IN FERNEM LAND

Un duo per GOLAUD: el de Otello amb WW i DFD


Wolfgang Windgassen (com a Siegfried)

Wolfgang Windgassen (com a Siegfried)

Golaud, està clar que no és un infernemlandaire qualsevol. És, a part d’una excel•lent persona i un crack extraordinari, un gourmet d’exquisideses i un gran coneixedor del món wagnerià.

Els seus comentaris a In Fernem Land i als altres blocs que sovinteja, demostren uns coneixements i un criteri, que malgrat la seva joventut, són d’una erudició i d’una precisió molt lloables.

Fer un post dedicat a Golaud és un compromís i a força de voler ser original puc caure en un parany temible.

En Golaud admira, i qui no?, de manera quasi reverencial a Wolfgang Windgassen i els follets que recorren la xarxa, han volgut deixar avui mateix, un regal, una raresa que he cregut, si és que no ho coneix, que podia ser del seu interès i un bon regal, per a ell i per tots els que normalment visiteu aquest bloc (mai us estaré prou agraït).

Una selecció del Otello de Verdi cantada en alemany, és clar, amb l’Otello de Wolfgand Windgassen, el Iago del gran Dietrich Fischer-Dieskau i la Desdemona la soprano canadenca Teresa Stratas. El cor i l’orquestra son els de l’Òpera Bavaresa, dirigits per Otto Gerdes (ingenyer de so i director del segell groc).

És una típica gravació d’estudi d’aquelles que sempre han sovintejat a Àustria i Alemanya, amb òperes del repertori universal, cantades per cantants de la casa i en el idioma vernacle.

La DG va gravar al any 1966, és a dir quan faltaven 8 anys per la mort del gran tenor, aquesta selecció i el va reeditat ja fa anys en el mercat alemany en CD, però de manera sorprenent no s’ha comercialitzat fora del àmbit germànic.

Del Otello de Windgassen coneixem alguns youtubes de la versió amb Sena Jurinac (Desdemona), Norman Mittelmann (Iago) i Adolf Dellapozza (Cassio), dirigits per Arge Quadri, però aquesta raresa em sembla que pot ser d’interès per a tots vosaltres, però sobretot del gourmet homenatjat.

Costa adaptar-se a la llengua alemanya en una òpera que tenim tan assimilada, però de mica en mica, si us deixeu endur per la magistral lliçó dels intèrprets, per la intenció i la força de la interpretació, estic segur que ho sabreu gaudir.

Us deixo la fitxa sencera, amb els tracks i el repartiment:

Giuseppe Verdi
OTELLO (en alemany)
Selecció
(traducció al alemany del text original d’Arrigo Boito de Max Kalbeck)
Stereo Recording

Otello: Wolfgang Windgassen, Tenor
Desdemona: Teresa Stratas, Soprano
Jago: Dietrich Fischer-Dieskau, Baríton
Cassio i Roderigo: Friedrich Lenz, Tenor
Emilia: Monika Piper, Mezzo-Soprano
Lodovico: Valentin Dickhaut, Baix
Montano: Hans-Bruno Ernst, Baríton

Cor i Orquestra de l’Òpera Estatal Bavaresa,
Wolfgang Baumgart, director del cor
Director: Otto Gerdes

números de la selecció:

1. Seht das Segel! Die Galeere! Eine Flagge (Montano,Cassio,Roderigo,Jago,Otello,Chorus)
2. Feuer der Freude lustig erglühe – (Chorus)
3. Nun in der nächt´gen Stille – Duet (Desdemona/Otello)
4. Geh nur,ich erkenne dein Ziel schon …Ich glube an einen Gott (Credo) (Jago)
5. Zur Nachtzeit war es – (Jago, Otello)
6. Gott,warum hast du gehäuft dieses Elend – (Otello)
7. Ist er besänftigt? … Bein meiner Mutter war einmal ein Mädchen … Sei mir gegrüsst, Jungfrau Maria (Desdemona/Emilia)
8. Jeder Knabe kann mein Schwert mir entreisseen (Otello, Cassio, Lodovico, Montano)

Us deixo el Credo per Fischer-Dieskau i el duo de Otello i Iago que tanca l’acte segon, amb Windgassen i Fischer-Dieskau, però us recomano que us baixeu tota la selecció, la Stratas està estupenda i la interpretació de Windgassen és molt notable, com sempre, interpreta amb la veu.


Golaud, disfrútalo, te lo mereces y muchas gracias por la fidelidad al concurso.

Si voleu baixar-vos tota la selecció, premeu aquí

12 comments

  1. Golaud

    ¡Vaya premio, Joaquim! Si pretendías sorprenderme lo has hecho de sobra porque esta selección es toda una novedad para mí y sin duda será muy emocionante descubrir un nuevo documento de Windgassen, al que admiro profundamente. No es que conozca todos los registros que tiene disponibles, pero la ignorancia acerca de la existencia de esta grabación suman un plus de ilusión. Windgassen es mi tenor favorito en el repertorio wagneriano, principalmente por ser poseedor de unos recursos dramáticos fuera de serie y de una técnica- no sólo sabía expresar- que le permitió exprimir unos medios vocales que impiden clasificarlo como “heldentenor” con todas las de la ley. Pero cuando uno escucha sus grabaciones esto se olvida y es el máximo servidor del drama.

    El Otello que afortunadamente tenemos en video no debería perdérselo nadie (en el emule estaba disponible hace un tiempo, ahora no lo sé). La pasión no me ciega y no voy a decir que sea un Otello que pueda situarse a la altura de los más grandes, más cuando lo grabó en el 65 y ya había perdido mucho fuelle, pero el visionado del film, que está muy bien hecho, es toda una experiencia por poder disfrutar de las dotes actorales de Windgassen. Acabas creyéndote que él es Otello y eso ya es mucho. Quién no sienta un poco de dolor al ver y escuchar su “Nium mi tema” – evidentemente en alemán- no es un humano.

    Gracias por este emocionante regalo, Joaquim.

    M'agrada

  2. Mira que llevo la racha alemana fresquisima asi que el idioma ni me inmuto, demasiado bonita la musica y el canto!!! Para quitarse el sobmbrero!! Que bonito regalo chiii!! ( y que envidia cocina de no tener esperanza alguna de que me toque ya q ganar algun concurso… pftt!)

    M'agrada

  3. Golaud

    El dúo del acto primero es quizá lo que más me ha gustado de Windgassen de esta grabación que nos ha regalado Joaquim. La últimas frases de este dúo son de un canto alucinado que impresionan, dominando el uso de la media voz y apianando muy bellamente. Aunque la emisión ha perdido facilidad su voz siempre fue muy maleable, y no hay frase que no esté marcada por un juego constante de intensidades. Me pregunto si nos acordaríamos tanto del Otello de Vinay si Windgassen lo hubiera cantado en italiano y en plena forma.

    Qué pena que en lugar del coro “Fuoco di gioia” no se grabaran otros fragmentos con los tres protagonistas.

    Gracias Joaquim.

    M'agrada

  4. Joanpau

    Estic d’acord amb Golaud. Qui sap si Vinay hagués cantat tants Otello, si Windgassen s’hagués dedicat a cantar-lo en italià.
    La gran activitat wagneriana del tenor alemany, ens va privar d’escoltar-lo amb un repertori que de ben segur, hagués fet ombra a més d’un.
    La capacitat interpretativa i l’acurada tècnica es noten fins hi tot en aquesta raresa que ens has regalat, tot i que l’estat vocal ja no era el de les millors èpoques.
    Fischer-Dieskau és un altre d’aquells cantants que supleix la inadequació precisa de la seu veu, en el repertori italià, amb altíssimes dosis de tot lo altre i la Teresa Stratas, que mai he tingut gaire en consideració, està dolcíssima.
    Jo també hagués prescindit del Feuer der Freude lustig erglühe i hagués incorporat el dramàtic duo del tercer acte, entre Otello i Desdemona.
    En definitiva, moltes gràcies.

    M'agrada

  5. Tosca

    No me acostumbro a Verdi en alemán, aunque no se me hace tan cuesta arriba como suponia y siempre vale la pena escuchar al impresionante Fischer-Dieskau (Diós como me gusta este hombre !) cante lo que cante y en el idioma que lo cante es EXTRAORDINARIO.

    Bajando el resto, quiero oir a la Stratas !
    Gracias !!!

    M'agrada

  6. Veneració absoluta i perpètua per al gran Wolfgang!!!
    I també per a Fischer-Dieskau! I una miqueta per a la Stratas!
    Ara, cada repertori en la llengua que li toca… És la pega d’aquest enregistrament, perquè si no segur que seria referencial.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: