IN FERNEM LAND

Julia Lezhneva, al ROF 2008.


Julia Lezhneva a la sortida del Stabat Mater 20/09/2008 foto Ximo

Julia Lezhneva a la sortida del Stabat Mater 20/09/2008 foto Ximo

Porto dies presentant tenors i potser ja és hora de portar una soprano.

He parlat ja de la Julia Lezhneva en ocasió de les seves actuacions en el festival rossinià de Pesaro del 2008 (ROF) i també en maac ho va fer en el seu bloc (Cantan Ellas), en motiu del recital inaugural del mateix festival.

Avui precisament us vull fer escoltar un tast de les seves intervencions al ROF. La del concert inaugural que no vaig poder assistir, on va acompanyar a Juan Diego Flórez en el concert dedicat al belcanto i on la Leznheva, malgrat la seva joventut, té 18 anys, i inexperiència, no es va arronsar gens ni mica, davant el compromís de cantar al costat del millor rossinià del moment.

Després l’escoltarem en el Stabat Mater, on ella va cantar la part solista de la soprano, tal i com ja us vaig comentar en la primera crònica d’enguany.

Julia Lezhneva va néixer a Yuzhno-Sakhalinsk el 5 de desembre de 1989. Estudia música des de els 5 anys. Té la carrera de cant i piano acabada. Ha guanyat diferents premis al Festival de Moscou, els anys 2003 i 2004. A l’any 2006 va guanyar el primer premi del concurs de cant Elena Obraztsova, sent la cantant més jove que mai hi ha participat. La famosa mezzo russa s’ha involucrat molt en la futura carrera d’aquesta soprano. Renata Scotto quan la va escoltar va recomanar-li anar a Itàlia a perfeccionar l’estil i la tècnica.

Més currículum no té, És impossible. Ara us deixo les que son les primeres actuacions oficials al ROF.

Juan Diego Flórez, Julia Lezhneva i Alberto Zedda ROF 2008

Juan Diego Flórez, Julia Lezhneva i Alberto Zedda ROF 2008

El primer fragment que escoltarem prové del concert Il Presagio Romantico, celebrat el 9 d’agost de 2008. Julia Lezhneva canta “Oh mattutini albori”, la cavatina d’Elena que dona inici a la segona escena de La Donna del Lago, acompanyada per l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, dirigida per Alberto Zedda.

El segon fragment pertany al Guillaume Tell i és el duo del segon acte entre l’Arnold i Mathilde “Ma presence…Oui, vous l´arrachez a mon âme…Doux aveu!…Il est digne de mon amour” Canten Juan Diego Flórez (Arnold) i Julia Lezhneva (Mathilde).

El dia 20 d’agost, en el Teatre Rossini es va interpretar el Stabat Mater, amb Lezhneva, Barcellona, Albelo i Palazzi, dirigia a l’orquestra del Teatro Comunale di Bologna, Alberto Zedda (crónica a In Fernem Land).

Lezhneva, Barcellona, Albelo, Palazzi

Lezhneva, Barcellona, Albelo, Palazzi

Primer us proposo escoltar el duo entre la Lezhneva i la Barcellona “Qui est homo”

Finalment us deixo el “Inflamatus et accentus” cantat per aquesta jove soprano de 18 anys i el cor de Cambra de Praga que dirigeix Jaroslav Brych.

La veu de la Lezhneva, punyent, incisiva i d’una gran projecció no és una veu d’enregistrament. Necessita l’amplitud de les sales per tal de que la veu corri lliure.

El perill de que una veu així, en una jove de 18 anys no es malmeti, és molt gran. És possible que tots els teatres li comencin a oferir coses que malgrat aparentment, ja les pugui cantar, hauria d’esperar una mica, fins que hagi aprés la tècnica suficient per controlar-la i no esgotar-la en els primers anys.

Jo espero que el seu entorn (com als esportistes d’élite) l’assessori com cal i que ella sigui lo suficient madura, també emocionalment, per saber dir no.

M’agradaria tant que durés…..

Espero que us agradi.

4 comments

  1. Joanpau

    M’ha deixat gratament sorprès. No sembla pas una noia de 18 anys.
    Ja tens raó, ja, quan dius que et fa por que la cosa s’espatlli.
    Serà molt difícil que aquesta noia es mantingui en el terreny del belcanto o Mozart. L’imagino dintre de un parell o tres d’anys, és a dir abans de fer-ne 25, ¡és què és molt jove!, fent Verdi.
    I mira que té exemples a no seguir, Suliotis, Sass, Fabrizzini, Susan Dunn, Studer,
    I dius què té una veu gran?

    M'agrada

  2. Olympia sempre que entres et sento com poc a poc vas obrint la porta i de manera discreta, vas tafanejant, i no saps pas la il•lusió que em fa. Recuperat, que et vull combativa i amb la veu de contralt més impostada que mai.
    Hola Joanpau. Si és una veu gran, no et diria que enorme, però si de volum considerable, sobretot en el registre agut, que emet clar i punyent. Al natural la veu és més lliure.

    Veurem que passarà, però és un diamant en brut. Tan de bo ningú l’espatlli o ella soleta, ho engegui tot a rodar.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: