IN FERNEM LAND

NIKOLAI SCHUKOFF, tenor.


La Mei ens diu en un comentari del seu bloc, que està molt contenta doncs en la seva propera visita a la UDL (aquesta noia no para, acaba d’arribar i ja té previst tornar a marxar) li han canviat el Parsifal. Estava previst Nikolai Schukoff, el jove tenor austríac que està començant a despuntar, per Plácido Domingo, que al costat de la Meier, Pape i el fabulós Hanno Müller Brachmann que ella no anomena però que segur que ho farà a la tornada, tots ells dirigits per Barenboim fa que el sacre festival pugui ser un veritable FESTIVAL.

En qualsevol cas, l’alegria inicial, comprensible, s’hauria de matissar, si més no, cal escoltar a Schukoff i després, tenint en compte que cadascuna de les actuacions de Plácido mostren una petita davallada respecta a l’anterior, pensar que el canvi no és tot lo bo que sembla sobre el paper. Domingo és una llegenda vivent i aquest tenor tot just comença ara i el més segur és que no pugui competir mai amb en Plácido, però en rols wagnerians Schukoff pot esdevenir una esperança.

Jo havia vist anunciat a Schukoff en repartiments d’aquí i d’allà, però cada vegada freqüenta més les grans cases operístiques d’Alemanya. Berlin, Munich o Viena, ja son seus permanents de la seva activitat i de mica en mica es va estenent cap a altres contrades. Atenció a aquest tenor.
Aquest juliol passat em va deixar garratibat a la butaca del auditori, en la segona versió dels Gurrelieder. La dirigida per Josep Pons al capdavant de les joves orquestres d’Espanya i Catalunya.
Ja vaig dedicar-li una entrada al post, amb una especial menció al Waldemar de Schukoff i ara amb el comentari de la Mei, he decidit dedicar-li un post per fer-vos conèixer aquest altre tenor que intenta fer-se un lloc entre els noms de l’actualitat.

Nikolai Schukoff va nèixer a Graz i va fer els seus estudis musicals al Mozarteum de Salzburg, debutant a l’any 1996 com a Alfredo de La Traviata a Gelsenkirchen. Entre aquesta, més aviat anònima ciutat alemanya, on en el seu teatre, el Nationaltheater Mannheim i l’Staatstheater de Nuremberg, ha forjat la base del repertori líric que l’ha permés donar-se a conèixer en l’àmbit internacional, portant-lo fins a Deutsche Oper am Rhein, Düsseldorf, el “Kleines Festspielhaus” de Salzburg, l’Òpera de Lió, el Théâtre du Châtelet i l’Opéra Comique de París, o l’òpera escocesa.

L’èxit definitiu es va produir en un concert de la Berliner Philharmoniker, on Schukoff va cantar el Siegmund de Die Walküre, al desembre del 2006, obtenint un clamorós reconeixement.

Schukoff alterna els rols wagnerians (Parsifal, Siegmung, Erik i també Siegfried que ha cantat sota la direcció de Christoph Eschenbach al Chatelet), amb incursions al Don José de la Carmen, el Jean de l’Herodiade, el Eisenstein del Fledermaus o el Sergei de la Lady Macbeth al districte de Mzensk. Sorprèn que també tingui previst el Pollione de la Norma al Chatêlet i ja ha cantat el Don Carlo verdià. Al Real el veuran en una propera Jenufa (Steva) i a Gotebourg cantant el Príncep de la Rusalka.

La veu, malgrat que el Auditori de Barcelona és negat pel cant i la seva correcte projecció, és de gran volum, d’ample i robust registre i sobretot el cantant, dotat d’una musicalitat i tècnica notable, la controla i domina amb gust i sapiència.

Jo crec que tot i fer incursions en el repertori italià i francés, les grans alegries de la carrera de Schukoff ens les donarà cantant Wagner.

Comencerem de manera lleugera amb uns fragments de l’opereta Grafin Mariza de E. Kalman, on Schukoff (Graf Tassilo) llueix veu i simpatia, en la versió que es va fer en el festival de Morbisch del 2004.

Komm Zigany:

Tassilo’s Lied:

Els vídeos de youtube els veureu prement sobre cadascuna de les cançons escollides.

El 10 de maig del 2007 Nikolai Schukoff va cantar el Don José de la Carmen, en una versió de concert al Théâtre Chatêlet, amb Les Musiciens du Louvre dirigidits per Marc Minkovski i la Carmen de Sylvie Brunet. No m’agrada gaire el seu Don José, si us poso l’ària de la flor em mateu, però en el duet final, la veu fosca i el cant punyent s’ajusten al personatge.

També tinc un Don Carlo, amb la Elisabetta de Irene Theorin (la Isolda d’aquest any a Bayreuth) del 8 de desembre de 2007 a Copenhagen que no crec que us faci massa feliços. La veu i el cant de Schukoff no s’adapten gaire bé a la vocalitat llatina.

Però si us proposo escoltar-lo com a Siegfried en el Götterdämmerung del Chatêlet dirigit per Eschenbach, la cosa pren més interès. Encara no és Siegfried, malgrat tot, aquí el teniu en el pròleg al costat de la omnipresent Linda Watson i en l’escena de la mort. La direcció de Eschenbach l’ajuda molt.

La data d’aquesta representació va ser el 28 de febrer de 2006.

No s’albiren Siegfrieds en la seva propera agenda, cosa que agraeixo. Ja vindran. De moment els compromisos immediats son:

El Max de Der Freischutz a Ginebra, el Erik de Der Fliegende Hollander, el Gabriel von Eisenstein i el Parsifal a Munich, el Graf Danilo de Die lustige Witwe a Hamburg.

Serà Schukoff el nou Siegfried del Neue Bayreuth?

6 comments

  1. joanpau

    Pot ser el Siegfried que tu dius, de fet en el fragment que ens has deixat, hi ha coses que apunten cap a aquest camí.
    La pregunta és, ¿què els hi passa als cantants d’ara? Tenen la veu adequada però l’emissió sempre és problemàtica. A aquest, sembla que la veu sigui afona. Podria ser que la característica natural sigui aquesta, però o és la tècnica o el repertori que escullen no és l’apropiat. En aquest sentit, més val que no ens hagis deixat “la fleur”, amb el duet ja ne tingut prou.
    El Siegfried m’ha semblat prou interessant, de fet millor que molts dels que s’escolten habitualment.

    M'agrada

  2. Pues la voz no es muy bonita que digamos, aunque en el dúo de Carmen parece realmente desesperado, lo que es de agradecer. Eso sí, creo que la ópera francesa no le va demasiado bien. Seguramente esté mucho mejor en Wagner (ahí sí que ya no opino, que no tengo ni idea), aunque a mí desde luego me pega mucho más en el fragmento wagneriano que has puesto.

    M'agrada

  3. Eusebio

    Yo asistí a los Gurrelieder en Zaragoza y me quedé asombrado con este tenor.En nuestro auditorio la voz sonaba potente e imponente.No debería perder el tiempo y voz en Carlo, Don José o Pollione (?)

    M'agrada

  4. Golaud

    Sólo opino por lo que aquí propuesto por Ximo, pero creo que Schukoff está muy lejos del carácter de Siegfried. Superar a Gould no es difícil.

    Yo reivindico al “viejo” de Heppner para el “nuevo” Bayreuth.

    M'agrada

  5. Bueno Papagena, estamos de acuerdo, ni su Don José, ni el Don Carlo que he escuchado, pasan por la ortodoxia a la que estamos afortunadamente acostumbrados.
    Ahora bien Golaud, dentro de cuatro o cinco años, no sé yo como estará mi adorado Hepner y si que preveo que Schukoff, si no le coge una pájara, puede estar en plena forma.
    En los Gurrelieder del Auditori de Barcelona, me dejó atónito, como a Eusebio, al que aprovecho para darle la bienvenida, que tubo la fortuna de escucharlo en el auditorio de Zaragoza, que seguro que tiene una acústica como debe ser.

    Joanpau, les carreres musicals requereixen de seguida grans resultats, això és una equivocació. Tothom canta rols per sobre de les seves possibilitats i les veus encara joves es malmeten de manera irreparable. És així. Jo no crec que Schukoff hagi de cantar el repertori llatí, però els Don José i els Pollione no sovintegen i els agents, grans culpables de molts fracassos, “obliguen” als seus representats a obres que els perjudiquen o bé per inadequació al estil o pitjor encara, a les seves característiques vocals.

    M'agrada

  6. Bones a tots!
    Soc nou per aqui, estava buscant dades d’aquest tenor. Em sembla increible!!! Nomes l’acabo de sentir cantant Gräfin Maritza. Soc tenor tambe i estic estudiant aquesta opereta… i es dificil.
    Segons la meva experiencia, en sentir la veu afona, es un problema de tecnica (vaig estudiar amb un desceble de la soprano catalana Rosina Tasso del conservatori del Liceu). Si ben be la veu te caracteristiques com timbre, color, metall, n´hi ha de caracteristiques que es poden modificar.Perdoneu el meu catala, esta una mica rovellat.
    Fins ara.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: