IN FERNEM LAND

ROH 2017/2018 CARMEN


Anna Goryachova (Carmen), in pink, in Carmen by Bizet @ Royal Opera House. Directed by Barrie Kosky. Conductor, Jakub Hrusa.
(Opening 06-02-18)
©Tristram Kenton 02-18
(3 Raveley Street, LONDON NW5 2HX TEL 0207 267 5550 Mob 07973 617 355)email: tristram@tristramkenton.com

Una nova producció de Carmen de l’estimulant Barrie Kosky sembla que hagi estat el que hagi motivat més a la direcció de la ROH per atraure l’atenció del públic ¡ deixant malauradament la part vocal a un segon o tercer terme, si no és així no s’entén com han reunit un cast tan discret i poc ambiciós.

El millor de la representació que es va retransmetre als cinemes m’ha semblat la direcció del jove Jacub Hrusa, vibrat i dramàtica, amb moments d’un lirisme inspirador, extraient de l’excel·lent orquestra de la ROH tota una àmplia gamma de solucions expressives.

La versió escoltada “es beneficiava”  de la inclusió d’alguns números tallats, com els cuplets de Morales o la versió més llarga del duo entre Don José i Micaela, alhora que de manera una manera inexplicable inclou tant l’havanera com l’ària original, fent  l’entrada de Carmen excessivament llarga, a banda del gag ridícul que no explicaré per no trencar cap cop d’efecte, però que és una de les coses més absurdes i incomprensibles que he vist darrerament a sobre d’un escenari.

El cor de la ROH em va semblar que justeja perillosament, mentre que la coreografia elegant i distant donava un cert aire de sensualitat a una proposta que malgrat voler allunyar-se de qualsevol folklorisme, hi cau. Un caire Broadway al sempre genial quintet del segon acte, em va fer adonar que tot plegat era un aiguabarreig que no acabava de trobar el punt just entre l’originalitat, la genialitat, la provocació o la buidor sense embuts.

Vocalment la cosa és justeta, amb una Carmen de bellesa eslava i poca cosa més, sense empenta, grapa i veritable erotisme, un Don José que ja mostra la ruïna vocal d’un tenor molt mal aconsellat, una Micaela avorridota i un Escamillo impresentable a una ROH, no ´son la millor tarja de presentació

Sembla per tant que le ROH volgués si o si, que tots els espectadors es fixessin en la darrera genialitat del director de moda, l’australià Barrie Kosky.

No hi ha diàlegs, hi ha una veu femenina en off que ens explica les acotacions del llibret i ens fa una narració plana i que acaba sent per a mi irritant ja que abandona als cantants a una mena de versió de concert amb els números musicals enllaçats per una narració on no hi participen directament.

L’escena de gran impacte a l’inici, amb una gran escalinata que ocupa tota l’amplada de l’escenari i per on el cor es mou en un joc coreogràfic interessant, deixa de tenir interès tan aviat t’adones que allò serà l’espai comú de tota la representació.

Volent ser original acaba sent tradicional i comunica molt poca emoció. És fa difícil participar en una versió on tot és tan distant i s’estableix volgudament una barrera entre la sala i l’escenari.

Decepció total

Georges Bizet
CARMEN
òpera en 4 actes llibret de Henri Meilhac and Ludovic Halévy

Carmen – Anna Goryachova
Don José – Francesco Meli
Escamillo – Kostas Smoriginas
Micaëla – Kristina Mkhitaryan
Zuniga – David Soar
Frasquita – Jacquelyn Stucker
Mercédès – Aigul Akhmetshina
Dancaïro – Pierre Doyen
Remendado – Jean-Paul Fouchécourt
Moralès – Gyula Nagy

Royal Opera Chorus
Concert Master – Sergey Levitin
Orchestra of the Royal Opera House
Director musical: Jacub Hrusa

Director escènic: Barrie Kosky
Escenografia i vestuari: Katrin Lea Tag
Disseny de llums: Joachim Klein
Coreografia: Otto Pichler
Dramaturgia: Zsolt Horpácsy

Royal Opera House, Covent Garden, Londres

5 comments

  1. Alex

    Efectivamente, todo lo que se escucha de Francesco Meli, es decepcionante desde que empezó a asumir todos los roles de tenor verdiano dirigidos por Muti cuando un tipo que era un simple y correcto belcantista, ensanchó artificialmente la voz para irse la cargando poco a poco
    Además Meli no es un tenor para el repertorio lírico francés

    M'agrada

  2. catalinaluque

    Hola:
    És la primera vegada que faig un comentari. Fins ara m’ha fet una mica de vergonya perquè no em considerava al nivell dels comentaris que es fan habitualment. Ara, però, voldria fer una reflexió sobre cap a on ens porten certes posades en escena… N’hem vist de tots els colors i ja cansa l’afany d’épater le bourgoise i de fer propostes de dramatúrgia que són ridícules i que dificulten el cant i la transmissió de la història. En esta, per exemple, estaven més pendents de quan cauria el cantant pujant i baixant l’escala que de la música. Escamillo va caure tot just abans de començar la seua ària. Melli va tropessar vàries vegades i cantar no canta molt, però correr…, el xic fa una marató… No vaig a parlar del moment Dietrich de l’habanera però pense en la cara que posaria Teresa Berganza si algú li haguera dit: “i ara vosté eixirà disfressada de…. i cantarà la seua habanera fent això i allò…”. Trobe que cap de nosaltres vol tornar a l’òpera de “pelucón” (clar que tampoc tenim massa cantants que pugueren passar la prova del solo davant del perill que això suposaria) i que s’agraeix un treball actorial i una dramatúrgia que done cos a un art tant eteri com el cant…, però ser modern no implica deixar de ser elegant, ni fer un muntatge intel·ligent vol dir fer allò que em done la gana…. Ni necessite omplir l’escenari de gent ni d’una gestualitat excesiva perquè tinc horror vacui i vaig d’enfant terrible…

    M'agrada

  3. Pepa MG

    mes val tard que mai! no la acabé, ni siquiera la curiosidad. Gracias Joaquim por no desvelar la lamentable sorpresa, que efectivamente no se sabe a qué viene, y me ha permitido disfrutar de un auténtico momento de vergúenza ajena, que horror!!! falta ademas que salga una cabeza similar a aquella y aquel “engrameo de testa” que hace resplandecer reflejos dorados incluso en blanco y negro. No obstante me ha gustado mucho el ballet, una buena coreografía, y buenos cuerpos griegos en movimiento (al fin y al cabo que es ballet sino eso). Don José parece mas bien un cartero , que lejos de aquel Alagna tan bien vestido de legionario, així doncs voy a alegrarme la vista y el oido con aquello, y mientras tanto un final de otra versión, con alagna en camiseta y la Garança feta una llleona…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: