IN FERNEM LAND

MOZART, GOODMAN i HOPPER


Benny Goodman

Benny Goodman

La serenitat nostàlgica del segon moviment del concert per a clarinet de W.A.Mozart, interpretat pel famós clarinetista Benny Goodman amb la Boston Symphony Orchestra, dirigida per Charles Munch, m’ha portat les imatges del pintor Edward Hopper.

Potser la soledat dels personatges de Hopper, sempre esperant, mirant més enllà de les finestres obsessives, dels amplis paisatges i les escenes quotidianes, s’escauen a la perfecció amb la melangiosa melodia mozartiana.
Escenes i personatges trets d’un instant de vida, amb un passat condicionant i un futur incert.

Edward Hooper el principal pintor de la Ashcan School, influenciat per les teories de Robert Henri, que pregonaven la utilització de les escenes quotidianes i realistes per commocionar el món, va néixer a Nyack, New York el 22 de juny de 1882 i va morir el 15 de juny 1967 a New York.

La seva obra es pot admirar al Whitney Museum of American Art, on la vídua va dipositar tota l’obra del pintor, però també es poden admirar obres seves al Museum of Modern Art de New York i al Art Institute de Chicago.

Benny Goodman, clarinetista i director d’orquestres de jazz, va néixer a Chicago el 30 de maig (quin dia més maco!) de 1909 i va morir a també a New York, el 13 de juny de 1986.

La seva big band va esdevenir durant molts anys un referent absolut. Per la seva varen passar vocalistes de la talla d’Ella Fitgerald o Peggy Lee i de instrumentistes com Gene Krupa o Harry James.

Arran del èxit de la seva orquestra li varen sortir competidors com Glenn Miller i Artie Shaw. Goodman va dissoldre la seva orquestra a l’any 1944, tot i que va tornar a integrar-la per fer alguns concerts i gires. Va participar en varies pel•lícules.

Aaron Copland, Béla Bartók, Paul Hindemith i Marcolm Arnold, varen composar concerts de clarinet per a ell.

De Mozart no cal que us digui gaire cosa oi?, però si que us diré que el concert per a clarinet i orquestra va ser escrit a l’any 1791 per a ser interpretat pel seu amic masó, Anton Stadler.

Aquest concert té la particularitat de tenir la cadenza pel solista en el segon moviment, el popular adagio que avui ens serveix de banda sonora. Normalment la cadenza pel solista es situa en el primer moviment.

Per tal de interpretar en tota l’extensió volguda en la partitura, Mozart va escriure la part solista per a un clarinet de bassetto, capaç d’arribar al Do greu. Normalment els clarinets arriben fins el Mi, però pel concert, així com en altres obres, com l’acompanyament del “Parto, parto”, l’ària de Sesto en La Clemenza di Tito, també es requereix el mateix tipus de clarinet. El manuscrit de la partitura no es va conservar i va ser el mateix Stadler qui va transcriure la partitura per un clarinet tradicional, obviant els greus que un clarinet normal no pot fer.

Espero que tot plegat us agradi.

Un comentari

  1. Tosca

    ¡Touchée !

    No conocía a Edward Hooper y llevo 30 minutos sin parar de mirar las imagenes que , servidas con esta música, aumentan su poder de seducción.

    Tienes razón, la soledad de las calles, las miradas perdidas no se sabe donde, la espera, esos fugaces y sencillos momentos cotidianos, encajan a la perfección con esta música.

    Bravo, me ha encantado !!!! Gracias !!!!

    M'agrada

  2. Josefina

    La música de Mozart acompanya les imatges pausadament, serenament tal com Hopper las ha concebut i les ha plasmat en la seva pintura… Quina quietud i quina soledat tan perfecta contemplant sempre enfora l´ànima del seu propi món interior. Magnífic brodat has teixit, Joaquim amb un dels millors músics de tots els temps i un dels pintors més suggeridors. Gràcies!!!.

    M'agrada

  3. Amfortas

    Fa molts anys la Pilar em va introduir a Hopper i mes tard a un dels viatges a NYC vaig tenir l’oportunitat d’anar a una meravellosa i ample exposició de Hopper al Withney. També a NYC vaig anar a córrer la Marató i el dia abans, un dissabte, em vaig lesionar al genoll i no podia caminar. Vaig agafar un cab, i tot trist perque el motiu del viatge era la cursa i estava segur que ja seria impossible fer-la , vaig anar al Met a una funció de Le nozze di Figaro. Després de l’ària de la comtessa i el Voi che sapete vaig adonar-me que em trobava millor, i al dia següent vaig acabar sense cap problema els mes de 42 kms. Sant Mozart, Hopper, the Met i l’opera …quina tetralogia…i quin wonderful post.

    M'agrada

  4. OLYMPIA

    Joaquim,
    Has creat una preciosa successió de poemes visuals mostrant-nos la pintura de Hopper-a Chicago vaig poder admirar-la parcialment- i la música d’en Wolfi interpretada pel magnífic Benny Goodman.
    Demà segur que torno a entrar a recrear-me.
    Per cert, saps que a l’Assur no li agrada en Hopper?
    Estic molt contenta de veure a la Pilar i l’Amfortas i molt feliç veient que la Tosca ha descobert a l’inconfusible pintor de N.Y.
    D’això en dic acabar bé el dia i te’n dono les gràcies.

    M'agrada

  5. Broadway Baby

    Associo aquesta música a l’escena de Out of Africa on Karen Blixen (Meryl Streep) i Denys Finch Hatton (Robert Redford), en una idíl•lica acampada a la sabana africana, escoltant aquest mateix fragment que avui serveix de banda sonora a aquesta magnífica exposició.
    Brillant entrada ximo.

    M'agrada

  6. Gràcies a vosaltres.
    Josep, crec que t’haig de donar la benvinguda. És difícil començar a controlar les primeres visites, però per l’adreça del mail, m’ha semblat que és la primera vegada que deixes un comentari. Espero que no sigui l’última.

    M'agrada

  7. Hoy tengo sobrecarga musical, de Verdi, Handel, Beethoven, Monteverdi le he entrado a todo y ahora Mozart… por una vez apague la musica para descansar un sentido y alegrarme solo la vista. Perdoname por descomponer lo que tan harmoniosamente has compuesto pero es que hoy me sento mejor por partes. Goodman y Mozart que pareja de suenoss y para mis animos Hopper trajo una paz muy bienvenida 🙂 Manana mas, buenas noches! besos

    M'agrada

Deixa un comentari