IN FERNEM LAND

Das Lied von der Erde: Kaufmann, Maltman i Walser-Möst


Gustav Mahler

Gustav Mahler

Vàries vegades ens ha visitat Jonas Kaufmann a In Fernem Land i sempre ens ha captivat, tal és el magnetisme i la puixança de la seva veu, que ja sigui en el camp operístic, del lied o com en aquest cas que ens ocupa avui, el del repertori més exigent de les sales de concert, amb una obra com Das Lied von der Erde (Gustav Mahler), on més d’un cop hem vist estavellar-se amb la tessitura extrema i l’exuberant orquestració i teixit orquestral que Mahler sotmet als solistes, en especial al tenor, en aquesta obra de captivadora bellesa.

La interpretació que us porto avui i que com ja és habitual, us deixaré per si voleu baixar-vos-la, prové d’un concert celebrat quasi fa un any ( 9 i 10 de març de 2008 ) amb la fantàstica The Cleveland Orchestra sota la direcció del seu actual director titular, Franz Welser-Möst i el tenor alemany Jonas Kaufmann (1969) i el baríton anglès Christopher Maltman (1970).

Franz Welser-Möst

Franz Welser-Möst

Jo m’estimo més la versió per mezzo i tenor, però aquesta que us proposo estic segur que us agradarà. El jove baríton anglès Christopher Maltman va guanyar el prestigiós premi de Cardiff a l’any 1997 i està fent una notable carrera que el portarà entre altres compromisos a cantar el Silvio de Pagliacci al MET (març-abril del 2009) o l’Orest de Inphigenie en Tauride (Gluck) a l’Opera d’Hamburg. Ha cantat el Don Giovanni al festival de Salzburg d’aquest estiu passat i també ha cantat al costat de William Christie el rol de Aeneas en l’obra de Purcell. També al ROH acaba de cantar el Marcello de La Bohème.

Christopher Maltman

Christopher Maltman

A Jonas Kaufmann ja el coneixem prou bé, tan sols desitgem que aviat torni al Liceu. L’agenda propera és espectacular. Concerts de Lied a Zuric, Viena i Munic, recitals d’òpera a Paris, Copenhagen i Regensburg,  Cavaradosi a Zuric i Viena, Alfredo (La Traviata) a Zuric i Munic, Des Grieux (Manon) a Viena i el esperadíssim Lohengrin del mes de juliol al Festival de Munic.

A la seva web no figura el Roméo (Gounod) que estava anunciat en els mesos de febrer i març a La Fenice de Venècia.

La demostració de Kaufmann en els tres lieds (Das Trinlied von Jammer der Erde, Von der Jugend i Der Trunkene im Frühling) és extraordinària.

Jonas Kaufmann

Jonas Kaufmann

A tall de tast, us deixo el tercer lied del cicle Von der Jugend. Estic segur que anireu ràpidament a baixar-vos la resta.

Us deixo el text original i la traducció feta per Joan Grimalt

III. Von der Jugend
Mitten in dem kleinen Teiche
steht ein Pavillon aus grünem
und aus weißem Porzellan.
Wie der Rücken eines Tigers
wölbt die Brücke sich aus Jade
zu dem Pavillon hinüber.
In dem Häuschen sitzen Freunde,
schön gekleidet, trinken, plaudern,
manche schreiben Verse nieder.
Ihre seidnen Ärmel gleiten
rückwärts, ihre seidnen Mützen
hocken lustig tief im Nacken.
Auf des kleinen Teiches stiller
Wasserfläche zeigt sich alles
wunderlich im Spiegelbilde.
Alles auf dem Kopfe stehend
in dem Pavillon aus grünem
und aus weißem Porzellan.
Wie ein Halbmond steht die Brücke,
umgekehrt der Bogen. Freunde,
schön gekleidet, trinken, plaudern.
(Hans Bethge nach Li-Tai-Po)

De la joventut
Al mig de l’estanyol hi ha
un pavelló de verda
i de blanca porcellana.
Com l’esquena del tigre,
el pont de jade s’arqueja
fins al pavelló.
A la caseta, uns amics,
ben vestits, beuen i xerren,
o escriuen versos.
Les mànegues de seda
els llisquen avall, i les gorres
els queden alegres al clatell.
Sobre l’aigua quieta
de l’estanyol, tot s’emmiralla
miraculosament.
Tot està de cap per avall
al pavelló de verda
de blanca porcellana.
El pont, com lluna creixent,
inverteix l’arc. Uns amics,
ben vestits, beuen i xerren.
(Hans Bethge nach Li-Tai-Po)

  • Per baixar-vos tota l’obra sencera premeu aquí


Un comentari

  1. Perl-Marga

    Muchas gracias por estos regalos que nos haces… en cuanto me siento a trabajar a primera hora de la mañana, paso por tu blog para ver qué me toca escuchar hoy mientras le doy a la tecla… Además justo ahora, que estoy con una biografía de Alma Mahler. Todo lo insoportable que era el pobre Mahler, lo suplía con esta música tan maravillosa.
    Desde el punto de vista femenino, me parece fatal que obligase a su mujer a dejar de lado la composición para ejercer como “esposa amantísima de Mahler”. Ella estaba dispuesta a convertirse en directora de orquesta (un bombazo en esa época), pero él dijo que no podía haber dos músicos en la familia y se quedó tan ancho… Pero bueno, cuando escuchamos cosas como esta, le perdonamos un poco.

    M'agrada

Deixa un comentari