Al CaixaForum del 19 de setembre fins el 4 de gener hi ha l’exposició Alphonse Mucha (1860-1939) Seducció, modernitat i utopia.
No us la perdeu!
Malgrat que l’obra d’aquest interessant i polifacètic artista txec, pot semblar molt igual, amb les seves dones sofisticades, envoltades de motius florals i sempre obsessivament encerclades, el magnetisme de les imatges va calant de mica en mica i a mitja exposició jo ja em vaig quedar rendit.
8 ambients recreen l’obra del artista i la seva època:
- Teatre – Transfiguració de la realitat
- La Metròpoli com a escenari
- Bellesa – La dona com a musa i icona
- La Fotografia – eina i art
- Misteri – L’encontre de l’ideal i del somni
- L’epopeia eslava
- Modernitat – Mucha i la gènesi de la publicitat
- La difusió de l'”estil Mucha”
Si m’hagués de quedar amb una parcel·la de les vuit, triaria curiosament l’epopeia eslava, tot i que no se’ns mostren les gegantines obres originals. El muntatge fotogràfic que ens les apropa, és de tal qualitat, que ens fa apreciar i sobretot ens descobreix un Mucha no tan comercial i glamurós, però si en canvi, una pintura èpica, dramàtica i amb una gran força expressiva. M’agrada especialment con pinta el fred suspès en l’aire, amb els cels grisosos i el traç glaçat.
Els quadres reflecteixen els moments més emblemàtics i culminants de la història dels pobles eslaus i varen ser donats a la ciutat de Praga a l’any 1928.
Els cartells de Mucha i en especial els teatrals son prou coneguts i de fet son els que el varen llençar a la fama, en especial els de Sarah Bernhardt i el Théâtre de la Renaissance, de qui va ser artista exclusiu durant més de sis anys.
M’hagués agradat veure el famós cartell de la Tosca de Puccini, però malauradament aquest no forma part de l’exposició.
Altres aspectes de l’obra de Mucha, com son les obres publicitàries o el disseny de joies (per a George Fouquet) o les ampolles de perfums, capses de galetes i altres artícles ens donen una idea del esclat del art en els objectes de disseny, al servei del comerç i el consum.
Mostra fascinant i misteriosa que ens evoca imatges de la Belle Epoque, del esplendor del Paris de l’Exposició Universal i altres molt més properes i familiars, com és la sèrie dedicada als cartells que va fer per la Xocolata Ametller.
Les muses de Mucha son cosines de les que presideixen l’hemicicle del Palau i en molts dels seus quadres podem veure imatges extraordinàriament familiars de la iconografia del modernisme català.
Com és habitual al CaixaForum, l’exposició és gratuïta i en temps de crisi, això és un factor més determinant encara.



Vaig veure obres d’aquest gran artista a Praga. En un racó on no arribava la llum del sol, ell hi va pintar la lluminositat que hi calia de manera que, segons com, pot semblar que mires la caiguda del dia des d’una finestra.
Gràcies per tenir-nos tant al dia, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Una de las cosas que más me llamó la atención de la exposición es lo bien organizada y estructurada que está. Yo diría que es modélica, una manera perfecta de conocer a Mucha.
M'agradaM'agrada
A mí también me sorprendió lo bien organizada y la cantidad de material que tiene esta exposición.
Ya había admirado sus obras en el museo de Praga, pero aquí lo he apreciado mucho más. Totalmente recomendable.
M'agradaM'agrada
bonita, elegante,decorativa, demasiado fría y calculada no me transmitió emoción alguna.
M'agradaM'agrada
M’encanta Mucha, y tinc moltes ganes de visitar l’exposició que per manca de temps i també distància no he pogut veure. Pero encara estic a temps.
Bon article.
M'agradaM'agrada
!!!que bé trobar les explicacions sobre Mucha, vaig anar-hi dues vegades, emb va agradar tan! .que despres varem anar a la casa Atmetller a comprar les xocolatines amb els seus dibuixos per portar-les de recort. (la cuina de la casa et transporta als anys vuitcentistes) Perdo pero sempre m’en vaig d’una cosa al altre.
M'agradaM'agrada