims ( Paris 19.06.1825 ), Le Siège de Corinthe, sobre el Maometto II (Paris 09.10.1826), Moïse et Pharaon, sobre el Mosé in Egitto (Paris 26.03.1827), Le Comte Ory, amb el material de Il Viaggio a Reims (Paris 20.08.1828 ) i Guillaume Tell, el testament (Paris 03.08.1829).

Per l’estrena del Maometto, Rossini va comptar amb Isabella Colbran, la seva esposa que ja no estava per gaires floritures, un altre dels motius de la inexistent ressonància de l’estrena. Per tant, tots els finals el sobreagut que escoltareu de la intèrpret de l’Anna, fets per la soprano Marina Rebeka, son directament trets de la màniga per desesperació del Colbran actual, segur, el que jo us digui.

Pel rol de Calbo, Rossini va comptar amb la contralt francesa Adelaide Comelli (Chaumel en el seu original francès) i senyora del tenor Rubini. Sembla ser que no era molt bona, però era la senyora Rubini i això tenia molt de pes. No us penseu que aquestes coses tan sols passen ara. Hi va haver fins i tot qui s’estimava més no contractar al famòs tenor, per estalviar-se a la senyora. Curiosament Rubini no va estrenar el Maometto.

El tenor escollit per cantar la importantíssima part de Paolo Erisso va ser el baritenor Andrea Nozzari. Escoltant la tessitura central i greu, s’entén perfectament que els aguts que escoltem avui cantants de pit, fossin en aquells moments cantats en falset. Eren barítons d’agilitat, si a més a més tenim en compte que ara el diapasó s’ha enlairat per tal de fer-ho tot més brillant, és a dir, en aquella època les veus cantaven més greu que ara, però tothom, sopranos, tenors, contralts (semblarien veritables camioneres) i baixos. Recordem que la corda de baríton no existia. El Figaro de Il Barbiere el va estrenar un baix cantant.

Finalment el rol de Maometto el va cantar Filippo Galli, el baix oficial de Rossini. Va estrenar-li: el conte Asdrubale de la Pietra del Paragone, els Mustafà de Il Turco in Itàlia i L’Italiana in Algheri, il Duca D’Ordowo de Torvaldo e Dorliska, el Fernando Vilabella de La Gazza Ladra, l’Assur de la Semiramide. Aquests son els que va estrenar, però va cantar tots els altres rols importants rossinians. Donizetti li va escriure el Enrico VIII de l’Anna Bolena.

Gioachino Rossini

Gioachino Rossini

Doncs aquesta altre meravella rossiniana va passar amb pena i no glòria per Nàpols. Rossini va retocar-la per l’estrena a Venècia de dos anys més tard, incorporat-li una obertura, va treure l’ària d’entrada d’Anna (la Colbran estava acabada), el famós tercet d’Anna, Calbo i Erisso es va transformar en un tercet per Calbo, Erisso i Maometto. El final tràgic va desaparèixer i en el seu lloc Anna cantava el rondó de La Donna del Lago. Ni així, l’obra també a Venècia va ser un fracàs, amb una Colbran per la jubilació.

S’entén que quan Paris li demanava més material per estrenar i coneixent la mandra i lo gandul que era el gran Rossini, va agafar aquesta obra, que tant treball li va donar durant la seva gestació i la va transformar per Le Siège de Corinthe i cal dir que no es va limitar a adaptar-la al francès. Pràcticament Le Siège és un altre òpera, però això seria molt llarg i crec que és més convenient que us deixi algunes perles d’aquesta obra que de ben segur faran goig a més d’un infernemlandaire.

Som-hi:

Comencem amb el famós tercet del primer acte, entre Anna, Calbo i Erisso, anomenat “Terzettone”. Sembla ser que és el tercet més llarg de la història de l’òpera. “Pietoso Ciel…Ohimè! qual fulmine”. Canten Marina Rebeka, Daniella Barcellona i Francesco Meli.

Michele Pertusi el Maometto II

Michele Pertusi el Maometto II

Ara us proposo escoltar l’entrada del dolent Maometto, “Sorgete, e in sì bel giorno” cantada per Michele Pertusi i que donarà pas al espectacular Finale I, que si el voleu escoltar haureu de baixar el arxius.

Daniella Barcellona, Calbo al Maometto II

Daniella Barcellona, Calbo al Maometto II

Del segon acte us proposo en primer lloc l’escena de Calbo, “Non temer, d’un basso affetto” per la Barcellona. Ja ho sé que hi ha molta gent que no pot amb aquesta senyora, a mi en canvi, em pot molt.

La jove Marina Rebeka, l'Anna del Maometto II

La jove Marina Rebeka, l

Per acabar escoltarem el final amb la colpidora escena de l’Anna cantada per aquesta nova soprano, Marina Rebeka, que un cop vista en directa ja us diré, com de tot plegat, el què. “Si, ferite.Il chieggo, il merto…Madre, a te che sull’Empiro”

Anna Erisso: Marina Rebeka
Calbo: Daniela Barcellona
Paolo Erisso: Francesco Meli
Maometto: Michele Pertusi
Condulmiero: Enrico Iviglia
Selimo: Cosimo Panozzo

Cor de Cambra de Praga
Orchestra Haydn di Bolzano e Trento
Gustav Kuhn

Pesaro, 12. August 2008

Espero que us agradi.

10 comments

  1. Després d’escoltar els fragments que ens has posat, em fa l’efecte que promet molt més aquest “Maometo” que la “Ermione”. De moment ja estic baixant el primer CD. MOLTÍSSIMES gràcies, Ximo.

    Ah, i jo també “hi puc”, i molt, amb la Barcellona, i m’agradarà sentir en Francesco Meli, ja que el poc que he sentit m’ha agradat moltíssim!

    (Mira: ja m’ha baixat el primer CD! D’aquí a una estoneta anirem pel segon.) Uau! Ja tinc feina aquesta tarda. 🙂

    M'agrada

  2. Graciass me lo bajareee!! Que escuchando la aria de Petrusi me di cuenta que si habia oido la obra antes por radio. Le habia oido en Zurich en Escamillo pero aqui me gusta todavia mas. Por lo que he oido aqui tanto Rebeka y Barcellona me gustan ,cantan los papeles con dedicacion y buen manejo technico. Encuentro a la Rebe un tantin estridente en algun agudo pero tambien tiene u tono calido de voz en lo demas 😉 pero me fascinan esos graves de la Barcellona, muy jugoza su voz e interpretacion.

    A veces se me olvida lo sabroso que es un Rossini bien cantado, gracias por recordarmelo!

    M'agrada

  3. Gràcies pels enllaços. Tinc ganes de escoltar el Francesco Meli, que a Valéncia ens va cantar un Don Ottavio fa dos anys amb una delicadesa i una classe de les que ja quasi no es senten.

    M'agrada

  4. colbran

    Francesco Meli es un tenor espléndido y con una gran carrera por delante, ya que es muy joven. En Pésaro hemos tenido la fortuna de verlo varias veces y su voz es de un volumen considerable, con agudos, centro y grave, aunque no es el baritenor que pide esta ópera. De todas formas su estupenda línea de canto y su entusiasta movimiento escénico te hacen pasar algo por alto las exigencias de Rossini en el grave baritonal.

    Por lo que llevo escuchado de esta transmisión que nos facilita Ximo, Marina Rebeka no es la voz para este rol. Tambiém en Pésaro saben pifiarla.

    En Wilbald (Alemania) cada año, desde hace bastantes, suele ecenificarse una ópera de Rossini o de sus contemporáneos. Allí son más exigentes en este aspecto y los roles Colbran los asignan a una mezzo-soprano, como debe ser, y entonces el rol en travestite ha de cantarlo una contralto. Como Daniella Barcellona, cantante que me gusta mucho, es una extraordinaria mezzo rossiniana, pero no contralto, por lo visto se ven obligados a emparejarla con una soprano, por aquello del contraste. Pero entonces la soprano de turno, en lugar de atenerse a las notas altas escritas se inventa los agudos y sobreagudos que le apetece, con la complaciente connivencia del director musical del espectáculo, cosa que es inadmisible y máxime en la ciudad que vió nacer al gran Rossini que odiaba los sobreagudos de pecho y no los admitía al final de ninguna pieza cantada.

    Michele Pertusi es un cantante de una clase envidiable y además sabe moverse extraordinariamente por la escena, con lo que tenerle en un reparto es una seguridad de buen canto y actuación.

    La dirección de Gustav Kuhn (director que Fernando Fraga descalifica sistemáticamente, lo mismo que descalificaba con desprecio toda actuación de Montserrat Caballé-vaya usted a saber por qué?) esperaré a verlo en persona para juzgarlo.

    “Maometto Secondo” no es de las óperas de Rossini que más frecuento, a pesar de disponer de grabaciones múltiples en CD y DVD, pero el aria de la contralto (“Non temer d´un basso affetto” ) y la plegaria de Anna me gustan muchísimo.

    Por cierto esta ópera contiene un ballet larguísimo que no sé si figura en esta versión de Pésaro. Y cuando en los años 30 del siglo pasado se encontró la posible obertura de “Il viaggio a Reims” (que ha sido grabada múltiples veces), antes de localizarse la partitura completa y comprobar que carecía de obertura, los estudiodsos comprobaron que la susodicha falsa obertura estaba confeccionada a base de temas del ballet de esta ópera.

    M'agrada

  5. Curiosament Meli pateix en el extrem agut d’aquest infernal rol. És un magnífic cantant, però jo crec que aquests rols de baritenor el sobrepassen.
    Cal dir que la Marina Rebeka fins que no arriba a l’escena final no em convenç del tot i que els aguts, com ja us vaig dir, provocarien les ires del Colbran, però és una noia a seguir, veurem al natural com és la veu i tot plegat.
    Aquest Maometto promet com l’Ermione, però l’Assur, no el de la Semiramide, el nostre, el bo, s’ha capficat en el de 1987 i no hi ha qui el tregui d’allà, ves que hi farem. Ai Senyor!

    M'agrada

  6. La meva àvia, Ximo, a qui a mesura que em vaig fent més gran més i més recordo, sobretot per les seves expressions, quan algú deia: “Què hi farem…?”, responia: “Mala cara quan morirem, ves ara!” 🙂

    Una abraçada, bon amic.

    M'agrada

  7. Jaume

    Fantastic post (i comentaris….) com sempre.
    Veig que tu i el Colbran sou assidus de Pesaro, i els comentaris m’han fet ganes de anar hi, potser l’any que vé, ¿com podria trobar informacio util i ben seleccionada?
    Moltes gracies per els enllaços.

    M'agrada

  8. colbran

    Una aclaración respecto al ballet (inexistente)de “Maometto secondo”. El ballet a que me refería pertenece a “Le siège de Corinthe”, versión francesa del título de este post, que, como sabéis, tiene tántos cambios respecto a los nombres de los personajes, las situaciones escénicas y parte de la música que se considera una nueva ópera.

    Su ballet, el primero que compuso para Francia, tiene un “air de danse” que procede del fragmento aún no encontrado del final de “Il viaggio a Reims” (unas variaciones para clarinete muy apreciadas en 1825 que orquestó de nuevo y corrigiò para el ballet de “Le siège…”, y es así como las conocemos) y el resto son piezas nuevas desarrolladas a partir de temas sólo apuntados en “Armida” y en “Ciro en Babilonia”

    De estos temas procede la falsa obertura de “Il viaggio a Reims”, “encontrada” en 1936.

    Queda corregido y aclarado y ruego perdonéis este despiste.

    M'agrada

  9. Gràcies Colbran pels aclariments, no vaig voler contradir-te, però els ballets quasi sempre eren per entretenir al públic francès.
    Jaume, estic segur que t’agradarà anar a Pesaro. No té els luxes dels grans festivals centre europeus, però es respira professionalitat i amor a Rossini a cada cantonada.
    A la columna de l’esquerra d’aquest bloc i en el apartat de Festivals, trobaràs el l’enllaç amb el Festival de Pesaro (ROF) ja hi han les òperes del any vinent.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: