IN FERNEM LAND

El Rei Roger (Król Roger) de Karol Szymanowski


Karol Szymanowski 1882-1937

Karol Szymanowski 1882-1937

Tot sembla indicar que aviat veurem El Rei Roger (Król Roger) al Liceu. Aquesta important estrena permetrà conèixer una òpera encara desconeguda d’un compositor cabdal.

Karol Szymanowski va néixer el 6 d’octubre de 1882 a Tymoszówka, en aquell moment Polònia, avui Ucraïna. Fill d’una família amb arrels aristocràtiques va rebre, com els altres 4 germans, una profunda formació artística.

Als quatre anys va patir una important lesió ales cames, que li va impedir anar a l’escola amb normalitat. Això va propiciar que rebés la primera formació musical a casa seva, de mans de Gustav Neuhaus, parent de la família. Al 1901 es trasllada a Varsòvia per rebre classes privades d’harmonia amb Zawirski i contrapunt i composició amb Zygmunt Noskowski.

La provinciana Varsòvia de principis del segle XX, absolutament anul•lada per la forta influència russa, va quedar aviat petita pels interessos musicals del jove Szymanowski, que es traslladà a Berlín i Leipzig

Abans de la I Guerra Mundial, va destacar per una forta influència de la música romàntica del seu compatriota Chopin i per les clares influències de Wagner, Strauss, Reger i Scriabin.

Karola Szymanowskiego

Posteriorment va viatjar a Itàlia (Sicília, Roma), el Nord d’Àfrica, París i Londres, on finalment coneixerà al seu admirat Igor Stravinsky. Aquests viatges i l’obertura cap a la cultura mediterrània i la fascinació pel món clàssic el va influencià en una segona etapa creativa, on els compositors de capçalera varen ser als francesos Maurice Ravel i Claude Debussy.

A l’any 1921 va acompanyar al seus amics el pianista Arthur Rubinstein i el violista Pawel Kochanski, a una exitosa gira pels Estats Units.

A partir d’aquest moment, el seu interès musical retorna a les arrels poloneses, buscant en la música de tradició folklòrica, la inspiració per a la darrera i fructífera etapa creativa.

Durant el període 1927-1932 va ser anomenat director del Conservatori de Varsòvia, però no va obtenir el recolzament del entorn conservador del seu país, que no el recolzava en les seves tesis innovadores de la música. Va renunciar finalment al càrrec, havent pagat un alt preu, doncs durant aquests anys la seva creació es va veure molt minvada i va tenir els primers problemes greus de salut.
Un període, malauradament curt, de certa estabilitat econòmica li va permetre reiniciar la seva tasca creativa. Però la manca de ingressos fixes el va portar a forçar la seva activitat com a director, mediocre pianista o compositor. Malgrat això a l’any 1932 va veure com la seva òpera El Rei Roger (Król Roger) obtenia un gran èxit a París.

Malauradament, els problemes greus de salut i posteriorment financers varen malmetre un procés creatiu inquiet, original i fascinant.
Szymanowski va deixar de crear a l’any 1934 i tres anys més tard moria a l’edat de 57 anys, víctima de la tuberculosi a Lausana. Era el 29 de març de 1937.

Va ser un solitari, en la seva vida personal i en la seva vida artística.

A part de la seva obra musical, Szymanowski va escriure en la seva primera etapa creativa, una llarga novel•la, Efebs. Que es va cremar en gran part en la crema de Varsòvia del any 1939. Malgrat el lamentable incident, es va poder salvar una part.
Aquesta novel•la, escrita a l’any 1919 i traduïda per ell mateix al rus, va ser un regal al seu amic i amant Borís Kochno. El mateix Szymanowski va dir de la seva obra literària “En ella vaig expressar molt, potser tot el que he de dir sobre aquesta matèria, que és per a mi molt important i molt bella”.

El Rei Roger és una òpera en tres actes, amb llibret del propi music i del seu cosí Jaroslaw Iwaszkiewicz, lliurement inspirada en les Bacants d’Eurípides.

Es va estrenar el 16 de juny de 1926 al teatre Wielki de Varsòvia.

La gènesi de l’obra s’inicia a l’any 1918 quan Iwaszkiewicz ensenya un esbós del llibret a Szymanowski que immediatament s’entusiasma amb l’idea de musicar aquella obra, aportant moltes idees al poeta. El llibret s’ultima a l’any 1920, però el music no està satisfet del tot i refà personalment tot el tercer acte. La música no va estar enllestida fins quatre anys més tard, en el 1924.

El Rei Roger planteja el conflicte entre l’església cristiana a la Sicília medieval i el culte pagà, que enalteix la bellesa i el plaer, proclamat per un jove pastor profètic.

Bàsicament estem davant d’una revisió nietzschiana de les Bacants d’Eurípides, on el Rei Roger torbat per l’aparició del jove pastor, abandona l’església. La conversió del Rei abandonant els ideals místics per endinsar-se a la iniciació dionisíaca al costat de la Roxana, es veu finalment aturada per un final obert, quan el Rei abandona finalment la proposta del Dionís Pastor per saludar al emergent Apol•lo. El rei queda sol sent un adepte del món de Dionís, però sense participar-hi.

Aquest món oníric, sensual, místic, construït al entorn de la confrontació entre el Rei i el Pastor, en cadascun dels actes, ja sigui en la església (primer), en el Palau del Rei (segon) o en les runes d’un temple grec (tercer), permeten al compositor extraure una amplíssima inspiració melòdica i tímbrica, poc teatral i molt contemplatiu, molt més a prop del oratori que de l’òpera, però sempre suggerent.

Musicalment hi ha un ampli treball de recerca en l’antiga musica bizantina pel primer acte. Musica de caràcter oriental, molt més sensual amb aires àrabs i indis, pel segon acte, amb la famosa escena en que Roxana intercedeix pel pastor. L’amic violista, Pawel Kochanski va fer d’aquest fragment una transcripció que ha esdevingut famosa. En el tercer acte, la música esdevé molt més simbòlica i personal.

L’òpera, amb les clares influències temàtiques i musicals que varen marcar la vida de Szymanowski (el món clàssic, la cultura del mediterrani, l’orientalisme, el plaer, l’amor) ha vist darrerament vàries importants produccions. La darrera en el festival d’Edimburg del 2008, dirigida per Valeri Gergiev. A l’any 2009, l’Òpera de Paris estrena una nova producció i com us he dit, sembla ser, que el Liceu la programarà.

Kórl Roger Producció Teatre Mariinski - Festival D'Edimburg 2008

Kórl Roger Producció Teatre Mariinski Festival D'Edimburg 2008

Us deixo un detall dels principals números musicals de l’obra, així com una versió, malauradament en alemany, per si teniu curiositat per escoltar aquesta obra, que estic segur que ens deixarà clavats a la cadira quan finalment la puguem gaudir en directa i escenificada.

Per tal d’anar fent boca, també us deixo un youtube amb el fragment més famós de l’òpera, l’ària de Roxana, en una interpretació històrica de la soprano polonesa Ewa Bandrowska-Turska (1894 -1979), en una gravació del any 1930. El so es una mica deficient, però la interpretació és excel·lent.

KAROL SZYMANOWSKI (1882-1937)

Król Roger Op. 46 (1918-24)

ACTE 1 23 . 32

  • Hagios! Hagios! 2 . 45 (Chór / Archiereios)
  • Boże pobłogosław Panie praodwieczny 2 . 20 (Chór / Tenor / Archiereios / Diakonissa)
  • Czyś słyszał? 4 . 12 (Roger / Edrisi / Archiereios / Diakonissa / Chór / Roksana)
  • Oto bluźnierca! 1 . 24 (Chór / Roger / Pasterz / Archiereios / Diakonissa / Roksana)
  • Mój Bóg jest piękny jako ja 3 . 49 (Pasterz / Chór)
  • W jego uśmiechu! 3 . 42 (Roksana / Roger / Pasterz / Chór / Diakonissa / Archiereios / Edrisi)
  • Niech odejdzie Pasterz 5 . 16 (Roger / Roksana / Chór / Pasterz)

AKT 2 33 . 37

  • (Orkiestra) 1 . 53
  • Niepokój bladych gwiazd 5 . 12 (Roger / Chór / Edrisi)
  • A …! Roksana! Jej śpiew! 4 . 11 (Roksana / Roger / Edrisi / Chór)
  • Ktoś mglisty przeszedł między strażą! 1 . 10 (Roger / Edrisi / Straże / Pasterz)
  • O przychodzę sam, jako kazałeś, Królu 4 . 43 (Pasterz / Roger)
  • A …! Uśpij swój lęk i gniew, Rogerze! 2 . 56 (Roksana / Pasterz / Roger / Edrisi)
  • Tajemnych głębin życia żar 2 . 29 (Pasterz)
  • Taniec orszaku Pasterza 1 . 33 (Orkiestra)
  • Nadejście Roksany A …! W radosnym tańcu 1 . 56 (Chór / Roksana / Pasterz / Roger)
  • Kto śmie mój czar łańcuchem pętać rabów? 2 . 14 (Pasterz / Roksana / Chór)
  • Słuchajcie… W ciszy nocy, słuchajcie 5 . 20 (Pasterz / Roksana / Chór / Roger / Edrisi)

AKT 3 21 . 44

  • (Orkiestra) 1 . 39
  • Wokół martwota głazów 4 . 37 (Roger / Edrisi)
  • Rogerze! Rogerze! 1 . 43 (Roksana / Edrisi / Roger / Pasterz / Chór / Sopran / Tenor)
  • Na sąd, na sąd staw się Królu 5 . 12 (Chór / Roger / Pasterz / Edrisi / Roksana)
  • Syć ofiarny, wartki płomień! 4 . 18 (Roksana / Roger / Pasterz / Chór / Edrisi)
  • Edrisi, już świt! 1 . 37 (Roger)
  • Słońce! Słońce! Edrisi! 2 . 38 (Roger)

Si voleu baixar-vos aquesta interessant obra us deixo la versió en alemany de l’òpera de Stuttgart amb el següent repartiment (atenció al jove Jonas Kaufmann cantant el rol d’Edrisi):

Koenig Roger [Król Roger]
König Roger Wolfgang Schöne
Roxane Kristine Ciesinski
Edrisi Jonas Kaufmann
Hirte Sidwill Hartman
Erzbischof Mark Munkittrick
Diakonissin Carmen Mammoser

Director: Lothar Zagrosek

Stuttgart, 7 de november de 1997

  1. KROL ROGER STUTTGART 1997 CD1
  2. KROL ROGER STUTTGART 1997 CD2

12 comments

  1. Ernest

    Karol Szymanowski es un autor demasiado olvidado.
    Yo recomiendo la escucha de su Stabat Mater y la música para el ballet Harnasie.
    Le agradezco los enlaces de la versión, no es importante sea en alemán. Espero pronto ver en Paris.
    Si se programa en el Liceu, seguro viajo hasta Barcelona. ¿Sabe usted si es la misma producción de Paris, las fechas y el equipo artístico?
    Le agradezco la información y perdone el español. Utilizo traductor.

    M'agrada

  2. Josefina

    Penso que aquesta òpera és magnífica… Amb certa dificultat entenc l´entrellaç de cultures i la diversitat de sentiments… tota una amalgama d´expressions que s´em fa difícil però em fascina… M´agradaría veura-la quan sigui, però crec que és molt fort començar aixì… és com una atracció desprès de llegir el teu post i d´aver passat la tarda escoltant…i volguen trobar-hi l´esperit i l´identificació de la veu de Kaufmann !difícil però no imposible!
    Em pregunto, cóm serà l´escenificació? Joaquim, no ho entenc però m´agrada.

    M'agrada

  3. Ernest Bienvenue!.
    Si consultas la página web de Anne Schwanewilms, verás que en noviembre de 2009 cantará la Roxana en el Liceu. Desconozco más detalles de la producción, pero ya puedes reservar las fechas. Yo iré informando

    KROL ROGER / Roxane/ Gran Theatre del Liceu, Barcelona
    November 2nd, 4th, 6th, 8th, 10th, 13th, 16th

    Doncs si amic Vianant, l’alegria és doble. Per l’òpera i per la soprano.
    Josefina caldrà veure-la, però ben segur que en una obra tan simbólica, la imaginació del director d’escena pot deixar-se anar.
    Titus l’esperem a Barcelona, no tens excusa possible.

    M'agrada

  4. Estoy ahora mismo terminado de escuchar la opera. Me ha gustado mas de lo que me esperaba. Tiene unos pasajes de ensemble y de coros estupendos, muy conmovedores y llenos de emociones. Y unos pasajes de violin que se oye hasta cuando no son solos, absolutamente divinos. Ahora que lo dijiste tambien me causo una sensacion de simfonismo, de requiem en muchas partes. Es como si cerraras los ojos mas bien te imaginas esto en version concierto que escenica. Es que la musica es muy intensa y poderosa, creo que demasiado movimiento la estropearia puesto que para conseguir el efecto musical adecuado hay q tener muy buena coordinacion. Seria uno de esos casos donde una montaje mas bien estatico seria quiza mas adecuado. Creo que la palabra majestuosa define bien la obra. Me ha gustado mucho Wolfgang Schone. Lastima que no puedo decir lo mismo del pastor, que lo siento decir muchas veces tiene un tono demasiado “caprino”. Roxane para mi gusto tambien peca a veces un poco de estridente. Pero desde luego es una partitura muy dificil de cantar asi que tampoco me pondre muy exigente, se difruta mucho con la musica en si.Y a JK si que le reconoci, en los pasajes mas bien hablados es inconfundible su tonot de voz…bueno para mi por lo menos 😉 Gracias Ximo, seguro un espectaculo que valdra la pena verlo y escucharlo.

    M'agrada

  5. tristany

    Acabo de llegir el teu post i estic absolutament entusiasmat. Krol Roger és una obra realment fascinant. Estic mirant de fer mans i mànigues per poder anar al muntatge parisenc a finals de temporada. I saber de patac que la muntarà el nostre Liceu m’ha alegrat el dia. Per cert jo en tinc un enregistrament que va fer Rattle per EMI fa nou o deu anys que està força bé musicalment, tot i que jo no acabo de veure Hampson en el paper titular. Completen el repartiment Elzbieta Szmytka, Ryszard Minkiewicz i el gran Philip Langridge com a Edrisi. Naturalment, està cantada en el polonès original. Us la recomano. Ah, i el segon cd es completa amb l’estupenda 4a simfonia (concertante) amb Ove Andsnes al piano. Crec que encara es pot trobar als comerços.
    Moltíssimes gracies per la notícia, Joaquim! Salut!

    M'agrada

  6. Montserrat

    Tinc una entrada per vendre (fila 10 seient 002, preu 138 euros) per El Rei Roger dema 2 de novembre al Teatre del Liceu, ja que malhauradament no puc assistiri.
    Interessats enviar SMS al 629 33 78 27

    M'agrada

  7. Hola Montserrat, desitjo que el mòbil s’ompli de sms demanant aquesta entrada, voldria dir que que hi ha una expectació màxima per aquesta obra mestra, que hauries de intentar veure un altre dia.
    Què tinguis sort!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: