L'OBC i el mestre Eiji Oue
Des de que l’OBC sota la direcció d’Eiji Oue va tocar la setena simfonia de Beethoven i el mestre es va llençar a fer honor al sobrenom amb que Wagner la va batejar, l’apoteosi de la dansa, han succeït moltes coses al voltant de l’OBC i deixeu-me dir que no totes bones, malauradament.
Poc em podia imaginar que el post d’aquell concert aixequés tanta polseguera i alhora tantes mostres d’efecte i solidaritat cap el mestre Oue.
Potser aquell post va servir, gràcies sobretot als comentaris que va suscitar per coneixedors del problema , a conscienciar a molts que ni tan sols sospitaven de les intencions de la Direcció General de l’Orquestra, a crear una corrent d’opinió favorable a la renovació del mestre i del malestar per la manera de gestionar les coses a l’OBC.
Mostres incondicionals amb consignes llançades des d’aquest blog i mostres absolutament inesperades d’entusiasme i suport, per part del públic, repartiment d’una papereta informativa de les sospites de la no renovació del mestre i la creació d’un blog dels musics de l’OBC, han servit per tal de que se’n comenci a parlar, malgrat que la direcció de l’OBC no s’ha pronunciat, ni tan sols per dir-nos a tots aquests que cridem tant, que no tenim motius de preocupació, o si.
A Catalunya Música s’ha insinuat el tema, ja sigui en les transmissions radiofòniques dels concerts o en el programa Blog de Nit, però poca cosa més. De la TV (ni la nostra ni la dels altres) ni en parlo, doncs de l’OBC no existeix. A la premsa la cosa ha estat sorprenentment diferent. Alguns crítics han mostrat clarament el seu rebuig al mestre Oue, que curiosament quan va fer els seus primers concerts amb l’Orquetra va ser molt ben rebut. Altres, fins aquests moments sistemàticament bel•ligerants, han desaparegut del mapa i tan sols Xavier Cester a l’Avui, ha informat de la problemàtica i les sospites, atrevint-se fins i tot a donar opinió davant les mostres de suport dels seguidors. Un entre tants, no salva a la premsa escrita del nostre país i no m’espanta dir que la premsa calla de manera massa sospitosa.
Calla fins a tal punt, que els diaris no parlen de l’OBC. No parlar de l’OBC significa que no fan crítica dels concerts de la primera orquestra del País i si dels bolos de les orquestres internacionals. És molt fort oi?
És clar que això pot ser motivat per una reacció corporativista dels crítics que han decidit no escriure sobre l’orquestra, aneu a saber per quins motius. Potser tenen por d’escriure la veritat, sigui quina sigui, per evitar que el públic o altres, se’ls hi tirin a sobre com va succeir en la desafortunada crítica apareguda al diari ABC. Després de la publicació d’aquesta crítica al blog dels musics (el ABC la va treure ràpidament de la versió digital) i de fer-me’n esment a In Fernem Land, no ha sortit cap crítica més als diaris de Barcelona. Corregiu-me, si us plau, si el que dic no s’ajusta a la veritat.
Busco crítiques als concerts de l’orquestra, dirigida per Oue, Martínez Izquierdo o James Judd i no els trobo. Si que el concert de l’Orquestra del Liceu, programat dins la temporada de l’OBC en va tenir. Curiós, no trobeu?.
Bé, ahir dimarts Eiji Oue, que ha estat tota la setmana passada gravant un disc amb la seva orquestra, amb obres de Josep Soler, ha dirigit al Auditori un concert que anirà de girà per Catalunya (les úniques gires que fa l’OBC) amb la simfonia Londres de Haydn i la setena de Beethoven. És a dir, la meitat de dos dels darrers concerts del mestre Oue.
Aquí us deixo el programa i les actuacions i si aneu, us agrairia que ens deixéssiu la vostre opinió.
4 març – 20:00 – Palau de Congressos de Tarragona
5 març – 20:00 – Auditori Enric Granados de Lleida
6 març – 21:00 – Auditori-Palau de Congressos de Girona
Eiji Oue, director
HAYDN: Simfonia núm. 104 “Londres”
BETHOVEN: Simfonia núm. 7 en la major, op. 92
Espero que tots aquells que passeu pel blog i no teniu l’oportunitat d’assistir al Auditori de Barcelona, sobretot perquè viviu lluny, us acosteu a Tarragona, Lleida o Girona per tal de comprovar en directe, com sona l’OBC sota la direcció del mestre Oue.
I per recordar aquella setena que ha canviat tantes coses i fis i tot m’ha obligat a moderar l’entrada dels comentaris, us deixo l’enllaç per si la voleu baixar, aprofitant que el passat diumenge, Catalunya Música va oferir el concert en diferit.
Ah! i no ho oblideu que Nosaltres podem!
IN FERNEM LAND 
Bon dia Joaquim i amics infernenlandaires,el que vaig viure ahir ,tot i que em feia com sempre molta ilussió tan per el programa i encara més fos conduit per el nostre estimat Mestre ,doncs ,nois avui ,no tinc prou paraules …. en altres concerts i mentres sona la ´música en va donan voltes al cap el perqué de la injusta situació però ahir ,era tan gran el meu éxtasis, encisament, ( no us dic orgasme perque sona lleig…) que en cap moment no em va distreure cap pensament negatiu , es més , al finalitzar el primer moviment de la setena em van entrar unes ganes tremendas de cridar , per sort per tots em vaig controlar , ,així i després de tanta abstinencia de sentiments desbocats en acabar l’obra jo ja no sabia qui era ( la meva companya de seient tampóc doncs mai m’havia vist així …) I ara , es quan ja fredament de nou , em ve al cap tot alló que mai no podré entendre ……. espero encara un ” veredicte” just i coherent amb les circunstancies doncs després de molts anys d’abonament a l’Auditori mai no havia gaudit de tantes emocions amb la Música per part meva i púc comprobar també de la gran majoria del públic i el que em fa molta por es que si ens faltes aquest “´Gran Músic ” jo, com jubilada (pensió mínima) i altres persones per altres motius… i que em d’escollir entre la Música o d’altres coses jo diria inclús d’avegades necessaries i escollim la Música perque l’estimem i la volem viure en “viu i directa” sempre que ens ofereixi i ens faci sentir més que escoltant una gravació per bona que sigui però en les circunstancies que ens trobem ara ….. penso que de bó a molt bó s’agraieix el canvi però nois ,de molt bó , millor dit , d’exce-lent a bó …… ja veurem, sempre tindré en compte la música que tinc enllaunada i tot allò que ens envien els nostres amics infernenlandaires
I ara després de tan rotllo us volia comentar,que si algú de vosaltres va a GIrona LLeida o Tarragona per escoltar al mestre a mi m’encantaria però no porto cotxe ni cap fill em pot portar , si fos així i no us causa molestia m’ho dieu porfa naturalment us abonaria la part que em correspon de la brenzina. IAltre vegada graçies Joaquim per tota la teva tasca Una abraçada, Glòria A.
M'agradaM'agrada
Joaquim, només ratificar les teves impressions sobre la crítica als diaris de la ciutat; és simplement sorprenent, l’orquestra no existeix. Des del concert on va actuar Vadim Repin l’orquestra ha desaparegut del mapa. No puc entendre els interessos que hi ha darrera d’aquesta actitud, ni tampoc entenc a qui beneficia. Únicament, m’ho explico si darrera de tot això hi ha la voluntat de crear un corrent d’opinió contrari que justifiqui una decisió futura, que penso va molt més enllà d’un mer canvi de director. El temps dirà, però de moment les perspectives no són gens tranquilitzadores.
M'agradaM'agrada
Em pregunto perquè la premsa calla? Cuàntes coses hi ha que ens afecten i no ens seran mai dites?
Democracia? Llibertat? Mots per la demagogia.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim i tots els infernemlandaires!
Acabo de llegir aquest post (no sé perquè he estat gairebé una setmana sense poder accedir a aquest web) i tot i que una mica tard no puc deixar de donar la meva humil opinió.
Vaig assistir al concert del passat dia 12 a l’auditori de la meva ciutat (Lleida) i només puc dir que va ser apoteòsic. Es nota tant la compenetració entre el mestre Oue i els músics de la seva orquestra que et fa quedar absolutament bocabadat. Entrega total, matisos, sumptuositat, absència total de rutina… en fi, no acabaria mai. Oue, com sempre que ha vingut, càlid, proper, simpàtic, gaudint d’allò que fa i fent-nos gaudir al públic.
Anècdota: baixant del podi una mica més i es fot de lloros. En tornar a sortir a saludar el renya (al podi, s’entén) com si fos un nen petit.
El públic (que no omplia l’Enric Granados ni de bon tros, però aquest és un altre -i molt lamentable- tema que ens afecta als de Ponent) dempeus, absolutament entregat.
Un autèntic regal, vaja. M’afegeixo al clam: Oue, Oue, Oue…
Salut!
M'agradaM'agrada
Hola Tristany. No ets el primer infernemlandaire que ha tingut problemes d’accés a In Fernem Land. No sé pas quin ha estat el motiu. Me’n alegro que ara no tinguis problemes. T’has de posar al dia.
M’alegra encara més, malgrat que l’Auditori de Lleida no s’omplis, que el concert de l’OBC i el mestre Oue fos un èxit rotund. S’ho mereixen, la feina que estan fent és excel·lent.
M'agradaM'agrada