IN FERNEM LAND

Caro Albergo, una perla de Mayr


Giovanni Simone Mayr ( 1763-1845 )

Giovanni Simone Mayr ( 1763-1845 )

De les 5 Medees que tinc en la memòria, Pacini, Mayr, Charpentier, Cherubini i Milhaud, avui m’aturaré en la Medea in Corinto , Melodrama tragico en dos actes amb música de Giovanni Simone Mayr (1763-1845) i llibret de Felice Romani, estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols, el 28 de novembre de 1813.

Si en la famosa òpera de Cherubini, estrenada 16 anys abans a Paris, l’obra té un vessant més clàssica, la proposta musical de Mayr és molt més dramàtica, amb un tractament orquestral força original, donant protagonisme als instruments solistes que acompanyaran els sentiments dels personatges, en el cas de la perla que us proposo avui, l’arpa.

Espero que us agradi

“Caro albergo”, és la gran escena de Creusa, la co protagonista de l’òpera, ja que el gran, compromès i difícil protagonisme és per Medea. Un rol per a soprano dramàtica.

Creusa és el rol líric. Filla del rei Creonte i promesa de Giasone, que haurà de despatxar a Medea per tal de poder casar-se amb ella, que a la vegada s’ha hagut de desfer del seu promès, el rei d’Atenes, Egeu. Res de nou, en altres òperes l’anomenen Glauce (Pacini) o Dircé (Cherubini). També la podríem associar a l’Adalgisa belliniana.

El terrible i temible acte segon s’inicia amb aquesta escena, on Creusa espera l’arribada del seu estimat tot cantant una dolcíssima i evocadora melodia acompanyada per l’arpa, que inicia el tema de manera que ens predisposa per l’ària.

Giovanni Simone Mayr, originalment Johannes Simon Mayr, va néixer a Baviera i va completar els estudis de teologia a Itàlia, fet que el marcaria per a la resta de la seva vida, ja que el país el va fascinar, instalant-se a Bergamo a l’any 1802 on va ser anomenat mestre de capella de la Catedral, carrec que va ocupar fins la seva mort.

Mayr va ser el introductor de Ludwig ven Beethoven a Bergamo i també va ser un fidel defensor de les idees de la ilustració.

Va ser mestre de composició de Gaetano Donizetti i està enterrat al davant de la seva tomba, a la catedral de Bergamo. Mestre i alumne units per sempre.

Va escrure 69 òperes, la primera Saffo ossia I riti d’Apollo Leucadio, estrenada al Teatro La Fenice l’any 1794 i l’ùltima Demetrio, estrenada al Teatro Regio di Torino ,’any 1923. És a dir en 29 anys, 69 títols, per bé que entre els 69 títols hi ha algunes òperes revisades.

A part de la Medea in Corinto, altres obres destacades de Mayr són, Ginevra di Scozia, l’òpera que va inaugurar el Teatro Nuovo de Trieste al 1801 i La rosa bianca e la rosa rossa, estrenada a Genova l’any 1813.

Ens trobem entre dos móns musicals, per una part l’herència mozartiana és evident i per l’altre en el inici del període romàntic on el belcanto regnaria fins l’esclat de les òperes verdianes.

L’escena va precedida d’un cor, que he tallat i l’ària és conclou, com era preceptiu amb a cabaletta acompanyada pel cor.

Escoltarem aquesta preciosa escena per la soprano australiana Yvonne Kenny, acompanyada per Karen Vaughan a l’arpa i pel Geoffrey Mitchell Chorus i l’orquestra Philharmonia, tots sota la direcció de David Parry. És una gravació del imprescindible segell Opera Rara de l’any 1993.

Caro albergo, in cui felice
Ad amare incominciai,
Così presto non sperai
Di poterti riveder.
Ah! risuona di concenti,
E di accenti di piacer.
Ma sola io riedo,
Nido beato;

In te non vedo
L’idolo amato;
Afflitta l’anima
Gioir non sa.
Ah! se amore provaste mai,
Dite, oh Dio! se tornerà.

Non temer: lo rivedria
Al tuo sen ritornerà.

Dio d’amor , che il sen m’accendi,
Deh! seconda il mio desire;
Il mio ben se tu mi rendi,
Non mi resta che bramar.

Dio d’amor, che il sen l’accebdi,
Deh! seconda il suo desire;
Il suo ben se tu le rendi,
Non le resta che bramar.

8 comments

  1. colbran

    El estreno de “Medea in Corinto” fue sonado. En primer lugar por el extraordinario reparto con Isabel Colbran en el rol titular y los dos grandes baritenores de la época: Andrea Nozzari (Giasone) y Manuel García (Egeo) . Pero, además, interpretando a uno de los hijos de Medea, estaba María Malibran con 5 añitos!

    La otra razón por la que la primera representacion causó tanto interés, era por ver cómo se las ingeniaba la Colbran para salir adelante con un fuerte resfriado que le mermaba la voz.

    El estreno fue un éxito, pero el compositor Hèrold (autor de “Zampa”, con su dinámica obertura) que estuvo presente, en una carta escrita a su amigo Pierre Erard (según indica Marcos Heilbron en su extraordinaria tesina sobre Isabel Colbran) le informó que en esa función la Colbran apenas podía llegar al fa. Es probable que con lo diva que era la madrileña, al sentirse resfriada, no hiciera el menor esfuerzo por superar esa nota, ya que posteriormente asumiría roles que le exigían el si, pero nada más, ya que ahí se acababa su tesitura aguda. Parte de culpa del posible desgaste de la voz de la gran cantante española, podría ser el hecho de su alternancia de roles de soprano dramática con roles de contralto (“Nina, pazza per amore”), tratándose en realidad de una mezzosoprano.

    Por lo visto Mayr escribió dos arias diferentes para esta escena de principio del segundo acto de “Medea en Corinto”, ya que en la versión que yo tengo, grabada en 1969 con Marisa Galvany de protagonista, el aria se llama “Grazie vi rendo, amici” y, aún siendo muy interesante, es inferior en calidad a esta hermosísima aria que nos ha facilitado Joaquim.

    El solo de arpa es de una belleza exquisita y hay que ver la influencia que ejerció Mayr con este solo tanto en Rossini (“Assisa al pie d´un salice”, de “Otello”) como en Donizetti (“Regnava nel silenzio”, de “Lucia di Lammermoore”) !

    Yo creo que el Liceu debería apuntarse un tanto programando esta hermosísima ópera, en un próximo futuro.

    M'agrada

  2. Jordi Magriñá

    Estic d´acord que obres com aquesta s´haurien de representar més. En general, les programacions dels teatres tendeixen a repetir titols, molt bonics (Tosca, Aida, Lucia,etc) pero son sempre els mateixos. i al menys a mi ja em cansan una miqueta.

    M'agrada

  3. assai

    No conozco la obra. El aria que has seleccionado me parece una belleza, y el acompañamiento y protagonismo del arpa un acierto que aumenta su delicadeza, me ha gustado mucho Joaquim. Gracie mille.

    Y Gracie mille para ti Colbran tambien, por esta interesantisima perspectiva historica, coincido contigo, seria una estupenda idea que la programaran.

    M'agrada

  4. No coneixia l’autor i, per tant, tampoc l’obra. Em sembla exquisit l’acompanyament de l’arpa i en constato les influències posteriors que, tan encertadament, apunta en Colbran.
    Jo també m’apunto a que el Liceu alterni el repertori tradicional amb joies rares com la que m’acabes de fer coneixer, Joaquim.
    Com sempre te’n dono les gràcies.

    M'agrada

  5. Estic content que us hagi agradat.
    Difícilment veurem aquest òpera al Liceu., que no es caracteritza per la recuperació de repertori belcantista precisament.
    Al Liceu, es dona més importància a altres òperes de períodes més recents, igualment destacables, però no per això s’hauria d’oblidar un període tan ric en títols i autors que mereixen una segona oportunitat.

    M'agrada

  6. Preciosa aria. El problema per recuperar obres d’aquest repertori, supose, està en trobar cantants que puguen oferir un mínim de qualitat. Si ja és difícil muntar una bona Lucia, imaginat recuperar una obra semi-desconeguda.

    M'agrada

  7. Ònida que content que m’has fet, Colbran! Et prometo que quan ahir vaig escoltar aquesta ària vaig pensar, mentre sentia l’arpa, que em recordava l’ària d’Otelo, de Rossini… No, si al final acabaré entenent-hi!

    Joaquim: Preciosa de debò, l’ària, i perdona que sempre sembla que quan t’escric, només ho faig per dir bestieses, però m’ha fet molta gràcia, mentre llegia aquest “post”, saber que una de les òperes d’aquest autor -que, per cert, sembla que al cognom li falti una lletra, oi?- es digui “Ginebra” i no “Whisky” d’Escòcia…

    Em disculpes la “boutade”, oi?… Però, ja em coneixes: és que si no ho dic, rebento! 😉

    Una abraçada!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: